diumenge, 22 de juny del 2008

Hoy el principito está de celebración...

Obra del protagonista: http://markesinatarrak.blogspot.com/



No, no, no... això de viure per les nits i dormir pel de dia no és bo...
Avui més barraques barraques barraques i més barraquetes Reuuuuus, yujuuuuuu!!

Pon una pegatina en tu vida

La pegatina pasó por Reus, nos pegatinó y nos rumbeó a toditos!!



Volar volar volar volar volar.....

dissabte, 14 de juny del 2008

Uns llops dormint...


Apa bonics, després de caminar toca dormir, que somieu de gust!

Barraques


moh!

dijous, 12 de juny del 2008


Ramones & Rancid


Oh la la!



Tiempo es una palabra
que empieza y que se acaba
que se bebe y se termina
que corre despacio y que pasa deprisa.

Tiempo es una palabra
que se enciende y que se apaga
ni se tiene ni se atrapa
no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene
ni se compra ni se vende
no se coge ni se agarra
se le odia o se le quiere.

Al tiempo no se le habla
ni se escucha ni se calla
pasa y nunca se repite
ni se duerme y nunca engaña.

CURIOSO ELEMENTO EL TIEMPO...

dimecres, 11 de juny del 2008

Comença el compte enrera

Respira fons i...



t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...


(ja falta poquet)

dimarts, 10 de juny del 2008

Caminar, caminar i caminar...

Caminar...


Quan fas recorreguts et vas trobant senyals pel camí, fites que t'indiquen que vas en bona direcció, indicacions que fan que segueixis endavant amb seguretat. Si t'equivoques sempre saps que pots tornar a enrere, mirar on t'has equivocat i rectificar.



A vegades penses que aquest gran camí que és la vida hauria de ser també així, penses que hi hauria d'haver indicacions al llarg del camí que t'indiquin si vas per bon camí o no, que et permetin rectificar, tornar enrera i continuar... Però bé, saps que això no és així i continues caminant, saps que no et queda més remei; després, t'atures a descansar, rumies i...



Dones gràcies a que la vida no sigui així, saps que sinó perdria tot el seu encant :)

dimarts, 3 de juny del 2008

Lo bo es fa esperar


Aquest personatge de la foto, després de tota una vida, a partir d'AVUI ja pot començar a ensenyar oficialment a nens diminuts! Sí, ja sóc mestra!
Ara és quan comença tot, i és quan veus la gran responsabilitat que tens i lo privilegiada que ets de poder exercir l'ofici més bonic que hi ha i per mi, el més difícil.

Estic contenta pel dia d'avui, per tot en general, i tot i que avui se m'hagi acabat la vida d'estudiant em quedo, entre d'altres, amb aquesta gent...


Tot un privilegi haver-los conegut en aquests 3 anys...

diumenge, 1 de juny del 2008

I això ja s'acaba gent...


Tot i conèixer certes persones des de fa tan sols 4 mesos, ara per ara em costaria molt imaginar-me la meva vida sense elles.
Queda dit...

un petó familia