Adéu 2010

Potser aquest és l'any en que s'han concentrat els esdeveniments més importants (o transcendentals) de la meva vida, els que sense dubte hi ha un abans i un després. I es diuen ràpid...

- He deixat el cau, sí... Tot i que jo sóc partidària de pensar i verificar que el foulard no es porta al coll, sinó que es porta al cor.
- He aprovat les oposicions.
- He pogut viure a Cornudella i m'hi he empadronat, com feia molt de temps que desitjava.
- M'he independitzat a Sant Sadurní. Ha estat un destí forçat però espero poder tornar-hi viure, almenys, un any més. Sant Sadurní és molt gran, i tot el que hi estic vivint encara més.
- He tocat la muntanya més que mai.
- I segueixo aprenent cada dia coses noves amb ell al meu costat:

Amb tot el balanç fet, per a mi, el 2010 ha sigut un bon any.


Que tingueu una molt bona entrada d'any i un gran 2011!

El genoll i jo

Des de fa unes setmanes això és el que veig cada dia quan m'aixeco a la meva tauleta de nit, aquest cap de setmana he anat a buscar les dosis que em faltaven i tornem-hi un altre cop. I es que ara ja sé realment el problema que arrosega el meu genoll des de fa ja dos anys.

Per ara puc dir que per aquest hivern s'han acabat les sortides i cims amb neu (i sense també, és clar). Em caldrà molta paciència i molts ànims, us ho asseguro! De mentres, escrivint aquest post m'han vingut dues sortides al cap i per ara em quedo amb el seu record que espero que m'alimenti durant tot aquest temps:

Fins quan el genoll m'ho permeti muntanya!

Montserrat des d'unaltra prespectiva

Aquest pont he descobert Montserrat des d'unaltra prespectiva i he arribat a la conclusió que la muntanya, la tastis com la tastis, mai perd el seu encant. Tot i haver-la tocat aquests dies, la trobo a faltar, la muntanya, és clar.

Perdoneu però algú ho havia de dir

'Ser progressista és defensar la unitat d'Espanya'

El president del Congrés espanyol, José Bono, atribueix la derrota dels socialistes catalans al fet d'haver fet el joc amb els independentistes i reivindica que allò que realment és 'socialista' o 'progressista' és defensar la unitat d'Espanya.

http://www.cronica.cat/noticia/_Ser_progressista_es_defensar_la_unitat_dEspanya


Hi ha vegades que llegeixo notícies per Internet i em fan vomitar, perdoneu però algú ho havia de dir.

25 de Novembre

"Mai et deixis doblegar per ningú i lluita, tu que et dediques a educar, perquè en un futur (esperem que pròxim) no faci falta dedicar un dia de l'any contra de la violència de gènere."


Tandebò tinguis raó.

HEROIS

Just quan va sortir, la vaig anar a veure al cine. Crec que no me'n cansaria mai de veure-la, suposo que tota cosa que té petjada d'Albert Espinosa enganxa, a mi m'enganxa.

24.

24. Un post senzill, discret i especial. Com tu.


Felicitats!

Sant Sadurní i el que hi respiro

Quan de bon mati, cada dia a les 9 en punt, sona aquesta cançó pels altaveus de l'escola, sempre em transmet una molt bona vibració. Inevitablement a partir d'ara estarà lligada a la meva escola i sobretot a Sant Sadurní: al pis, al gimnàs, als carrers, als caves, a l'hoquei...

Sembla estrany, però en tan sols dos mesos hem trobat dues germanes cadascuna. Jo segueixo sent la petita i elles segueixen sent les grans. Amb tot això dir, que ha començat un any nou en les nostres vides, ara juntes.


Nosaltres solament volem seguir somiant.

A casa i amb tots els sentits

Aquest pont també l'hem viscut des de les altures, tot i que amb unaltra prespectiva i sense sortir de casa.

Sense cap mena de dubte, crec que al Priorat li afavoreix, encara més, els colors de la tardor.

Si també estem fets de matèria, com és que som capaços de conèixer, estimar, recordar, mirar...?

Bastiments

Aquest cap de setmana hem fet el Bastiments (2881m). Últimament el meu cap ronda més per les muntanyes que pels carrer, i això m'ajuda a no perdre'm i a tocar de peus a terra.

El millor de ser del Barça, és ser-ho al teu costat. Gràcies.

Let release it

"Ara no tinguis por petita, vola. No tinguis por..."

Téléphone

T'he vist perdut... Ostres estic a Barcelona! Ja ha nascut! Així anem de concert dissabte? Ets un sol. Tranquil no és tema de parella, vivim junts.

La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

-------------------

La gent de la casita Ikea, aquest pont, està escampada pels Països Catalans. Després d'ahir a la nit, Sant Sadurní ha quedat buit! Ja us trobe a faltar. De mentres, sona la cançó de la setmana i segurament també del mes:

M'agrada aquella sensació, la que amb una conversa creus que pots canviar el món.

Sant Sadurní 2010

No s'hi val

Tens superpoders, creu-t'ho!
.

Jugant a fet i amagar.

.

-No s'hi val, sóc de sucre! - es defensa ella.
-El sucre únicament endolseix, no et salva de ser atrapada.- Aclara ell.
-Doncs... i si et dic que estic dins d'una bombolla de sabó! Això serveix?- pregunta ella.
- Això sí, però tens protecció momentània!
-Doncs jo prefereixo ser una dolça atrapada a viure en una bOmbolla que pot petar en qualsevol moment...

1, 2, 3 caramba!

La casita IKEA informa que entre 4 valencianes, un lleidatà i una prioratina està ben arreglada...

Avui a casa sona:

Temps al temps, i així ha sigut

Hem sigut pacients, hem esperat i hi ha hagut justícia. El temps ha donat la raó a qui la tenia.

Fa un temps enrera vaig compartir la següent notícia: http://larailargia.blogspot.com/2010/05/edurne-pasaban-14x8000.html on deia que l'Edurne Pasaban estava pendent de proclamar-se la primera dona de fer 14x8000. Ara per fí, s'ha rebut la bona notícia. Edurne Pasaban és OFICIALMENT la primera dona en fer els 14 8000s.

Aquí us deixo una entrevista que li van fer ahir a Tv2.

Gent de paraula (23/09/2010): Edurne Pasabán

Trobant sal dolça

La sal deixa de ser salada quan per fi li trobes el seu cantó dolç.

Gran

18 - 19 Setembre. Posets - 3375m

Gran cap de setmana, gran companyia i gran cim.

2 Onzes de setembre

És curiós això d'anar fent anys, els humans ho fem molt això de contar cada aniversari i recordar-los. Ja ho veig.
Per una part demà celebrem 296 anys d'una batalla perduda i d'altra banda demà també celebrem 2 anys d'una batalla guanyada.
Tan per l'una com per l'altra: Per molts anys!
La primera perquè per molts anys puguem seguir celebrant que encara no em perdut del tot: hi seguim sent. I la segona perquè per molts anys continuem seguint guanyant batalles, els dos junts, no ho dubtis; i sempre ben amunt.

Foto: Setembre 2010

Estoy contento al caminar, lo que te he recorrido nadie me lo quitará ya.
Ando en la Luna de Barcelona.

Algú té una miqueta de temps?

Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó

Què seria d´aquestes nits sense una bona dosi de nostàlgia gola avall?

I de companyia: la pedra

Llafranc 2010



Deja que te hable de mis sueños que tras el tiempo se escondieron...

Les roques parlen molt més del que et penses.

Two little birds

És important saber escollir el teu company de viatge, si no es fa bé, ja hi poden haver 100paissatges idílics que serviran de ben poc. Un 10 per les dues i un 10 pel concert de The Wailers.

Si no caus mai no pots arribar a saber el que sents quan t'aixeques.

Durants aquests 10 últims dies, us prometo que he crescut de cop. He après una de les lliçons més grans de la vida. Aquests dies que venen segur que em serviran per assimilar-ho.

De mentres seguim escoltant cançons, en cap cas indiferents.

Jo més, preciosa.

El poder de l'article

Sovint intentem encabir cada acte, cada moment, cada situació, cada fet, cada peculiaritat.. en alguna etiqueta, en alguna categoria, així pren importància, sobretot, per a un mateix.
M'explico: Una cançó pot ser trista, dolça, sorollosa, etc.. no pot ser simplement una cançó, sempre és alguna cosa més. Tanmateix un carta no pot ser un feix de paraules, pot ser pesada, romàntica, sincera, mentidera... remarco, no pot ser una carta sola. Seguint la tònica també podria dir que una mirada no pot ser simplement una mirada, una mirada és odi, sinceritat, por, buidor, una mirada és sempre, també, alguna cosa més.

Tot i així, què passa quan diem simplement LA cançó, LA carta o LA mirada? Sense etiquetes ni categories? De cop i volta tot s'omple del significat més pur que existeix. Per mi, el més sa.

És per això que avui em ve de gust dir únicament dues paraules: ELS AMICS.

http://www.youtube.com/watch?v=NUSohM56JzM

"Si no pots més, remulla't"

Lògicament... follets 2010. PAM

Tu mai caminaràs sol

El dia abans esperem...

Esperem tornar amb la motxilla ben plena de tot menys de roba.
Esperem que la proporció crosta-pell no augmenti.
Esperem no perdre res, i si això passa, que sigui perquè algú ho trobi i en tregui més profit.
Esperem emportar-nos imatges d'aquelles que no es poden fotografiar.
Esperem que aquest cop no gasti el meu rolon-rolon abans d'hora.
Esperem saber-ne més.
Esperem fer-ho bé, 14 follets ho desitgen i 5 caps.. també.

Bona nit. Molt bona nit.

Gent normal

Campaments del Pi + Torreneules + Taga.

Tinc fam de tu

Ahir va ser un gran dia/nit, després de 15 anys, la vaig poder tornar a cantar sencera. Estic contenta.



Ara és part de mi

Com una persiana!

Ja està tot lligat. Aquest estiu també de campamentOs, en plural.


Molt bon estiu gent!

Ells m'han ensenyat el què és un veritable "queso"

Això ja s'acaba.. Aquí teniu els meus calamars, sé que són cavallets, però jo sempre els hi he dit calamars, ells mai m'han entès.

S'acaba el curs i ja sé que els trobaré molt a faltar, molt. Tandebò 3er els hi vagi molt i molt bé!!

Una de les coses que més m'agrada de la feina que faig és que els crios et diguin "mama" per equivocació.

Punt i a part. Millor dit: punt i final.

"Egoistament parlant dic: que no vull que et prenguis res més. No ho dic per la teva salut, ho dic per la meva. No vull patir més. No vull que arribi el dia que em quedi sense tu perquè sé que m'esperarà una vida plena de perquès sense resposta. I no, no diguis que "és la teva vida", tu formes part de la meva, per tant és la MEVA vida.

Empàticament parlant dic: que et prenguis totes les pastilles, líquids estranys, bolets, pols i merda que vulguis. Sé que et sentiràs millor i al final la palmaràs. És el millor per a tu, creu-me. Si no la palmes, atura't i mira què és el què hi veus a dins teu? I al futur? Uala... Està BUIT! Ara, el dia abans, egoistament parlant: concedeix-me un sopar, almenys per ser empàtic amb tu i que l'últim dia et sentis feliç. Ei, però en el fons dir-te també que em fas fàstic; egoistament parlant clar."

Avui m'he despertat i un nosequè m'ha dit que era bon moment per tornar a repetir aquestes paraules, però aquest cop les deixo per escrit, no les dic pas. Jo hi crec amb les "coraçonades".


Punt i final, mai millor dit.

"Organitza-li una festa de comiat a la teva cama"

"El càncer em va prendre molt: un pulmó, una cama, una part del fetge, mobilitat, experiències, anys d'escola... però potser la pèrdua més sentida va ser la primera, la de la meva cama; recordo que el dia abans que me l'emputessin, el metge em va dir: Organitza-li una festa de comiat a la teva cama.

...

A aquella festa de comiat tan curiosa hi vaig convidar la gent relacionada amb la meva cama: un porter de futbol a qui vaig clavar quaranta-cinc gols en un partit (bé, només n'hi vaig marcar un però el vaig convidar), una noia amb qui vaig fer peuets sota la taula, una paio amb el qual feia excursionisme i també vaig convidar a un amic meu que tenia un gos que em va mossegar la cama quan tenia deu anys. El pitjor és que el gos també va venir i va intentar tornar-me a mossegar. "

No és genial això???

"Autobiografía" de Gabriel Celaya

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Donde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
!Ay, sí, no respires! Dar el no a todos los “no”
y descansar: Morir.

Barra, què és? 2010

Hem entrat al juny i amb ell el cartell de les barraques de Reus.
Sincerament m'ha sorprès veure al programa el nom de Che sudaka. Felicito al cap que hagi pensat la gran idea de portar-los.

Un polsim de lletres

Aquesta setmana, entre converses de bars, i parlant d'aquelles coses que un creu que no treurà mai, he raptat una frase de pel·lícula dita presisament per cap actor/actriu:

"no l'he oblidat, el que passa es que he après a viure sense ell"

Per mi, la frase de la setmana, que potser també, va lligada al moment de la setmana.

I dic: Cornudella m'enamora. Molt original.

Bona setmana

PD: Avui ha sortit la primera branqueta de la llavor que vaig plantar fa dues setmanes i a més a més l'accés al toll està molt aigüalit. Caldrà veure l'evolució de tot plegat.

Doblet de teatre

Aquest cap de setmana he tingut doblet de teatre com feia temps que no el tenia. Ahir vam anar al TNC de Barcelona a veure Nit de Reis de William Shakespeare. Per mi, tot un èxit que no deixa desapercebut a ningú dels ningús.

Una obra de bojos per la festa i bojos per l'amor, on l'únic personatge que no està boig, curiosament, és el Bufó de la Cort. Molt interessant.

http://www.tnc.cat/ca/nit-de-reis/

I avui, ens toca anar al teatre Fortuny de Reus a veure el Tricicle amb l'espectacle Garrick. Veient la carrera que porten aquests 3, segur que tampoc em deixen indiferent.

"Avui, en ple segle XXI, quan coneixem científicament que els nens riuen unes tres-centes vegades al dia i els adults tant sols unes quinze, tricicle ens ofereix aquest espectacle-homenatge que només busca (només?) aconseguir que el públic oblidi els seus problemes, trenqui les seves màscares i es llenci a riure amb aquests quatre-cents muscles que diuen que han de posar-se en marxa per morir-se de riure."

http://www.tricicle.com/black/production_video.php?ProdID=126&lang=ct&VideoID=1

Expressions cornudellenques

Ja fa molt temps que vaig veure com alguns companys del poble havien fet aquesta feina, però ara us la faig arribar a vosaltres i a tots aquells que són de foravila perquè se'ns entengui una miqueta més. :)

En deixo aquí unes quantes per anar obrint boca:

Alego = aviat
An són? = avís quan un entra a una casa que no és la seva
Ansofrat = borratxo
Fa un bo que nimore = fa molt bon dia
Mixó = ocell
Moló = meló
Palmonia = pulmonia
Passa jaure!! = ves a dormir
Pitit = petit
Sinyor = senyor
Sisqueres = Cuandomenos
Trunfa = patata

Edurne Pasaban: 14x8000

Avui, dilluns dia 17, Edurne Pasaban ha passat a la història per ser la primera española (basca) en fer els 14x8000, i si som pacients i hi ha justícia, haurà sigut la primera dona a la història en completar-los. Cal ser pacients i esperar.

http://www.edurnepasaban.net/diario_de_expedicion/

Somnis de pedra

El cap de setmana que feia tan de temps que esperava i ja ha passat.

Albarracín, 05/10

Merci família.

Gallina de piel

Odio la calor

Trobo a faltar el fred, bé, mentida, trobo faltar l'escalfor que ens permeten gaudir els dies de fred.

Odio la calor.





Tot i que després acabi odiant el fred.

És gran.

Qui deia que l'original és sempre millor que les versions?

Original:



Versió:

La gota

Aquesta ha sigut la gota que ha fet vessar el got! Me'n vaig a la biblioteca a estudiar, au.

Agua

"oferir amistat al que demana amor és com donar pa al que mor de set."
Publi Ovidi Nasó

Free fallin'

...

Paraules, i més paraules, d'aquelles que fan sentir-te bé

“Passats cinquanta anys no importarà

el tipus de cotxe que vas conduir,

el tipus de casa on vas viure,

la quantitat que vas tenir al banc

ni la quantiat de la roba que vas usar.

El món tal vegada sigui una mica millor

perquè vas ser important en la vida d’uns nens”

“La fuerza del amor” de Bernabé Tierno