dimarts 15 de desembre de 2009


"SI UN MÉDICO, UN ABOGADO O UN DENTISTA, TUVIERA A TREINTA PERSONAS O MÁS EN SU OFICINA A LA VEZ, TODAS ELLAS CON DIFERENTES NECESIDADES Y ALGUNAS, QUE ADEMÁS NO QUIEREN ESTAR ALLÍ; Y EL MÉDICO,ABOGADO O DENTISTA, SIN AYUDA, TUVIERA QUE TRATARLOS A TODOS ELLOS CON UNA EXCELENTE PROFESIONALIDAD, DURANTE DIEZ MESES, ENTONCES, PODRÍAN TENER UNA PEQUEÑA IDEA DE LO QUE ES EL TRABAJO DEL DOCENTE EN EL AULA."

(Kathy A. Megyeri. "Chocolate Caliente para el Alma de los Maestros")

...pero todo esto da igual. La única cosa que importa a los demás, es que los docentes tenemos dos meses de vacaciones...

Somnis de pedra

divendres 11 de desembre de 2009

Res no hauria succeït si ningú no ho hagués imaginat
Reinhold Messner



Foto: Tocant el cel

dijous 10 de desembre de 2009

Vull saltar, caminar, pujar, arribar, respirar, somiar, observar, córrer, construir, ajudar... amb normalitat i com ABANS.

El genoll segueix sense curar-se i jo ja no puc més... Vull i no puc, no puc!

Voler i no poder, no hi ha situació que em frustri més.


Foto: indrets per on vaig fastiguejar-me el genoll...

Un racó dalt del món

dilluns 7 de desembre de 2009

Foto: Posta de sol desde la Muassara, dilluns 7 a les 18.00 h

Temps

dimarts 1 de desembre de 2009

Tiempo es una palabra que empieza y que se acaba,
Que se bebe y se termina,
que corre despacio y que pasa de prisa,
tiempo es una palabra que se enciende y que se apaga,
ni se tiene ni se atrapa, que no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende,
Ni se coge ni se agarra, se le odia y se le quiere,
Al tiempo no se le habla, ni se escucha ni se calla,
Pasa y nunca se repite, ni se duerme y nunca engaña.

Tiempo para entender, para jugar, para querer,
Tiempo para aprender, para pensar, para saber.
Tiempo para entender, para jugar, para querer,
Tiempo para aprender, para pensar, para saber.

Un beso dura lo que dura un beso,
Un sueño dura lo que dura un sueño,
El tiempo dura lo que dura el tiempo,
Curioso elemento, el tiempo.

El tiempo sopla cuando sopla el viento,
El tiempo ladra cuando ladra el perro,
El tiempo ríe si tu estás riendo,
Curioso elemento el tiempo.

Tiempo es una palabra que empieza y que se acaba,
Que se bebe y se termina,
que corre despacio y que pasa de prisa,
tiempo es una palabra que se enciende y que se apaga,
ni se tiene ni se atrapa, que no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende,
Ni se coge ni se agarra, se le odia y se le quiere,
Al tiempo no se le habla, ni se escucha ni se calla,
Pasa y nunca se repite, ni se duerme y nunca engaña.

Hay tiempo más que suficiente para descubrir
Las intenciones de la gente,
Hay tiempo para vivir y hay tiempo para morir.

Remenant remenant he trobat...

dijous 26 de novembre de 2009

Foto: Xavi. París - juny '09



como la manta que me protege cuando el invierno llega...
...me gusta como eres.

Jarabe de Palo

Se m'ha empetitit el jo

dilluns 16 de novembre de 2009

Em sap greu que quan jo crec que s'està creixent, avançant i construïnt, els de sempre, els de tota la vida, em diguin que s'està empetitint, retrocedint i destruïnt...
Quina frustració...


De mentres pose'm-hi música a l'asunto

Doncs caminarem...

dimecres 4 de novembre de 2009

La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos ... ¿Entonces? ¿para que sirve la utopía?

Sirve para eso
, para caminar

Reus baixa un número el nombre dels seus habitants

dissabte 17 d’octubre de 2009

Cornudella podria celebrar una consulta popular sobre la independència de Catalunya

L'alcalde Josep M Castan creu que "la consulta s'acabarà fent"

Cornudella web 17/09/2009.- El moviment Decidim.cat de càrrecs electes a favor del dret de decidir convocarà els alcaldes i regidors adherits a una reunió el proper 3 d'octubre per coordinar consultes populars sobre la independència de Catalunya, com la que es va fer aquest diumenge a Arenys de Munt (Maresme). L'objectiu de la trobada és vehicular les diferents iniciatives a través de la plataforma, que agrupa alcaldes i regidors que aposten pel dret a l’autodeterminació de Catalunya. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya, ha decidit promoure consultes populars municipals per la independència a través de la moció nascuda en el sí de Decidim.cat. Pel que fa a Cornudella, l'alcalde Josep M Castan (ERC) creu que "la consulta s'acabarà fent", i de fet, afirma que pel carrer ja li han preguntat quan es farà la consulta, o fins i tot li han ofert un garatge com a col.legi electoral. La consulta, a Cornudella es celebraria en la data en que ho fessin la resta de municipis, i precisament això és el que està estudiant la plataforma Decidim.cat: establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies als diferents municipis. Paralelament, aquest proper dissabte, Santpedor acollirà la Convenció de càrrecs municipals d'Esquerra pel dret a decidir, on es parlarà del tema i on l'alcalde de Cornudella té previst assistir. http://cornudellaweb.blogspot.com/


Ja hem passat el dia 3 d'octubre i ara ja sabem que Decidim.cat recomana tres dates per fer les consultes independentistes: 12-13 de desembre, 28 de febrer i 25 d’abril.

I lo millor de tot és que jo hi podré participar, ja que d'aqui poc, senyores i senyors, ja seré oficialment de Cornudella del Montsant. M'he guanyat un empadronament al poble del meu cor...



Ulls clucs?

divendres 16 d’octubre de 2009


Ja comença el fred i amb ell les jornades de pedra freda, dits freds i tot això penjats com uns pernilets...



I ells m'ensenyen a ser arquitecte i paleta de mi mateixa, a saber-me lliure quan davant tinc una reixa, i créixer quan la vida em dóna un cop i tornar a néixer quan ja em donen per morta.

dijous 15 d’octubre de 2009

Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament........



Llei de Murphy.

She

dimarts 6 d’octubre de 2009

Un nou lloc, un nou temps, un nou espai...

diumenge 27 de setembre de 2009

Se fini Misericòrdia '09

(A vegades, solament a vegades, et donaria un petó tan i tan fort que et faria mal, com el de la foto, però eh... solament a vegades! ;))

Demà celebrem la nostra diada particular

dijous 10 de setembre de 2009

Vull que m'acompanyis en aquest camí, almenys, 365 dies més; perquè encara ens queden molts cims per pujar plegats.

"més lluny, sempre molt més lluny"

divendres 28 d’agost de 2009


Avui tornem a començar, un altre cop tots junts. Però aquest cop de manera diferent...


Foto: 6 dels 7 caps que vam anar de campaments amb llops.
Els millors campaments que he fet mai, sens dubte.

dilluns 20 de juliol de 2009

Me'n torno anar de campaments, aquesta vegada amb els llops! A la tornada, 13 dies de curs de directors......... :)

Fins d'aqui un mes guapis

Retorn de l'acampada Jove

diumenge 19 de juliol de 2009




"Donde crece la noche, la calle de tus sueños, la calle caramelo..."

T'estimo un munt, un munt, un munt...

dilluns 13 de juliol de 2009

Ja en començo a estar cansada de tot això, una no té paciència permanentment.

Cotofluix

Hoy sabemos que lo importante es soñar, liberar nuestro inconsciente, el filtro de censura del pensamiento; creemos que al soñar perdemos un tercio de nuestra vida, y nos equivocamos.

Una retirada a temps sempre és una victòria?

dissabte 11 de juliol de 2009

Amb vosaltres acaba el meu camí, aquí em retiro.

Foto: Raiers, campaments d'estiu Juliol '09. Estaron

Diuen que una imatge val més que mil paraules

dimecres 13 de maig de 2009


EL SILENCI FA MÉS DENSOS ELS RECORDS


Abandono aquest blog per un temps, quan de temps? no ho sé, però per ara l'abandono.

Apa, per ara la larailargia s'ha fós.

Salut i amics, gent!

Gran, gran, GRAN!

dijous 7 de maig de 2009

Eh, perdoneu però trobo que ho havia de posar... El que estem vivint aquesta temporada no té preu!



Gentilesa del Youtupablo


El guapo fa anys!

dimarts 28 d’abril de 2009


Avui us presento a la persona amb la que hi compartaixo un curiós récord:
El de mirar les estrelles hores i hores i hores, i dies i hores... :)


Felicitats nano pel dia d'ahir, per posar un granet de locura al món.






dimecres 22 d’abril de 2009


dilluns 20 d’abril de 2009



Apa, quina ràbia...

Amunt!

Sense condicions

dijous 16 d’abril de 2009

Vull que m'escoltis, sense jutjar-me.
Vull que opinis, sense aconsellar-me.
Vull que confiïs amb mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar res en mi.
Vull que m'abracis, sense escanyar-me.
Vull que m'animis, sense empènyer.
Vull que em sostinguis, sense fer-te carreg de mi.
Vull que em protegeixis, sense mentides.
Vull que t'apropis, sense envair-me.
Vull que coneguis els meus defectes, que els acceptis i no pretenguis canviar-los.
Vull que tinguis clar, que avui, avui pots contar amb mi.
Sense condicions.


Jorge Bucay

Després de tot...

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.


14 d'abril

dimarts 14 d’abril de 2009




Mesclat, mesclat... una cançó d'un grup tan mític per un dia tan senyalat.

Apa

divendres 10 d’abril de 2009

Seat diu que no posarà a un cotxe nom d'una ciutat catalana "porque somos españoles"

Pese a que Seat tiene fábrica en Martorell (Barcelona) y ha fabricado modelos como el 'Toledo', el 'Ibiza', el 'Málaga', el 'León' y el 'Marbella', no piensa bautizar ninguno con nombre de ciudad catalana. "Porque nosotros somos españoles", ha dicho el presidente del consejo de administración de Seat, Francisco García, en la Embajada de Berlín. Hasta el embajador español estalló en carcajadas ante la ocurrencia del también alto ejecutivo de Volkswagen.


Ja era hora que algú ens donés la raó i se'ns reconegués com el que som... ;)

I res d'Ibiza........... Eivissa!

dissabte 28 de març de 2009

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Puerto presente

diumenge 22 de març de 2009

GE ERRA A CE I E ESSA

dijous 19 de març de 2009

per saber ser-hi sempre...

pereza y desvelo, lija y terciopelo

diumenge 15 de març de 2009

Emprendelo!

Que no que no... que para mi este vuelo se hace de un trozo de carton. Y si falla, se inventa!

...

Ya salen las cuentas, y a besa.............



Vaya presente

dijous 12 de març de 2009

Avui m'ha caigut aquesta relíquia a les mans.....




Com era d'esperar, Dani Macaco mai decepciona!

dimecres 11 de març de 2009




Avui fa mig any de la lluna de Barcelona de l'11 de setembre.


naturalment, avui és lluna plena...

diumenge 8 de març de 2009

Ningú té obligació de fer allò que no vol, per tant jo tampoc tinc obligació de seguir amb el que no vull.




Amunt!




7 i 8 de Març, TROFO - Lligant caps!

Escoles del món

divendres 27 de febrer de 2009


Aquesta setmana he anat a una exposició de fotografia de Kim Manresa a Tarragona on he pogut veure escoles del món i he arribat a la conclusió que els ulls parlen més del què ens pensem.

Aquí us poso un recull d'algunes de les fotografies que vaig poder veure, tot i que aquest butlletí és del 2007: http://www.udg.edu/Portals/22/exposicioKimManresa.pdf


I aquí seguim igual, jerarquitzant-nos, privatitzant-nos, però amb un sistema educatiu de collons.





Nicaragua, Nicaragua, Nicaragua......

dijous 26 de febrer de 2009

Felicitats per la llum que dones en el teu dia a dia.....


...............tinc ganes de veure't

dilluns 23 de febrer de 2009



Tengo 2.000 razones para olvidarme de todo


A les 20.16 de dilluns, la Lara diu bona nit!

El silenci fa més densos els records

dijous 19 de febrer de 2009

Aniré com quan anàvem junts: darrera les teves passes, d’esquena al futur

dimarts 17 de febrer de 2009


divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres.........



A rebentar!!!!!




M'agrada compartir les meves il·lusions, m'agrada que aquestes també siguin teves, sempre ho has sapigut fer. Perquè ja et toca, ja ens toca.

10 anys sense Sau

divendres 13 de febrer de 2009

Avui fa just 10 anys que ens vam quedar sense Sau



13 de febrer 1999: Carles Sabater, ídol de masses, sex-símbol de moltes (i molts), ens diu adéu...........


Avui, pels que han sigut una de les BSO més grans de la meva vida!

hoy canta la peña...

dimarts 3 de febrer de 2009




Nosaltres també sabem cantar!

Apa, i avui per tota aquella gent que t'estalvia saliva, que sap el què penses sense caler dir res. Amunt!

diumenge 18 de gener de 2009




H: 23.35, diumenge nit

Bona nit...

Peus freds

dijous 8 de gener de 2009

dimarts 16 de desembre de 2008

Eres tu, eres, tu, la chica con la que soñé
Eres tu, eres, tu la chica con la que flipé...
.
.
...
no eres tu, no eres tu, la chica con la que soñé
no eres tu, no eres tu, no eres tu,
no eres tu la chica con la que flipé...



Ha calgut un mes!

dijous 11 de desembre de 2008


Per fi he pogut passar una jornada com déu mana amb aquests 3 elementos! Ara, espero no tardar tant en tornar a pujar a aquestes terres tan màgiques...



Cornudella-Reus connection!! jejeje.....

Mi mamá llora cuando mi papá le pega

dimarts 9 de desembre de 2008

Avui, després del pati, he estat a la classe de p4 (els dofins). Ens hem posat a llegir i en aquestes que una nena m'ha donat un conte a la mà perquè els hi llegís en veu alta. El llibre es titula "En Pol a l'hospital" i forma part d'una col·lecció de contes que amb paraules i els ulls d'un infant, el petit Pol explica els primers passos pel seu món: a l'escola, a casa...
Ens assentem tots al terra en rotllana i els hi començo a explicar... En aquest llibre, en Pol explica com és la seva primera vegada a l'hospital després d'una caiguda, i en una d'aquestes pàgines hi sortia el dibuix de la Marta, una amiga que el va a veure i ell plora d'alegria. Els nens es pensaven que solament es podia plorar quan un estava trist, així que davant de les seves inquietuts, he aprofitat per parlar del tema i deixar el llibre una mica de banda.
Els hi he explicat que podem plorar per moltes coses i que els grans també ploràvem; que jo havia plorat quan trobava a faltar algú o quan m'havien donat una sorpresa, que no era pas dolent! Llavors en aquestes, que cada nen ha començat a explicar perquè ploraven ells o els seus amics o la seva família:
- La meva germana plora quan es fa mal.
- Jo ploro quan em fan moltes cosquillas.
- El meu germà plora quan té gana perquè no sap parlar encara.
- Pues mi mamá llora cuando mi papá le pega.

(...)

Sense paraules, amb idees

dissabte 6 de desembre de 2008

M’agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et volen dir res, perquè et diuen més del que volen i no et fan sentir violent.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.

Sense paraules, amb idees, sense res a dir només som feres, records d’avui, dites pel demà, el tresor d’avui és poder parlar.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.


Que passeu un bon pont, nosaltres marxem al delta!

dijous 27 de novembre de 2008



El meu cap, el meu cor, s'aguanten d'un fil d'antics records.
Un grapat de raons per a passar full a un dia nou.

Amunt!

dimarts 25 de novembre de 2008

Cada uno no recibe lo que da

El mestre Albert Pla

divendres 21 de novembre de 2008



SOMNIS

Si algun dia te n’anessis a dormir
i volguessis tenir els
somnis mes guapíssims
que es poguessin tenir
espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel
i tria l’estrella que t’agradi més
que jo hi seré a dins
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir

jo em cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics superguapos tan tan màgics
i que vagis allà on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somiïs lo que somiïs
mai no vulguis que s’acabi

tu tria l’estrella que t’agradi més
que jo hi seré a dins
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir
i que somiïs amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que et corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants però relaxants
i que tinguis mil sensacions
fúcsia carabassa lila
color transparent rosa
color infinit taronja roig de llavis violeta micaco
i color de gos quan fuig


dimecres 19 de novembre de 2008

Que sàpiguis que el respecte no s'imposa, es guanya.

Retrobament assembleístic!

dilluns 17 de novembre de 2008

Ja fa temps que hauria d'haver fet aquesta actualització, però diuen que val més tard que mai.

Avui per les tres persones que m'acompanyen a la foto, perquè em van fer crèixer molt en tan sols 12 dies i perquè els admiro moltíssim...

Aquí sí que una imatge val més que mil paraules

divendres 14 de novembre de 2008

Felicitats pels anys que fas avui però sobretot felicitats per ser com ets...



Més plena, amb més vida

diumenge 9 de novembre de 2008

Avui he vist el pantano de Siurana un mica més ple, amb més vida.
Vull tornar a remullar-m'hi a la nit amb aquesta gent i com aquest estiu; vull, per uns instants, moments del passat en el meu present!

Dies de pont

dimarts 4 de novembre de 2008


M'és igual si no tinc electricitat, m'és igual si no tinc aigua, m'és igual si no tinc un llit on dormir, únicament demano un refugi a 2.000 metres, neu, muntanya, dues tasses de tè calenta i una llar de foc.


Va de convinacions

dilluns 27 d’octubre de 2008

Foto (robada d'internet): Gallicant, una de les parades de la nostra passejada

Quan en un mateix lloc i moment es barregen 4 de les coses més importants de la teva vida fa que el moment viscut sigui realment memorable...

per Cornudella
per les caminades
pels amics
per tu

perquè us vull als dos sempre al meu costat, encara que cada vegada que ens veiem hagi de posar els peus dins de l'aigua a l'hora de creuar el riu, pensant-me que el que trepitjo és una pedra!!

Tal dia com avui, ara fa 37 anys...

divendres 24 d’octubre de 2008



Cada cop que el veig, m'aconsegueix posar la pell de gallina, que gran!

Un octubre molt ben acompanyada

dijous 16 d’octubre de 2008





L'octubre, al meu voltant, sempre s'ha caracteritzat per estar a petar d'aniversaris, i per tant avui, "la poca feina que tinc" m'ha fet recordar tota la gent que durant aquest més fa anys, així que per tots ells... Moltes felicitats i a seguir endavant!

De dalt a baix i de dreta a esquerra: Sergi, Mònica, Toni, Oriol, Xavi, Sheila, Núria, Eli, Arnau, Joan Maria i Noe

cos cos cos...

dimecres 15 d’octubre de 2008

Tot just queda una setmana i.. som-hi!


De mentres ja puc dir que sóc mestra a Torredembarra, que tinc els meus alumnes, els meus companys de feina i una plaça per gairebé tot el curs.
I, potser, el millor de tot, és que estic en un poble que sempre m'he estimat molt, sobretot per la seva gent i perquè sempre m'ha acollit com una més, fent-me sentir sempre molt afortunada. I per si fos poc, demà ja gaudiré del primer dinar amb gent salada :)!


Avui som diumenge

dijous 9 d’octubre de 2008

Diuen que els diumenges són dies una mica grisos i llargs, sobretot quan s'acosta el vespre... Crec doncs, que avui som diumenge.

Aquesta cançó sempre em dóna un puntent de tendresa, de realitat... Sempre m'acompanya en els moments en què la necessito, no falla ;)

Vinga doncs... amunt!



(Sé que l'havia posat, però la posaré les vegades que faci falta, apa!)

Adéu curs 08 - 09!

diumenge 5 d’octubre de 2008



Fins sempre Llops...

¿Que habré hecho yo de bueno?

divendres 3 d’octubre de 2008

Curiositats

dimecres 1 d’octubre de 2008

Tres hores de viatge donen per a molt, i aquest cop m'han servit per començar i acabar un llibre que precisament -diga-li casualitat diga-li...- me'l vaig comprar a Barcelona fa un temps, recomanat per un amic.
N'havia sentit a parlar molt d'aquest llibre i crec que ja era hora de que me'l llegís (ja em començava a sentir culpable...). N'havia llegit troços, fragments, però mai sencer.
Potser és un llibre qualsevol, però per mi els llibres del Paulo Coelho no en tenen res de qualsevol. El fet és que, en les 8 hores que potser he estat envoltada d'aquesta atmosfera Coelho, he sentit i m'han passat moltes coses que sortien al llibre. I de debò que no crec en les casualitats però ostres tu, L'alquimista, casi casi, m'ho ha fet replantejar! Sovint em recordava al Petit Príncep!
Us deixo aquí una frase que he senyalat al text i que quan l'he llegit he pensat: aquesta frase és d'aquelles que cal explicar, i aquí la teniu:

>És precisament la possibilitat d'arribar a realitzar un somni el que fa que la vida sigui interessant<

Avui, aquest llibre i tu han fet que el dia fos per recordar, un plaer...





Per cert, com és que hi ha gent que et fa mil preguntes mentres tu estàs llegint? Que no ho veuen que no és el moment??? De debò que no ho entenc... dec ser jo, però a mi sempre em passa i em molesta moltíssim!


cornudellasiurana

divendres 26 de setembre de 2008

Amb la tonteria ja fa 2 setmanes que no pujo per aquestes terres... (preciosesboniquesúniques...)

Foto: Aquest estiu, al voley del pantà de Siurana. Feta per l'Arnau http://www.flickr.com/arnauboronat

I parlant d'enyorar, poso aquesta cançó que òbviament em recorda a Cornudella i que va ser allí on la vaig descobrir gràcies al sr. Víctor, merci!

Mala llet!

dilluns 22 de setembre de 2008

Avui ha sigut el sumum del sumum!! El dia que facin un puto carril bici a Reus faré una festassa!

Diuen que a vegades val més tard que mai

dijous 18 de setembre de 2008

Potser no us ho creieu, però a vegades costa mirar als ulls de la gent i per mi, el fet de poder tornar a mirar un altre cop aquests ulls, m'és molt gran.

Poc a poc, i temps al temps, tot ha de sortir bé i tot sortirà bé!



Hi ha cançons que recorden certs moments, cert llocs i a certa gent, doncs aquesta n'és una.

S'acosta l'acampada a Lilla

dimarts 16 de setembre de 2008

Tinc ganes de que arribi aquest cap de setmana, de l'acampada a Lilla, de veure-us a tots un altre cop al voltant d'aquella taula immensa, de fer molta feina: moltíssima!, de penjar-me un altre cop el foulard al coll (físicament parlant), de veure-us riure i de que em feu riure...

Foto de l'acampada a Lilla de l'any passat: així van quedar els equips de caps, afegint-hi més tard el Sergi a Follets, la Eli a Llops, l'Adrià a Raiers i l'Estel a Pioners

Fotos de la meva primera Lilla com a cap, ara farà dos anys

(Abans de marxar)

(Després de sopar, gaudint de l'espectacle montat per alguns motivats...)


Una ruta alternativa

divendres 12 de setembre de 2008

Aquest estiu em decidit acabar-lo anant de concert en concert, gaudint de la música en directe:

Los delincuentes



Muchachito bombo inferno



La Troba Kung Fú



Aquí, això encara continúa: dimecres, 17 de setembre La Troba kung fú i Obrint Pas

Els companys de ruta:



Avui no és 11 de setembre, però sempre hi ha racó per un Llach

dimecres 10 de setembre de 2008

Avui no és 11 de setembre, ho sé, però per mi ho és cada dia, com suposo que per moltíssima gent.
Però ja que s'acosta aquest dia, em venia de gust posar-vos aquí, la que és per mi la millor cançó que s'ha escrit mai sobre aquesta terra i que últimament sona sovint als altaveus del meu cotxe.
No vull parlar de política, ni d'ideals, per mi, aquest no és pas el lloc per fer-ho, simplement vull ensenyar-vos com, un grapat de paraules ben combinades, poden arribar a descriure tant bé un propi sentiment.



(el vídeo m'és indiferent, voldria que us quedéssiu amb la cançó...)

"Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més"

"El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor"

Realment un geni...



(Segur que aquest país tant petit ara és a dins de l'Albert... Que sàpigues que tot i que no ho sembli et tinc present, aviat tindràs notícies meves, no ho dubtis!)

De nou a casa

dijous 4 de setembre de 2008

Aquests dies he pogut veure realment com hi ha núvols que són com coto fluix, però de debò, d'aquells que fa goig mirar hores i hores, però no he vist ni una estrella, ni la lluna, curiós; que potser no hi és allí? L'he trobada a faltar...
Puc dir que cada dia els meus ulls gaudien d'alguna cosa nova, d'algun color, d'algun animal, d'alguna experiència... i creieu-me que les recordo totes.

Si us parlo dels dominicans us ho podria resumir amb una frase que ens va dir un d'ells "somos gente pobre, però muy honrada", pel que vaig veure jo, del tot cert. El país, podria dir que quasi el 100%, viu gràcies al turisme i a les divises que entren al país. Tu no vols, però et fan sentir com un autèntic turista i pot ser realment molt agobiant: t'ofereixen ser els teus guies, et "conviden" a comprar els seus productes, et segueixen per aconseguir-ne alguna cosa, et regalen qualsevol cosa sempre, intentant aconseguir dòlars o euros a canvi. Pot arribar a ser una autèntica tortura psicològica, sense exagerar, però simplement cal ser una mica empàtic i tenir paciència, molta paciència.

Hi ha cops però que quan passejava pels seus carrers em donava la sensació que hi havia molta gent sense fer res, com si no tingués res a fer: parlaven els uns amb els altres discutint alguna jugada, d'altres asseguts en un banc simplement esperant a que passés el temps. Em va semblar molt curiós.
El que no els hi falta a aquesta gent és humor, tot el dia el tenien a flor de pell, amb acudits o bromes sempre amunt i avall. Treballant els hi sobrava alegria, sempre cantant i amb un somriure a la boca... què els hi donaven a aquesta gent?? L'única cosa que m'ho pot justificar és que potser estava al país de la Mamajuana!! Jeje...

Els dominicans, tan ells com elles, en general, són molt guapos, almenys pel meu gust, tenen unes faccions super maques i molt característiques. Jo d'alli, vaig sortir-ne'n enamorada d'un...

Vaig veure molts nens demanant-me alguna cosa, però cap nena, on eren? Els adults igual, tot eren homes "oferint-te" la seva ajuda per si la necessitaves i cap dona(!) em va xocar una mica, com també el fet de veure-hi tants punts de venda de loteria, la "banca" que li diuen ells, potser hi jugaven molt o potser no els hi faltava pas esperança crec jo!

Senties música en tot moment, merengue i bachata que li diuen ells, una altra cosa que no t'abandonava mai era la vegetació, a tot arreu on miraves hi veies verd, per la carretera, pels camps, poblets, no fallava i de les palmeres no cal que en digui res, milers i milers!

Les parets de les cases estaven pintades de colors molt vius, i els comerços sobretot; fins hi tot a vegades feien mal a la vista! La circulació un autèntic caos, tot hi haver-hi algunes senyals, era un desastre, tothom anava per on li convenia simplement feien ús del claxon i amb això es salvaven la pell... aquesta gent sí que en sap de conduir!

Els taxis eren motos de particulars on hi anaven 2, 3 i fins a 4 persones, sense casc eé clar! Al pujar et preguntaven: con aire acondicionado o sin? Tot era tan fàcil que si volies aire condicionat la cosa anava més ràpid del normal, si el volies sin allò era com un passeig! M'enteneu oi?

Vaig veure 2 o 3 escuelas -capacitaciones- per fora, eren petitones, molt vistoses; em vaig quedar amb les ganes d'entrar-hi, de veure-hi la seva vida: els mestres, els nens, el material... bé, TEMPS AL TEMPS!

Bé, podria explicar-vos mil coses més però millor que us les acabi d'explicar amb un beure entre mans i amb més tranquil·litat. Per ara us deixo unes fotos per aquí...


Aquesta banca, també oferia serveis d'hipoteca i d'altres...


Un carrer del mercat on tots els xiringuitos eren de carn, ple de mosques, molta fortor i cap nevera. Mataven els animals allí mateix, jo vaig veure com un pobra gallina deixava de ser-ho... Els tolls de sang, per tot arreu, eren inevitables.Tenien dos tipus de carn: la fresca ( de 3 o 4 dies) i la carne ahumada, que com ells deien, se li diu així per la quantitat de fum que hi ha per aquells carrers degut als automòbils. El que deia, l'humor per davant de tot... Per cert, aquí, a la llonganissa li diuen llonganissa, no pas botifarra!!!!!


Detall del sostre d'una guagua (autobús) més o menys moderna... són ambientadors!


Alguna botiga del Cortesito. Dir que aquí em vaig prendre un roncito con cola del més autèntic! Ells, al ron, li diuen vitamina R.


Les senyals de tràfic, allí, invisibles, us ho prometo!



El dia a dia.


No em podia deixar de comentar res de les seves aigües, realment paradisíaques. Més transparents que la pròpia aigua, clares, de somni, de debò. Aquí, a la República Dominicana he experimentat una de les sensacions més agradables que un pot tenir: banyar-me sota la pluja; no ho havia fet mai i menys a la R. D. Ja us he dit que de noves sensacions, en aquest viatge, a grapats!



Per ara, això és tot... Dir que a l'avió, en una pel·ícula que feien, vaig sentir una frase que se'm va quedar molt gravada i que potser mostra una mica la filosofia que porta aquesta gent i que avui intento autoaplicar-me i creure-me-la: El pasado es historia, el futuro es un misterio y el presente un regalo, por eso se llama presente.

PD: un acudit que ens van explicar: Sabéis que quiere decir viagra? VIejo AGRAdecido! Jeje ;)

Cul inquiet

dimarts 26 d’agost de 2008

Avui, a les 4 de la matinada, marxo de nou...


Fins la tornada!

Les autèntiques imatges no pertanyen a cap fotografia

Avui, després d'un mes, m'ha tocat tornar a trepitjar Reus...
Ara és quan toca obrir l'ordenador, descarregar, mirar i reordenar les fotos que has fet durant aquests dies.
Algunes imatges et serveixen per somriure, altres per pensar, algunes més per fer-te enrecordar d'allò que no te'n enrecordaves, altres per rectificar i moltes per reviure, però em quedo amb les imatges que no es poden captar, les autèntiques.

Per un xiste de la Judith a altes hores de la matinada (que s'aufegui!), una hamburguesa com a ressopó de l'Ubi, una crítica del Víctor, un clip encertat de l'Eva, una riatlla de la Mireieta, un "me'n vaig a Salou ARA" de la xumi, un beure de la Lupe, un no gaire estimat Llimi del David, un retorn a Cornudella amb el Sergi, un petó encertat de l'Adri, una mentida del Marc, un subidón de l'autèntica Mònica, un sapsquepasse del Xavi, una cançó de muchachito pel Joan Maria, un gol del Xavier, una visita molt especial de la Sheila, un "no em diguis mujÉ" de l'Eli, una aparició fantasma del Lluís, un tastet de poleo menta meu...

Per totes aquestes imatges que no es poden captar amb un càmera, jo avui brindo per elles!

La generació que una vegada va tenir els pantalons curts i els genolls pelats, aquella que va jugar al carrer, és amb la qui em quedo: la protagonista d'aquestes autèntiques imatges.

La Troba i demés

dilluns 4 d’agost de 2008

Després d'estar un meset fora, he tornat a casa i he pogut disfrutar d'una nit d'aquelles de Festa Major als "pobles del costat". I aquest cop ha tocat a Poboleda i com a protagonista la Troba Kung-fú. Una vegada el seu directe no ha decepcionat i la companyia encara menys, i es que un retorn com aquest a terres del Priorat no té preu.

I és aquí quan veus que amb nits com aquestes, en llocs com aquests i amb gent com aquesta poca cosa més pots demanar. Ara és quan venen les nits a la fresca (ara ja no jugant a l'amagatall però sí amb un refresc a la mà i parlant de tot -o de res), ara és quan toca gaudir de partits de voley cap al vespre amb gent que no coneixes i Siurana de fons, ara veus passar la colla dels petits pel costat i veus que ja no són tan petits, que estan en la seva època gloriosa que tots hem passat i els hi tens enveja però els aconselles (tu ja formes part de la colla dels grans...), ara és quan veus les padrines fent tartulia al carrer amb la seva cadira i el seu devantal arromangat, ara és quan et rebifa tot perquè veus que tot i que els anys han passat, en el fons continuem igual.

I sé que costa de creure'm quan dic que estic enamorada d'aquestes terres: de Cornudella, de Siurana, d'aquest caliu, d'aquesta gent... però és que ja ho diuen que l'amor és cec i que així sigui per molt de temps!


Després de 15 dies torno a ser a casa... (part 2)

divendres 1 d’agost de 2008

I després d'uns bons campaments, una bona sortideta:


Vam anar a Núria amb la intenció de fer el Puigmal i hem acabat fent l'Olla de Núria: Núria (1960) - Puigmal (2913) - Finestrelles (2827) - Pic de Núria (2794) - Pic de l'Eina (2786) - Pic de Noufonts (2861) - Pic de Noucreus (2799) - Pic de la Fossa del Gegant (2801) - Pic de Fontnegre (2722) - Pic de la Pala (2477) - Pic de l'àguila (2428) - Núria (1960).






10 pics - 25 quilòmetres: Olla de Núria

Està clar que tu i jo funcionem a partir d'improvitzacions, i que així sigui per molt temps! Merci de nou

Després de 15 dies torno a ser a casa... (part 1)

- Tu, encara no t'has canviat de roba? - I espera't
Els pioners volen jugar al joc de nit amb els llops...podem? doncs fet!
Fer el ronço (molt) a l'hora de despertar-se.
Inventar-se una història romàntica entre una oliva i un follet perquè aquest últim se l'acabi menjant...
Treure una noteta de la bústia de l'amor, llegir-la en veu alta i veure que el que hi ha escrit és un desig d'un llop demanant que en un futur no molt llunyà un actual raiera sigui cap seva.
La rotllana de la sinceritat entre llops.
Veure acompanyar el Robert a la mini Martos al lavabo.
Fer callar algú durant el sopar per no dir res i aconseguir 5 minuts de silencia al campament.
Vetllades de tot l'agrupament.
Pioners i raiers ajudant a follets i llops a caminar.
Promeses entre raiers i llops.
Llops i follets dutxant-nos tots nuets i junts amb un manguerasso dels bons!
Saltar a corda tot l'agrupament junt.
- Per favor, que s'acabin les 5 pexugues de la bandeja... si se les acabeu em despullo davant de tot l'agrupament. - Dit i fet!
Petons de bona nit entre pioners i llops, i raiers i follets.
Enmig d'una cursa d'obstacles veure com un pioner es carrega un follet al coll perquè pugui anar més depressa.
Cadenes de revisió de polls.
Olimpiades amb 100% de participació.
Et toca pagar penyora rentant els plats de TOT l'agrupament i veure com, al moment, surten voluntaris per ajudar-te.
Estar 3/4 d'hora buscant amb un follet quines formes fa el cola.cao dins de la llet.
Fer maratons entre tot l'agrupament per aconseguir un gelat que ha sobrat a l'hora de dinar...
Un petó de bona nit (o dos), rumbeta, escòria, puces, dormir en una balma veient les estrelles, Arrels, Fent Camí, mercat gitano, kaló, rodes de carro, massatges a 4 mans, amics invisibles, consells de la Gran Pepi, disfresses, intendents revolucionaris, fricandó, fideuà, dormir una mitjana de 5 hores o menys, la secta i el Robert i amor, MOLT d'amor!!

i tot això quadrant horaris i aconseguint sopar a les 8.30!

Hi ha coses que si no les vius no les pots arribar apreciar mai...


Sou els gitanets més macos que he vist mai, cada dia que passa feu que em senti més orgullosa dels colors del nostre foulard.


Campaments conjunts A. E. La Mulassa Juliol '08 Bagà



Olimpíades dels campaments - Un follet i un pioner de l'equip blau


Una estoneta pels llops


Follets adormint-se a l'hora de sopar

La majoria de caps de l'agrupament (en su salsa)


La meitat de l'equip de caps de llops. (ens entenem fins hi tot a l'hora de vestir-nos, que consti que no va ser a propòsit)

El més gran i la més petita de la casa


Els llops fent vivac


Començant la cursa d'obstacles

Descobrint el kaló

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que es bo:
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por.

Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb la mar a quatre passes
i els que som companys, i prou.

Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
que la terra no es partida
com un mapa mal pintat,
i que això es una mentida
de molt mala voluntat.

Mai m'havia agradat tant anar tan estressada!

divendres 18 de juliol de 2008

Avui és el dia abans, aquell en que cuita corrents acabes de preparar els paquets de material, carregues la furgoneta, remires que tinguis tots els papers i que aquests estiguin en regla i...
- On carai han posat els pioners el material? Ah, mira si està aqui...
i... s'han comprat imperdibles? - jo no els he comprat, i tu? - tampoc! - Anem bé!
- Escolteu i les farmacioles? - Les farmacioles!!!!! Encara no s'han fet... L'encarregat de farmacioles s'ha adormit.
2 hores més tard arriba el cap en qüestió amb un munt de material per carregar a la furgoneta que ja havia marxat, molt bé!
- Has trucat al propietari del terreny per recordar-li que pugem avui? - ups...
- Jo, ho sento però he de marxar a fer el disseny de la samarreta, que per cert, ja en trobeu de liles? - Ah, havia de ser lila?
- Això ho hem de pendre? I això? Això també no? I aquesta bossa? - AAAAAH, JO QUE SÉ!!!!
Vols dir que no ens deixem res? - Segur que ens deixem alguna cosa...

Ara, a les 10 de la nit posa't a fer la bossa per marxar, tot un gust!


Tot sigui per... veure un cop més una macro rotllana per menjar de tot l'agrupament, veure unes mítiques olimpíades amb follets, llops, raiers i pioners amb un sol que peta, fer la tira de roba més llarga que s'hagi fet mai, jugar al petacollons, rebre una abraçada d'aquell llop que per orgull mai te'n faria cap, respirar l'olor d'aquell pet que s'ha escapat en el moment menys oportú, menjar arròs del que no cau mai del plat, escoltar l'Eli explicar històries fantàstiques als follets, veure com a aquell que li costa arribar al cim, al final hi acaba arribant; compartir xerradetes mítiques amb els pioners, dormir una mitjana de 5 hores per dia...

i per sentir la millor gratificació que et puguin dir mai: oi que seràs cap meva l'any que bé?? - oooooooooooooooh!!!


Tot sigui per tenir una raó més per enamorar-te de la vida, per creure-hi!

Fins d'aqui 13 dies familia!

dijous 17 de juliol de 2008

L'enyorança a vegades passa factura...

De mentres... música d'ambient! Apa, amunt!




Que quedi clar que dues llàgrimes no fan un fracassat!

dimarts 15 de juliol de 2008

No calen paraules davant d'uns dies com aquests, simplement cal viure-ho, cal sentir-ho i sobretot cal creure-s'ho.



Campaments amb el pi de les corts - Juliol '08, Saldes

diumenge 22 de juny de 2008

Hoy el principito está de celebración...

Obra del protagonista: http://markesinatarrak.blogspot.com/



No, no, no... això de viure per les nits i dormir pel de dia no és bo...
Avui més barraques barraques barraques i més barraquetes Reuuuuus, yujuuuuuu!!

Pon una pegatina en tu vida

La pegatina pasó por Reus, nos pegatinó y nos rumbeó a toditos!!



Volar volar volar volar volar.....

Uns llops dormint...

dissabte 14 de juny de 2008


Apa bonics, després de caminar toca dormir, que somieu de gust!

Barraques


moh!

dijous 12 de juny de 2008


Ramones & Rancid


Oh la la!



Tiempo es una palabra
que empieza y que se acaba
que se bebe y se termina
que corre despacio y que pasa deprisa.

Tiempo es una palabra
que se enciende y que se apaga
ni se tiene ni se atrapa
no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene
ni se compra ni se vende
no se coge ni se agarra
se le odia o se le quiere.

Al tiempo no se le habla
ni se escucha ni se calla
pasa y nunca se repite
ni se duerme y nunca engaña.

CURIOSO ELEMENTO EL TIEMPO...

Comença el compte enrera

dimecres 11 de juny de 2008

Respira fons i...



t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...


(ja falta poquet)

Caminar, caminar i caminar...

dimarts 10 de juny de 2008

Caminar...


Quan fas recorreguts et vas trobant senyals pel camí, fites que t'indiquen que vas en bona direcció, indicacions que fan que segueixis endavant amb seguretat. Si t'equivoques sempre saps que pots tornar a enrere, mirar on t'has equivocat i rectificar.



A vegades penses que aquest gran camí que és la vida hauria de ser també així, penses que hi hauria d'haver indicacions al llarg del camí que t'indiquin si vas per bon camí o no, que et permetin rectificar, tornar enrera i continuar... Però bé, saps que això no és així i continues caminant, saps que no et queda més remei; després, t'atures a descansar, rumies i...



Dones gràcies a que la vida no sigui així, saps que sinó perdria tot el seu encant :)

Lo bo es fa esperar

dimarts 3 de juny de 2008


Aquest personatge de la foto, després de tota una vida, a partir d'AVUI ja pot començar a ensenyar oficialment a nens diminuts! Sí, ja sóc mestra!
Ara és quan comença tot, i és quan veus la gran responsabilitat que tens i lo privilegiada que ets de poder exercir l'ofici més bonic que hi ha i per mi, el més difícil.

Estic contenta pel dia d'avui, per tot en general, i tot i que avui se m'hagi acabat la vida d'estudiant em quedo, entre d'altres, amb aquesta gent...


Tot un privilegi haver-los conegut en aquests 3 anys...

I això ja s'acaba gent...

diumenge 1 de juny de 2008


Tot i conèixer certes persones des de fa tan sols 4 mesos, ara per ara em costaria molt imaginar-me la meva vida sense elles.
Queda dit...

un petó familia

Trobada de formació 2007

dijous 29 de maig de 2008

Us enrecordeu que a la trobada de formació del 2007 ens van fer escriure un desig en un paperet? Us enrecordeu que ens el van fer ficar en un pot comú, i... us enrecordeu del què van dir que farien d'allò?
Mireu!




Jo no m'enrecordava... i avui mirant i remirant me n'he enrecordat de que d'allò en van fer una espelma, l'espelma de la pau i de que la cremarien a la 21a Jamboree!! La del centenari...
Ai nosé, m'ha fet il·lusió enrecordarme'n d'això ara... jejeje, encara m'enrecordo del desig que vaig demanar :)

La Troba Kung-fú



Amunt!

"Los cuentos sirven para dormir a los pequeños y despertar a los adultos"

Us deixo un conte del Jorge Bucay perquè el llegiu i hi penseu, no us faci peresa llegir-lo, sempre hi treureu alguna cosa bona.


Érase una vez ... en una preciosa y hermosa isla donde habitaban todos los sentimientos y emociones humanas que se pueden sentir. Convivian el Temor, la Sabiduría, el Amor, la Angustia, la Alegría, la Tristeza y muchos mas. Todos estaban allí. A pesar de los roces naturales de la convivencia, la vida era sumamente tranquila incluso hasta previsible. A veces, La Rutina, hacía que El Aburrimiento se quedara dormido, o el Impulso armaba algún escándalo, pero muchas veces, La Constancia y la Convivencia lograban aquietar a el Descontento. Un día inesperadamente para todos los habitantes de la isla, el Conocimiento convocó una reunión. Cuando la Distracción se dió por enterada y la Pereza llegó al lugar de encuentro, todos estuvieron presentes.

El Conocimiento Dijo:
- Tengo una mala noticia para darles: la Isla se hunde

Todas las emociones que vivían en la isla dijeron:
- ¡No como puede ser!. ¡Si nosotros vivimos aqui desde siempre!

El conocimiento repitió:
- La Isla se hunde
- ¡Pero no puede ser!. Quizás estás equivocado!
- El Conocimiento casi nunca se equivoca - dijo la Conciencia, dándose cuenta de la verdad-. Si él dice que se hunde, debe ser por que se hunde.
- Pero, ¿qué vamos a hacer ahora? -preguntaron los demás.

Entonces el Conocimiento contestó:
- Por supuesto, cada uno puede hacer lo que quiera, pero yo les sugiero que busquen la manera de abandonar la isla.... Construyan un barco, un bote, una balsa o algo que les permita irse, por que el que permanezca en la isla, desaparecerá con ella.
- No podrías ayudarnos? - preguntaron todos, por que confiaban en su capacidad.
- No!- dijo el Conocimiento-, La Previsión y yo hemos construido un avión y en cuanto termine de decirles esto, volaremos hacia la isla más cercana.

Las emociones dijeron:
- ¡No! ¡Pero no! ¿Qué será de nosotros?

Dicho esto, el Conocimiento se subió al avión con su socia y, llevando de polizón al Miedo, que no es tonto ya se había escondido en el motor, dejaron la isla.

Todas las emociones, en efecto, se dedicaron a construir un bote, un barco, un velero...Todas... salvo el Amor.

Por que el amor estaba tan relacionado con cada cosa de la isla que dijo:
- Dejar esta isla... después de todo lo que viví aquí... ¿Cómo podría yo dejar este arbolito, por ejemplo? Ahhh.... Compartimos tantas cosas...

Y mientras las emociones se dedicaban a fabricar el medio de irse, el Amor se subía a cada árbol, olió cada rosa, se fué hasta la playa y se revolcó en la arena como solía hacer en otros tiempos. Tocó cada piedra...y acarició cada rama...
Al llegar a la playa, exactamente al lugar desde donde el sol salía, su lugar favorito, quiso pensar con esa ingenuidad que tiene el amor:
-"Quizás la isla se hunda por un ratito... y después resurja.... por que no?"

Y se quedó durante días y días midiendo la altura de la marea para revisar si el proceso de hundimiento no era reversible...

La isla se hundía cada vez más...
Sin embargo, el Amor no podía pensar en construir nada, porque estaba tan dolorido que solo era capaz de llorar y gemir por lo que perdería.
Se le ocurrió entonces que la isla era muy grande, y que aun cuando se hundiera un poco siempre podría refugiarse en la zona más alta.... Cualquier cosa era mejor que tener que irse. Una pequeña renuncia nunca había sido un problema para él...
Así que una vez mas, tocó las piedritas de la orilla ... y se arrastró por la arena... y otra vez se mojó los pies en la pequeña playa... que en otros momentos fuera enorme...

Luego, sin darse cuenta demasiado de su renuncia, caminó hacia la parte norte de la isla, que si bien no era la que más le agradaba, era la más elevada...
Y la isla se hundía cada día un poco más....
Y el Amor se refugiaba cada día en un espacio más pequeño...

- Después de tantas cosas que pasamos juntos- le reprochó a la isla.

Hasta que, finalmente, solo quedó una minúscula porción de suelo firme; el resto había sido tapado completamente por el agua.
Justo en ese momento, el amor se dió cuenta de que la isla se estaba hundiendo de verdad. Comprendió que, si no dejaba la isla, el amor desaparecería para siempre de la faz de la tierra...
Caminando entre senderos anegados y saltando enormes charcos de agua, el amor se dirigió a la bahía.
Ya no había posibilidades de construirse una salida como la de todos; había perdido demasiado tiempo en negar lo que perdía y en llorar lo que desaparecía poco a poco ante sus ojos.
Desde allí podría ver pasar a sus compañeros en las embarcaciones. Tenía la esperanza de explicar su situación y de que alguno de sus compañeros lo comprendiera y le llevara.
Observando el mar, vino venir el barco de la Riqueza y le hizo señas. La Riqueza se acercó un poquito a la bahía.

- Riqueza, tú que tienes un barco tan grande, ¿no me llevarías hasta la isla vecina?. Yo sufrí tanto la desaparición de la isla que no tuve tiempo de fabricarme un bote.

La Riqueza le contesto:
- Estoy tan cargada de dinero, de joyas y de piedras preciosas, que no tengo lugar para ti, lo siento... -y siguió su camino sin mirar atrás.

El Amor siguió observando, y vio venir a la Vanidad en un barco hermoso, lleno de adornos, caireles, mármoles y florecitas de todos los colores. Llamaba muchisimo la atención.
El Amor se estiró un poco y gritó:
- ¡Vanidad... Vanidad... llévame contigo!

La Vanidad miro al Amor y le dijo:
- Me encantaría llevare, pero... ¡tienes un aspecto¡... ¡Estás tan desagradable... tan sucio, y tan desaliñado!... Perdón pero afearías mi barco- y se fué.

Y así, el amor pidió ayuda a cada una de las emociones. A la Constancia, a la Sensualidad, a los Celos, a la Indignación y hasta el Odio. Y cuando pensó que ya nadie pasaría, vio acercarse un barco muy pequeño, el último, el de la Tristeza.

- Tristeza, hermana -le dijo-, tu que me conoces tanto, tú no me abandonarás aquí, eres tan sensible como yo... ¿Me llevarás contigo?

La Tristeza le contestó:
- Yo te llevaría, te lo aseguro, pero estoy taaaan triste... que prefiero estar sola -y sin decir nada más, se alejó.

Y el Amor, pobrecito, se dio cuenta que por haberse quedado ligado a esas cosas que tanto amaba, él y la isla iban a hundirse en el mar hasta desaparecer.

Entonces se sentó en él ultimo pedacito de su isla que quedaba a esperar el final...

De pronto, el Amor sintió que alguien chistaba:
- Chst- Chst- Chst...

Era un desconocido viejito que le hacía señas desde un bote a remos.
El Amor se sorprendió:
- ¿A mi?- preguntó, llevándose una mano al pecho.
- Sí, sí- dijo el viejito-, a tí. Ven conmigo, súbete a mi bote y rema conmigo, yo te salvo.

El Amor lo miró y le quiso darle explicaciones:
- Lo que pasó, es que yo me quedé...
- Entiendo -dijo el viejito sin dejarlo terminar la frase-, sube
El amor subió al bote y juntos empezaron a remar para alejarse de la isla.
No pasó mucho tiempo antes de poder ver como el último centímetro de la isla que quedaba a flote terminó de hundirse y la isla desaparecía para siempre.

- Nunca volverá a existir una isla como esta - murmuró el amor, quizás esperando que el viejito lo contradijera y le diera alguna esperanza.
- No -dijo el viejo- como ésta, nunca.

Cuando llegaron a la isla vecina, el Amor comprendió que seguía vivo.
Se dio cuenta que iba a seguir existiendo.
Giró sobre sus pies para agradecerle al viejito, pero éste, sin decir una palabra, se había marchado tan misteriosamente como había aparecido.

Entonces, el Amor, muy intrigado, fué en busca de la Sabiduría para preguntarle:

- ¿Cómo puede ser? Yo no lo conozco y él me salvó... Nadie comprendía que me hubiera quedado sin embarcación, pero él me ayudó, él me salvó y yo ni siquiera sé quién es...

Entonces la Sabiduría lo miró a los ojos un buen rato y dijo:

- Es el único capaz de conseguir que el amor sobreviva cuando el dolor de una pérdida le hace creer que es imposible seguir adelante. El único capaz de darle una nueva oportunidad al amor cuando parece extinguirse. El que te salvó, Amor, es el Tiempo...




Així doncs, amics, a vegades i en algunes ocacions, tot és qüestió de temps...

Remember when...

dilluns 26 de maig de 2008

TRO3

Aqui teniu a tots els que vam anar a la TRO3

i aqui... els personatges de l'habitació 9!


Com diu la Clara: de trobada en trobada i tiro perquè em toca! yujuuuu

Tot un plaer, de debò...

Sense esperar gens ni mica

dissabte 24 de maig de 2008

Avui he fet neteja de "la bandeja de entrada" i m'he trobat això... Si no ho recordo malament forma part d'una reflexió que duia un conte. M'ha fet gràcia, i també, perquè no dir-ho, un poquet de nostàlgia. És senzill, planer però diu una veritat com un temple.

Si tenim un amic que no veiem gaire sovint, que no viu prop de casa, i tenim moltes ganes de veure'l, podem desitjar intensament que vingui, imaginar-nos l'alegria d'estar plegats; podem esperar-lo, simplement esperar-lo. I pot ser que a aquest amic, just en aquell moment, se li acudi de venir, i de sobte soni el timbre i, sorpresa, sigui ell! Seria un gran cop de sort, un fruit de l'atzar. Ben poc freqüent!
Però també podem no acontentar-nos d'esperar i desitjar, i fer tot el que puguem per veure'l; telefonar-li, mirar plegats els horaris de tren, proposar-li de repartir-nos el preu del bitllet, buscar un dia, quedar, anar-lo a buscar a l'estació... I aleshores la trobada serà segura. Res a veure amb la sort o l'atzar: ho hem volgut, i passa.
Al capdavall, potser quan ens limitem a esperar i desitjar és quan la tristesa entra en la nostra vida. El primer pas per obtenir la felicitat és actuar, esforçar-nos per aconseguir-la. Quan tenim una idea del que ens pot fer feliços, ni que sigui una idea ben petita, aleshores... som-hi!
Sense esperar gens ni mica!

Apa bonics, ens veiem a la TRO3!

burburburbuja

divendres 23 de maig de 2008


No sé si és perquè tots estem en exàmens o el món realment s'ha tornat boig...

Tengo que volar tengo que volar tengo que volar con o sin burbuja!

Una mogollops molt i mol gran!

dilluns 19 de maig de 2008

I després de tant de temps esperant-la, ja em viscut la MOGOLLOPS!

Sabeu què? Som molt afortunats de fer el que fem, creieu-me...



i som molt afortunats de tenir els nens que tenim...





i també de tenir a aquesta gent com a caps...


Fins la propera familia!

Ilana Yahav

divendres 16 de maig de 2008

video

Una de Ilana Yahav

El antes y el después...

dijous 15 de maig de 2008

L'abans (Pantà de siurana 2003)




i el després (Pantà de Siurana 2008)



Ara sí que comença el compte enrera, els de tota la vida



Falten 3 dies per la Mogollops...

Oloro a Trapezi

dimecres 14 de maig de 2008



Un raconet nou amb aires de l'antic fotolog (o no...).

Avui és un bon dia per començar una cosa així; sempre podré dir que aquest blog es va estrenar el mateix dia que s'inagurava La fira de circ de Catalunya 2008, altrament dit (i perquè no dir-ho, també més familiar) Trapezi.

Així que ja ho sabeu, esteu tots convidats a Reus del 14 al 19 de Maig per veure tot l'ambient que es respira pels carrers de la ciutat durant aquests dies.