dimarts, 26 d’agost del 2008

Cul inquiet

Avui, a les 4 de la matinada, marxo de nou...


Fins la tornada!

Les autèntiques imatges no pertanyen a cap fotografia

Avui, després d'un mes, m'ha tocat tornar a trepitjar Reus...
Ara és quan toca obrir l'ordenador, descarregar, mirar i reordenar les fotos que has fet durant aquests dies.
Algunes imatges et serveixen per somriure, altres per pensar, algunes més per fer-te enrecordar d'allò que no te'n enrecordaves, altres per rectificar i moltes per reviure, però em quedo amb les imatges que no es poden captar, les autèntiques.

Per un xiste de la Judith a altes hores de la matinada (que s'aufegui!), una hamburguesa com a ressopó de l'Ubi, una crítica del Víctor, un clip encertat de l'Eva, una riatlla de la Mireieta, un "me'n vaig a Salou ARA" de la xumi, un beure de la Lupe, un no gaire estimat Llimi del David, un retorn a Cornudella amb el Sergi, un petó encertat de l'Adri, una mentida del Marc, un subidón de l'autèntica Mònica, un sapsquepasse del Xavi, una cançó de muchachito pel Joan Maria, un gol del Xavier, una visita molt especial de la Sheila, un "no em diguis mujÉ" de l'Eli, una aparició fantasma del Lluís, un tastet de poleo menta meu...

Per totes aquestes imatges que no es poden captar amb un càmera, jo avui brindo per elles!

La generació que una vegada va tenir els pantalons curts i els genolls pelats, aquella que va jugar al carrer, és amb la qui em quedo: la protagonista d'aquestes autèntiques imatges.

dilluns, 4 d’agost del 2008

La Troba i demés

Després d'estar un meset fora, he tornat a casa i he pogut disfrutar d'una nit d'aquelles de Festa Major als "pobles del costat". I aquest cop ha tocat a Poboleda i com a protagonista la Troba Kung-fú. Una vegada el seu directe no ha decepcionat i la companyia encara menys, i es que un retorn com aquest a terres del Priorat no té preu.

I és aquí quan veus que amb nits com aquestes, en llocs com aquests i amb gent com aquesta poca cosa més pots demanar. Ara és quan venen les nits a la fresca (ara ja no jugant a l'amagatall però sí amb un refresc a la mà i parlant de tot -o de res), ara és quan toca gaudir de partits de voley cap al vespre amb gent que no coneixes i Siurana de fons, ara veus passar la colla dels petits pel costat i veus que ja no són tan petits, que estan en la seva època gloriosa que tots hem passat i els hi tens enveja però els aconselles (tu ja formes part de la colla dels grans...), ara és quan veus les padrines fent tartulia al carrer amb la seva cadira i el seu devantal arromangat, ara és quan et rebifa tot perquè veus que tot i que els anys han passat, en el fons continuem igual.

I sé que costa de creure'm quan dic que estic enamorada d'aquestes terres: de Cornudella, de Siurana, d'aquest caliu, d'aquesta gent... però és que ja ho diuen que l'amor és cec i que així sigui per molt de temps!


divendres, 1 d’agost del 2008

Després de 15 dies torno a ser a casa... (part 2)

I després d'uns bons campaments, una bona sortideta:


Vam anar a Núria amb la intenció de fer el Puigmal i hem acabat fent l'Olla de Núria: Núria (1960) - Puigmal (2913) - Finestrelles (2827) - Pic de Núria (2794) - Pic de l'Eina (2786) - Pic de Noufonts (2861) - Pic de Noucreus (2799) - Pic de la Fossa del Gegant (2801) - Pic de Fontnegre (2722) - Pic de la Pala (2477) - Pic de l'àguila (2428) - Núria (1960).






10 pics - 25 quilòmetres: Olla de Núria

Està clar que tu i jo funcionem a partir d'improvitzacions, i que així sigui per molt temps! Merci de nou

Després de 15 dies torno a ser a casa... (part 1)

- Tu, encara no t'has canviat de roba? - I espera't
Els pioners volen jugar al joc de nit amb els llops...podem? doncs fet!
Fer el ronço (molt) a l'hora de despertar-se.
Inventar-se una història romàntica entre una oliva i un follet perquè aquest últim se l'acabi menjant...
Treure una noteta de la bústia de l'amor, llegir-la en veu alta i veure que el que hi ha escrit és un desig d'un llop demanant que en un futur no molt llunyà un actual raiera sigui cap seva.
La rotllana de la sinceritat entre llops.
Veure acompanyar el Robert a la mini Martos al lavabo.
Fer callar algú durant el sopar per no dir res i aconseguir 5 minuts de silencia al campament.
Vetllades de tot l'agrupament.
Pioners i raiers ajudant a follets i llops a caminar.
Promeses entre raiers i llops.
Llops i follets dutxant-nos tots nuets i junts amb un manguerasso dels bons!
Saltar a corda tot l'agrupament junt.
- Per favor, que s'acabin les 5 pexugues de la bandeja... si se les acabeu em despullo davant de tot l'agrupament. - Dit i fet!
Petons de bona nit entre pioners i llops, i raiers i follets.
Enmig d'una cursa d'obstacles veure com un pioner es carrega un follet al coll perquè pugui anar més depressa.
Cadenes de revisió de polls.
Olimpiades amb 100% de participació.
Et toca pagar penyora rentant els plats de TOT l'agrupament i veure com, al moment, surten voluntaris per ajudar-te.
Estar 3/4 d'hora buscant amb un follet quines formes fa el cola.cao dins de la llet.
Fer maratons entre tot l'agrupament per aconseguir un gelat que ha sobrat a l'hora de dinar...
Un petó de bona nit (o dos), rumbeta, escòria, puces, dormir en una balma veient les estrelles, Arrels, Fent Camí, mercat gitano, kaló, rodes de carro, massatges a 4 mans, amics invisibles, consells de la Gran Pepi, disfresses, intendents revolucionaris, fricandó, fideuà, dormir una mitjana de 5 hores o menys, la secta i el Robert i amor, MOLT d'amor!!

i tot això quadrant horaris i aconseguint sopar a les 8.30!

Hi ha coses que si no les vius no les pots arribar apreciar mai...


Sou els gitanets més macos que he vist mai, cada dia que passa feu que em senti més orgullosa dels colors del nostre foulard.


Campaments conjunts A. E. La Mulassa Juliol '08 Bagà



Olimpíades dels campaments - Un follet i un pioner de l'equip blau


Una estoneta pels llops


Follets adormint-se a l'hora de sopar

La majoria de caps de l'agrupament (en su salsa)


La meitat de l'equip de caps de llops. (ens entenem fins hi tot a l'hora de vestir-nos, que consti que no va ser a propòsit)

El més gran i la més petita de la casa


Els llops fent vivac


Començant la cursa d'obstacles

Descobrint el kaló

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que es bo:
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por.

Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb la mar a quatre passes
i els que som companys, i prou.

Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
que la terra no es partida
com un mapa mal pintat,
i que això es una mentida
de molt mala voluntat.