Eres tu, eres, tu, la chica con la que soñé
Eres tu, eres, tu la chica con la que flipé...
.
.
...
no eres tu, no eres tu, la chica con la que soñé
no eres tu, no eres tu, no eres tu,
no eres tu la chica con la que flipé...

Ha calgut un mes!

Per fi he pogut passar una jornada com déu mana amb aquests 3 elementos! Ara, espero no tardar tant en tornar a pujar a aquestes terres tan màgiques...

Cornudella-Reus connection!! jejeje.....

Mi mamá llora cuando mi papá le pega

Avui, després del pati, he estat a la classe de p4 (els dofins). Ens hem posat a llegir i en aquestes que una nena m'ha donat un conte a la mà perquè els hi llegís en veu alta. El llibre es titula "En Pol a l'hospital" i forma part d'una col·lecció de contes que amb paraules i els ulls d'un infant, el petit Pol explica els primers passos pel seu món: a l'escola, a casa...

Ens assentem tots al terra en rotllana i els hi començo a explicar... En aquest llibre, en Pol explica com és la seva primera vegada a l'hospital després d'una caiguda, i en una d'aquestes pàgines hi sortia el dibuix de la Marta, una amiga que el va a veure i ell plora d'alegria. Els nens es pensaven que solament es podia plorar quan un estava trist, així que davant de les seves inquietuts, he aprofitat per parlar del tema i deixar el llibre una mica de banda.
Els hi he explicat que podem plorar per moltes coses i que els grans també ploràvem; que jo havia plorat quan trobava a faltar algú o quan m'havien donat una sorpresa, que no era pas dolent! Llavors en aquestes, que cada nen ha començat a explicar perquè ploraven ells o els seus amics o la seva família:
- La meva germana plora quan es fa mal.
- Jo ploro quan em fan moltes cosquillas.
- El meu germà plora quan té gana perquè no sap parlar encara.
- Pues mi mamá llora cuando mi papá le pega.

(...)

Sense paraules, amb idees

M’agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et volen dir res, perquè et diuen més del que volen i no et fan sentir violent.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.

Sense paraules, amb idees, sense res a dir només som feres, records d’avui, dites pel demà, el tresor d’avui és poder parlar.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.


Que passeu un bon pont, nosaltres marxem al delta!

El meu cap, el meu cor, s'aguanten d'un fil d'antics records.
Un grapat de raons per a passar full a un dia nou.

Amunt!

Cada uno no recibe lo que da

El mestre Albert Pla

SOMNIS

Si algun dia te n’anessis a dormir
i volguessis tenir els
somnis mes guapíssims
que es poguessin tenir
espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel
i tria l’estrella que t’agradi més
que jo hi seré a dins
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir

jo em cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics superguapos tan tan màgics
i que vagis allà on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somiïs lo que somiïs
mai no vulguis que s’acabi

tu tria l’estrella que t’agradi més
que jo hi seré a dins
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir
i que somiïs amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que et corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants però relaxants
i que tinguis mil sensacions
fúcsia carabassa lila
color transparent rosa
color infinit taronja roig de llavis violeta micaco
i color de gos quan fuig

Que sàpiguis que el respecte no s'imposa, es guanya.

Retrobament assembleístic!

Ja fa temps que hauria d'haver fet aquesta actualització, però diuen que val més tard que mai.

Avui per les tres persones que m'acompanyen a la foto, perquè em van fer crèixer molt en tan sols 12 dies i perquè els admiro moltíssim...

Aquí sí que una imatge val més que mil paraules

Felicitats pels anys que fas avui però sobretot felicitats per ser com ets...

Més plena, amb més vida

Avui he vist el pantano de Siurana un mica més ple, amb més vida.
Vull tornar a remullar-m'hi a la nit amb aquesta gent i com aquest estiu; vull, per uns instants, moments del passat en el meu present!

Dies de pont

M'és igual si no tinc electricitat, m'és igual si no tinc aigua, m'és igual si no tinc un llit on dormir, únicament demano un refugi a 2.000 metres, neu, muntanya, dues tasses de tè calenta i una llar de foc.

Va de convinacions

Foto (robada d'internet): Gallicant, una de les parades de la nostra passejada

Quan en un mateix lloc i moment es barregen 4 de les coses més importants de la teva vida fa que el moment viscut sigui realment memorable...

per Cornudella
per les caminades
pels amics
per tu

perquè us vull als dos sempre al meu costat, encara que cada vegada que ens veiem hagi de posar els peus dins de l'aigua a l'hora de creuar el riu, pensant-me que el que trepitjo és una pedra!!

Tal dia com avui, ara fa 37 anys...

Cada cop que el veig, m'aconsegueix posar la pell de gallina, que gran!

Un octubre molt ben acompanyada

L'octubre, al meu voltant, sempre s'ha caracteritzat per estar a petar d'aniversaris, i per tant avui, "la poca feina que tinc" m'ha fet recordar tota la gent que durant aquest més fa anys, així que per tots ells... Moltes felicitats i a seguir endavant!

De dalt a baix i de dreta a esquerra: Sergi, Mònica, Toni, Oriol, Xavi, Sheila, Núria, Eli, Arnau, Joan Maria i Noe

cos cos cos...

Tot just queda una setmana i.. som-hi!

De mentres ja puc dir que sóc mestra a Torredembarra, que tinc els meus alumnes, els meus companys de feina i una plaça per gairebé tot el curs.
I, potser, el millor de tot, és que estic en un poble que sempre m'he estimat molt, sobretot per la seva gent i perquè sempre m'ha acollit com una més, fent-me sentir sempre molt afortunada. I per si fos poc, demà ja gaudiré del primer dinar amb gent salada :)!

Avui som diumenge

Diuen que els diumenges són dies una mica grisos i llargs, sobretot quan s'acosta el vespre... Crec doncs, que avui som diumenge.

Aquesta cançó sempre em dóna un puntent de tendresa, de realitat... Sempre m'acompanya en els moments en què la necessito, no falla ;)

Vinga doncs... amunt!

(Sé que l'havia posat, però la posaré les vegades que faci falta, apa!)

Adéu curs 08 - 09!

Fins sempre Llops...

¿Que habré hecho yo de bueno?

Curiositats

Tres hores de viatge donen per a molt, i aquest cop m'han servit per començar i acabar un llibre que precisament -diga-li casualitat diga-li...- me'l vaig comprar a Barcelona fa un temps, recomanat per un amic.
N'havia sentit a parlar molt d'aquest llibre i crec que ja era hora de que me'l llegís (ja em començava a sentir culpable...). N'havia llegit troços, fragments, però mai sencer.
Potser és un llibre qualsevol, però per mi els llibres del Paulo Coelho no en tenen res de qualsevol. El fet és que, en les 8 hores que potser he estat envoltada d'aquesta atmosfera Coelho, he sentit i m'han passat moltes coses que sortien al llibre. I de debò que no crec en les casualitats però ostres tu, L'alquimista, casi casi, m'ho ha fet replantejar! Sovint em recordava al Petit Príncep!
Us deixo aquí una frase que he senyalat al text i que quan l'he llegit he pensat: aquesta frase és d'aquelles que cal explicar, i aquí la teniu:

>És precisament la possibilitat d'arribar a realitzar un somni el que fa que la vida sigui interessant<

Avui, aquest llibre i tu han fet que el dia fos per recordar, un plaer...





Per cert, com és que hi ha gent que et fa mil preguntes mentres tu estàs llegint? Que no ho veuen que no és el moment??? De debò que no ho entenc... dec ser jo, però a mi sempre em passa i em molesta moltíssim!

cornudellasiurana

Amb la tonteria ja fa 2 setmanes que no pujo per aquestes terres... (preciosesboniquesúniques...)

Foto: Aquest estiu, al voley del pantà de Siurana. Feta per l'Arnau http://www.flickr.com/arnauboronat

I parlant d'enyorar, poso aquesta cançó que òbviament em recorda a Cornudella i que va ser allí on la vaig descobrir gràcies al sr. Víctor, merci!

Mala llet!

Avui ha sigut el sumum del sumum!! El dia que facin un puto carril bici a Reus faré una festassa!

Diuen que a vegades val més tard que mai

Potser no us ho creieu, però a vegades costa mirar als ulls de la gent i per mi, el fet de poder tornar a mirar un altre cop aquests ulls, m'és molt gran.

Poc a poc, i temps al temps, tot ha de sortir bé i tot sortirà bé!

Hi ha cançons que recorden certs moments, cert llocs i a certa gent, doncs aquesta n'és una.

S'acosta l'acampada a Lilla

Tinc ganes de que arribi aquest cap de setmana, de l'acampada a Lilla, de veure-us a tots un altre cop al voltant d'aquella taula immensa, de fer molta feina: moltíssima!, de penjar-me un altre cop el foulard al coll (físicament parlant), de veure-us riure i de que em feu riure...

Foto de l'acampada a Lilla de l'any passat: així van quedar els equips de caps, afegint-hi més tard el Sergi a Follets, la Eli a Llops, l'Adrià a Raiers i l'Estel a Pioners

Fotos de la meva primera Lilla com a cap, ara farà dos anys

(Abans de marxar)

(Després de sopar, gaudint de l'espectacle montat per alguns motivats...)

Una ruta alternativa

Aquest estiu em decidit acabar-lo anant de concert en concert, gaudint de la música en directe:

Los delincuentes



Muchachito bombo inferno



La Troba Kung Fú



Aquí, això encara continúa: dimecres, 17 de setembre La Troba kung fú i Obrint Pas

Els companys de ruta:

Avui no és 11 de setembre, però sempre hi ha racó per un Llach

Avui no és 11 de setembre, ho sé, però per mi ho és cada dia, com suposo que per moltíssima gent.
Però ja que s'acosta aquest dia, em venia de gust posar-vos aquí, la que és per mi la millor cançó que s'ha escrit mai sobre aquesta terra i que últimament sona sovint als altaveus del meu cotxe.
No vull parlar de política, ni d'ideals, per mi, aquest no és pas el lloc per fer-ho, simplement vull ensenyar-vos com, un grapat de paraules ben combinades, poden arribar a descriure tant bé un propi sentiment.



(el vídeo m'és indiferent, voldria que us quedéssiu amb la cançó...)

"Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més"

"El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor"

Realment un geni...



(Segur que aquest país tant petit ara és a dins de l'Albert... Que sàpigues que tot i que no ho sembli et tinc present, aviat tindràs notícies meves, no ho dubtis!)

De nou a casa

Aquests dies he pogut veure realment com hi ha núvols que són com coto fluix, però de debò, d'aquells que fa goig mirar hores i hores, però no he vist ni una estrella, ni la lluna, curiós; que potser no hi és allí? L'he trobada a faltar...

Puc dir que cada dia els meus ulls gaudien d'alguna cosa nova, d'algun color, d'algun animal, d'alguna experiència... i creieu-me que les recordo totes.

Si us parlo dels dominicans us ho podria resumir amb una frase que ens va dir un d'ells "somos gente pobre, però muy honrada", pel que vaig veure jo, del tot cert. El país, podria dir que quasi el 100%, viu gràcies al turisme i a les divises que entren al país. Tu no vols, però et fan sentir com un autèntic turista i pot ser realment molt agobiant: t'ofereixen ser els teus guies, et "conviden" a comprar els seus productes, et segueixen per aconseguir-ne alguna cosa, et regalen qualsevol cosa sempre, intentant aconseguir dòlars o euros a canvi. Pot arribar a ser una autèntica tortura psicològica, sense exagerar, però simplement cal ser una mica empàtic i tenir paciència, molta paciència.

Hi ha cops però que quan passejava pels seus carrers em donava la sensació que hi havia molta gent sense fer res, com si no tingués res a fer: parlaven els uns amb els altres discutint alguna jugada, d'altres asseguts en un banc simplement esperant a que passés el temps. Em va semblar molt curiós.
El que no els hi falta a aquesta gent és humor, tot el dia el tenien a flor de pell, amb acudits o bromes sempre amunt i avall. Treballant els hi sobrava alegria, sempre cantant i amb un somriure a la boca... què els hi donaven a aquesta gent?? L'única cosa que m'ho pot justificar és que potser estava al país de la Mamajuana!! Jeje...

Els dominicans, tan ells com elles, en general, són molt guapos, almenys pel meu gust, tenen unes faccions super maques i molt característiques. Jo d'alli, vaig sortir-ne'n enamorada d'un...

Vaig veure molts nens demanant-me alguna cosa, però cap nena, on eren? Els adults igual, tot eren homes "oferint-te" la seva ajuda per si la necessitaves i cap dona(!) em va xocar una mica, com també el fet de veure-hi tants punts de venda de loteria, la "banca" que li diuen ells, potser hi jugaven molt o potser no els hi faltava pas esperança crec jo!

Senties música en tot moment, merengue i bachata que li diuen ells, una altra cosa que no t'abandonava mai era la vegetació, a tot arreu on miraves hi veies verd, per la carretera, pels camps, poblets, no fallava i de les palmeres no cal que en digui res, milers i milers!

Les parets de les cases estaven pintades de colors molt vius, i els comerços sobretot; fins hi tot a vegades feien mal a la vista! La circulació un autèntic caos, tot hi haver-hi algunes senyals, era un desastre, tothom anava per on li convenia simplement feien ús del claxon i amb això es salvaven la pell... aquesta gent sí que en sap de conduir!

Els taxis eren motos de particulars on hi anaven 2, 3 i fins a 4 persones, sense casc eé clar! Al pujar et preguntaven: con aire acondicionado o sin? Tot era tan fàcil que si volies aire condicionat la cosa anava més ràpid del normal, si el volies sin allò era com un passeig! M'enteneu oi?

Vaig veure 2 o 3 escuelas -capacitaciones- per fora, eren petitones, molt vistoses; em vaig quedar amb les ganes d'entrar-hi, de veure-hi la seva vida: els mestres, els nens, el material... bé, TEMPS AL TEMPS!

Bé, podria explicar-vos mil coses més però millor que us les acabi d'explicar amb un beure entre mans i amb més tranquil·litat. Per ara us deixo unes fotos per aquí...

Aquesta banca, també oferia serveis d'hipoteca i d'altres...


Un carrer del mercat on tots els xiringuitos eren de carn, ple de mosques, molta fortor i cap nevera. Mataven els animals allí mateix, jo vaig veure com un pobra gallina deixava de ser-ho... Els tolls de sang, per tot arreu, eren inevitables.Tenien dos tipus de carn: la fresca ( de 3 o 4 dies) i la carne ahumada, que com ells deien, se li diu així per la quantitat de fum que hi ha per aquells carrers degut als automòbils. El que deia, l'humor per davant de tot... Per cert, aquí, a la llonganissa li diuen llonganissa, no pas botifarra!!!!!

Detall del sostre d'una guagua (autobús) més o menys moderna... són ambientadors!


Alguna botiga del Cortesito. Dir que aquí em vaig prendre un roncito con cola del més autèntic! Ells, al ron, li diuen vitamina R.


Les senyals de tràfic, allí, invisibles, us ho prometo!



El dia a dia.

No em podia deixar de comentar res de les seves aigües, realment paradisíaques. Més transparents que la pròpia aigua, clares, de somni, de debò. Aquí, a la República Dominicana he experimentat una de les sensacions més agradables que un pot tenir: banyar-me sota la pluja; no ho havia fet mai i menys a la R. D. Ja us he dit que de noves sensacions, en aquest viatge, a grapats!

Per ara, això és tot... Dir que a l'avió, en una pel·ícula que feien, vaig sentir una frase que se'm va quedar molt gravada i que potser mostra una mica la filosofia que porta aquesta gent i que avui intento autoaplicar-me i creure-me-la: El pasado es historia, el futuro es un misterio y el presente un regalo, por eso se llama presente.

PD: un acudit que ens van explicar: Sabéis que quiere decir viagra? VIejo AGRAdecido! Jeje ;)

Cul inquiet

Avui, a les 4 de la matinada, marxo de nou...


Fins la tornada!

Les autèntiques imatges no pertanyen a cap fotografia

Avui, després d'un mes, m'ha tocat tornar a trepitjar Reus...
Ara és quan toca obrir l'ordenador, descarregar, mirar i reordenar les fotos que has fet durant aquests dies.
Algunes imatges et serveixen per somriure, altres per pensar, algunes més per fer-te enrecordar d'allò que no te'n enrecordaves, altres per rectificar i moltes per reviure, però em quedo amb les imatges que no es poden captar, les autèntiques.

Per un xiste de la Judith a altes hores de la matinada (que s'aufegui!), una hamburguesa com a ressopó de l'Ubi, una crítica del Víctor, un clip encertat de l'Eva, una riatlla de la Mireieta, un "me'n vaig a Salou ARA" de la xumi, un beure de la Lupe, un no gaire estimat Llimi del David, un retorn a Cornudella amb el Sergi, un petó encertat de l'Adri, una mentida del Marc, un subidón de l'autèntica Mònica, un sapsquepasse del Xavi, una cançó de muchachito pel Joan Maria, un gol del Xavier, una visita molt especial de la Sheila, un "no em diguis mujÉ" de l'Eli, una aparició fantasma del Lluís, un tastet de poleo menta meu...

Per totes aquestes imatges que no es poden captar amb un càmera, jo avui brindo per elles!

La generació que una vegada va tenir els pantalons curts i els genolls pelats, aquella que va jugar al carrer, és amb la qui em quedo: la protagonista d'aquestes autèntiques imatges.

La Troba i demés

Després d'estar un meset fora, he tornat a casa i he pogut disfrutar d'una nit d'aquelles de Festa Major als "pobles del costat". I aquest cop ha tocat a Poboleda i com a protagonista la Troba Kung-fú. Una vegada el seu directe no ha decepcionat i la companyia encara menys, i es que un retorn com aquest a terres del Priorat no té preu.

I és aquí quan veus que amb nits com aquestes, en llocs com aquests i amb gent com aquesta poca cosa més pots demanar. Ara és quan venen les nits a la fresca (ara ja no jugant a l'amagatall però sí amb un refresc a la mà i parlant de tot -o de res), ara és quan toca gaudir de partits de voley cap al vespre amb gent que no coneixes i Siurana de fons, ara veus passar la colla dels petits pel costat i veus que ja no són tan petits, que estan en la seva època gloriosa que tots hem passat i els hi tens enveja però els aconselles (tu ja formes part de la colla dels grans...), ara és quan veus les padrines fent tartulia al carrer amb la seva cadira i el seu devantal arromangat, ara és quan et rebifa tot perquè veus que tot i que els anys han passat, en el fons continuem igual.

I sé que costa de creure'm quan dic que estic enamorada d'aquestes terres: de Cornudella, de Siurana, d'aquest caliu, d'aquesta gent... però és que ja ho diuen que l'amor és cec i que així sigui per molt de temps!

Després de 15 dies torno a ser a casa... (part 2)

I després d'uns bons campaments, una bona sortideta:

Vam anar a Núria amb la intenció de fer el Puigmal i hem acabat fent l'Olla de Núria: Núria (1960) - Puigmal (2913) - Finestrelles (2827) - Pic de Núria (2794) - Pic de l'Eina (2786) - Pic de Noufonts (2861) - Pic de Noucreus (2799) - Pic de la Fossa del Gegant (2801) - Pic de Fontnegre (2722) - Pic de la Pala (2477) - Pic de l'àguila (2428) - Núria (1960).

10 pics - 25 quilòmetres: Olla de Núria

Està clar que tu i jo funcionem a partir d'improvitzacions, i que així sigui per molt temps! Merci de nou

Després de 15 dies torno a ser a casa... (part 1)

- Tu, encara no t'has canviat de roba? - I espera't
Els pioners volen jugar al joc de nit amb els llops...podem? doncs fet!
Fer el ronço (molt) a l'hora de despertar-se.
Inventar-se una història romàntica entre una oliva i un follet perquè aquest últim se l'acabi menjant...
Treure una noteta de la bústia de l'amor, llegir-la en veu alta i veure que el que hi ha escrit és un desig d'un llop demanant que en un futur no molt llunyà un actual raiera sigui cap seva.
La rotllana de la sinceritat entre llops.
Veure acompanyar el Robert a la mini Martos al lavabo.
Fer callar algú durant el sopar per no dir res i aconseguir 5 minuts de silencia al campament.
Vetllades de tot l'agrupament.
Pioners i raiers ajudant a follets i llops a caminar.
Promeses entre raiers i llops.
Llops i follets dutxant-nos tots nuets i junts amb un manguerasso dels bons!
Saltar a corda tot l'agrupament junt.
- Per favor, que s'acabin les 5 pexugues de la bandeja... si se les acabeu em despullo davant de tot l'agrupament. - Dit i fet!
Petons de bona nit entre pioners i llops, i raiers i follets.
Enmig d'una cursa d'obstacles veure com un pioner es carrega un follet al coll perquè pugui anar més depressa.
Cadenes de revisió de polls.
Olimpiades amb 100% de participació.
Et toca pagar penyora rentant els plats de TOT l'agrupament i veure com, al moment, surten voluntaris per ajudar-te.
Estar 3/4 d'hora buscant amb un follet quines formes fa el cola.cao dins de la llet.
Fer maratons entre tot l'agrupament per aconseguir un gelat que ha sobrat a l'hora de dinar...
Un petó de bona nit (o dos), rumbeta, escòria, puces, dormir en una balma veient les estrelles, Arrels, Fent Camí, mercat gitano, kaló, rodes de carro, massatges a 4 mans, amics invisibles, consells de la Gran Pepi, disfresses, intendents revolucionaris, fricandó, fideuà, dormir una mitjana de 5 hores o menys, la secta i el Robert i amor, MOLT d'amor!!

i tot això quadrant horaris i aconseguint sopar a les 8.30!

Hi ha coses que si no les vius no les pots arribar apreciar mai...


Sou els gitanets més macos que he vist mai, cada dia que passa feu que em senti més orgullosa dels colors del nostre foulard.


Campaments conjunts A. E. La Mulassa Juliol '08 Bagà



Olimpíades dels campaments - Un follet i un pioner de l'equip blau


Una estoneta pels llops


Follets adormint-se a l'hora de sopar

La majoria de caps de l'agrupament (en su salsa)


La meitat de l'equip de caps de llops. (ens entenem fins hi tot a l'hora de vestir-nos, que consti que no va ser a propòsit)

El més gran i la més petita de la casa


Els llops fent vivac


Començant la cursa d'obstacles

Descobrint el kaló

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que es bo:
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por.

Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb la mar a quatre passes
i els que som companys, i prou.

Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
que la terra no es partida
com un mapa mal pintat,
i que això es una mentida
de molt mala voluntat.

Mai m'havia agradat tant anar tan estressada!

Avui és el dia abans, aquell en que cuita corrents acabes de preparar els paquets de material, carregues la furgoneta, remires que tinguis tots els papers i que aquests estiguin en regla i...
- On carai han posat els pioners el material? Ah, mira si està aqui...
i... s'han comprat imperdibles? - jo no els he comprat, i tu? - tampoc! - Anem bé!
- Escolteu i les farmacioles? - Les farmacioles!!!!! Encara no s'han fet... L'encarregat de farmacioles s'ha adormit.
2 hores més tard arriba el cap en qüestió amb un munt de material per carregar a la furgoneta que ja havia marxat, molt bé!
- Has trucat al propietari del terreny per recordar-li que pugem avui? - ups...
- Jo, ho sento però he de marxar a fer el disseny de la samarreta, que per cert, ja en trobeu de liles? - Ah, havia de ser lila?
- Això ho hem de pendre? I això? Això també no? I aquesta bossa? - AAAAAH, JO QUE SÉ!!!!
Vols dir que no ens deixem res? - Segur que ens deixem alguna cosa...

Ara, a les 10 de la nit posa't a fer la bossa per marxar, tot un gust!


Tot sigui per... veure un cop més una macro rotllana per menjar de tot l'agrupament, veure unes mítiques olimpíades amb follets, llops, raiers i pioners amb un sol que peta, fer la tira de roba més llarga que s'hagi fet mai, jugar al petacollons, rebre una abraçada d'aquell llop que per orgull mai te'n faria cap, respirar l'olor d'aquell pet que s'ha escapat en el moment menys oportú, menjar arròs del que no cau mai del plat, escoltar l'Eli explicar històries fantàstiques als follets, veure com a aquell que li costa arribar al cim, al final hi acaba arribant; compartir xerradetes mítiques amb els pioners, dormir una mitjana de 5 hores per dia...

i per sentir la millor gratificació que et puguin dir mai: oi que seràs cap meva l'any que bé?? - oooooooooooooooh!!!


Tot sigui per tenir una raó més per enamorar-te de la vida, per creure-hi!

Fins d'aqui 13 dies familia!

L'enyorança a vegades passa factura...

De mentres... música d'ambient! Apa, amunt!




Que quedi clar que dues llàgrimes no fan un fracassat!

No calen paraules davant d'uns dies com aquests, simplement cal viure-ho, cal sentir-ho i sobretot cal creure-s'ho.



Campaments amb el pi de les corts - Juliol '08, Saldes

Hoy el principito está de celebración...

Obra del protagonista: http://markesinatarrak.blogspot.com/



No, no, no... això de viure per les nits i dormir pel de dia no és bo...
Avui més barraques barraques barraques i més barraquetes Reuuuuus, yujuuuuuu!!

Pon una pegatina en tu vida

La pegatina pasó por Reus, nos pegatinó y nos rumbeó a toditos!!



Volar volar volar volar volar.....

Uns llops dormint...

Apa bonics, després de caminar toca dormir, que somieu de gust!

Barraques

moh!

Ramones & Rancid


Oh la la!

Tiempo es una palabra
que empieza y que se acaba
que se bebe y se termina
que corre despacio y que pasa deprisa.

Tiempo es una palabra
que se enciende y que se apaga
ni se tiene ni se atrapa
no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene
ni se compra ni se vende
no se coge ni se agarra
se le odia o se le quiere.

Al tiempo no se le habla
ni se escucha ni se calla
pasa y nunca se repite
ni se duerme y nunca engaña.

CURIOSO ELEMENTO EL TIEMPO...

Comença el compte enrera

Respira fons i...



t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...


(ja falta poquet)