dimarts, 10 de juny del 2008

Caminar, caminar i caminar...

Caminar...


Quan fas recorreguts et vas trobant senyals pel camí, fites que t'indiquen que vas en bona direcció, indicacions que fan que segueixis endavant amb seguretat. Si t'equivoques sempre saps que pots tornar a enrere, mirar on t'has equivocat i rectificar.



A vegades penses que aquest gran camí que és la vida hauria de ser també així, penses que hi hauria d'haver indicacions al llarg del camí que t'indiquin si vas per bon camí o no, que et permetin rectificar, tornar enrera i continuar... Però bé, saps que això no és així i continues caminant, saps que no et queda més remei; després, t'atures a descansar, rumies i...



Dones gràcies a que la vida no sigui així, saps que sinó perdria tot el seu encant :)

4 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Una vida amb instruccions seria una mica avorrida. crec jo.

Lara ha dit...

et donc tota la raó!

Anònim ha dit...

que buniiiiiiiiiiiiiiiiiiiic!!!!


i les fotos molt buniquetes també!!!


ale petunets tontaina!

Yasmina ha dit...

Oi tant!!

Sense equivocacions la vida seria plana, avorrida, i sobre tot... trista com una mala cosa...

Perquè equivocarse és viure!!

Petonarrooos!