dimarts 15 de desembre de 2009
(Kathy A. Megyeri. "Chocolate Caliente para el Alma de los Maestros")
...pero todo esto da igual. La única cosa que importa a los demás, es que los docentes tenemos dos meses de vacaciones...
Enviat per lara a les 23:58 0 comentaris
Enviat per lara a les 23:07 1 comentaris
Vull saltar, caminar, pujar, arribar, respirar, somiar, observar, córrer, construir, ajudar... amb normalitat i com ABANS.
El genoll segueix sense curar-se i jo ja no puc més... Vull i no puc, no puc!
Voler i no poder, no hi ha situació que em frustri més.
Enviat per lara a les 19:35 0 comentaris
Tiempo es una palabra que empieza y que se acaba,
Que se bebe y se termina,
que corre despacio y que pasa de prisa,
tiempo es una palabra que se enciende y que se apaga,
ni se tiene ni se atrapa, que no se gira ni se para.
El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende,
Ni se coge ni se agarra, se le odia y se le quiere,
Al tiempo no se le habla, ni se escucha ni se calla,
Pasa y nunca se repite, ni se duerme y nunca engaña.
Tiempo para entender, para jugar, para querer,
Tiempo para aprender, para pensar, para saber.
Tiempo para entender, para jugar, para querer,
Tiempo para aprender, para pensar, para saber.
Un beso dura lo que dura un beso,
Un sueño dura lo que dura un sueño,
El tiempo dura lo que dura el tiempo,
Curioso elemento, el tiempo.
El tiempo sopla cuando sopla el viento,
El tiempo ladra cuando ladra el perro,
El tiempo ríe si tu estás riendo,
Curioso elemento el tiempo.
Tiempo es una palabra que empieza y que se acaba,
Que se bebe y se termina,
que corre despacio y que pasa de prisa,
tiempo es una palabra que se enciende y que se apaga,
ni se tiene ni se atrapa, que no se gira ni se para.
El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende,
Ni se coge ni se agarra, se le odia y se le quiere,
Al tiempo no se le habla, ni se escucha ni se calla,
Pasa y nunca se repite, ni se duerme y nunca engaña.
Hay tiempo más que suficiente para descubrir
Las intenciones de la gente,
Hay tiempo para vivir y hay tiempo para morir.
Enviat per lara a les 12:32 1 comentaris
Jarabe de Palo
Enviat per lara a les 22:21 1 comentaris
Em sap greu que quan jo crec que s'està creixent, avançant i construïnt, els de sempre, els de tota la vida, em diguin que s'està empetitint, retrocedint i destruïnt...
Quina frustració...
De mentres pose'm-hi música a l'asunto
Enviat per lara a les 17:37 0 comentaris
La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos ... ¿Entonces? ¿para que sirve la utopía?
Sirve para eso, para caminar
Enviat per lara a les 23:17 1 comentaris
Enviat per lara a les 16:16 1 comentaris
Enviat per lara a les 17:18 1 comentaris
Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament........
Llei de Murphy.
Enviat per lara a les 22:44 1 comentaris
Se fini Misericòrdia '09
(A vegades, solament a vegades, et donaria un petó tan i tan fort que et faria mal, com el de la foto, però eh... solament a vegades! ;))
Enviat per lara a les 22:01 2 comentaris
Vull que m'acompanyis en aquest camí, almenys, 365 dies més; perquè encara ens queden molts cims per pujar plegats.
Enviat per lara a les 21:54 2 comentaris
Enviat per lara a les 15:35 4 comentaris
Me'n torno anar de campaments, aquesta vegada amb els llops! A la tornada, 13 dies de curs de directors......... :)
Fins d'aqui un mes guapis
Enviat per lara a les 15:52 1 comentaris
Enviat per lara a les 23:23 1 comentaris
Ja en començo a estar cansada de tot això, una no té paciència permanentment.
Enviat per lara a les 15:11 1 comentaris
Amb vosaltres acaba el meu camí, aquí em retiro.
Enviat per lara a les 20:30 1 comentaris
Enviat per lara a les 0:18 4 comentaris
Eh, perdoneu però trobo que ho havia de posar... El que estem vivint aquesta temporada no té preu!
Enviat per lara a les 23:22 0 comentaris

Avui us presento a la persona amb la que hi compartaixo un curiós récord:
El de mirar les estrelles hores i hores i hores, i dies i hores... :)
Felicitats nano pel dia d'ahir, per posar un granet de locura al món.
Enviat per lara a les 0:51 1 comentaris
Vull que m'escoltis, sense jutjar-me.
Vull que opinis, sense aconsellar-me.
Vull que confiïs amb mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar res en mi.
Vull que m'abracis, sense escanyar-me.
Vull que m'animis, sense empènyer.
Vull que em sostinguis, sense fer-te carreg de mi.
Vull que em protegeixis, sense mentides.
Vull que t'apropis, sense envair-me.
Vull que coneguis els meus defectes, que els acceptis i no pretenguis canviar-los.
Vull que tinguis clar, que avui, avui pots contar amb mi.
Sense condicions.
Enviat per lara a les 22:18 4 comentaris
No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.
Enviat per lara a les 0:07 1 comentaris
Mesclat, mesclat... una cançó d'un grup tan mític per un dia tan senyalat.
Apa
Enviat per lara a les 23:50 1 comentaris
Seat diu que no posarà a un cotxe nom d'una ciutat catalana "porque somos españoles"
Pese a que Seat tiene fábrica en Martorell (Barcelona) y ha fabricado modelos como el 'Toledo', el 'Ibiza', el 'Málaga', el 'León' y el 'Marbella', no piensa bautizar ninguno con nombre de ciudad catalana. "Porque nosotros somos españoles", ha dicho el presidente del consejo de administración de Seat, Francisco García, en la Embajada de Berlín. Hasta el embajador español estalló en carcajadas ante la ocurrencia del también alto ejecutivo de Volkswagen.
Ja era hora que algú ens donés la raó i se'ns reconegués com el que som... ;)
I res d'Ibiza........... Eivissa!
Enviat per lara a les 8:41 1 comentaris
Enviat per lara a les 23:27 0 comentaris
Emprendelo!
Que no que no... que para mi este vuelo se hace de un trozo de carton. Y si falla, se inventa!
...
Ya salen las cuentas, y a besa.............
Enviat per lara a les 23:34 0 comentaris
Avui m'ha caigut aquesta relíquia a les mans.....
Com era d'esperar, Dani Macaco mai decepciona!
Enviat per lara a les 21:28 1 comentaris
Avui fa mig any de la lluna de Barcelona de l'11 de setembre.
naturalment, avui és lluna plena...
Enviat per lara a les 21:30 0 comentaris
Ningú té obligació de fer allò que no vol, per tant jo tampoc tinc obligació de seguir amb el que no vull.
Amunt!
7 i 8 de Març, TROFO - Lligant caps!
Enviat per lara a les 20:09 1 comentaris
Enviat per lara a les 11:07 1 comentaris
Felicitats per la llum que dones en el teu dia a dia.....
...............tinc ganes de veure't
Enviat per lara a les 21:06 1 comentaris
Tengo 2.000 razones para olvidarme de todo
A les 20.16 de dilluns, la Lara diu bona nit!
Enviat per lara a les 20:12 1 comentaris
Aniré com quan anàvem junts: darrera les teves passes, d’esquena al futur
Enviat per lara a les 0:22 1 comentaris

divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres, divendres.........
A rebentar!!!!!
M'agrada compartir les meves il·lusions, m'agrada que aquestes també siguin teves, sempre ho has sapigut fer. Perquè ja et toca, ja ens toca.
Enviat per lara a les 0:28 2 comentaris
Avui fa just 10 anys que ens vam quedar sense Sau
13 de febrer 1999: Carles Sabater, ídol de masses, sex-símbol de moltes (i molts), ens diu adéu...........
Avui, pels que han sigut una de les BSO més grans de la meva vida!
Enviat per lara a les 21:35 1 comentaris
Enviat per lara a les 0:52 1 comentaris
H: 23.35, diumenge nit
Bona nit...
Enviat per lara a les 23:32 2 comentaris
Eres tu, eres, tu, la chica con la que soñé
Eres tu, eres, tu la chica con la que flipé...
.
.
...
no eres tu, no eres tu, la chica con la que soñé
no eres tu, no eres tu, no eres tu,
no eres tu la chica con la que flipé...
Enviat per lara a les 0:26 2 comentaris
Enviat per lara a les 8:51 1 comentaris
Avui, després del pati, he estat a la classe de p4 (els dofins). Ens hem posat a llegir i en aquestes que una nena m'ha donat un conte a la mà perquè els hi llegís en veu alta. El llibre es titula "En Pol a l'hospital" i forma part d'una col·lecció de contes que amb paraules i els ulls d'un infant, el petit Pol explica els primers passos pel seu món: a l'escola, a casa...Enviat per lara a les 13:16 7 comentaris
M’agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et volen dir res, perquè et diuen més del que volen i no et fan sentir violent.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.
Sense paraules, amb idees, sense res a dir només som feres, records d’avui, dites pel demà, el tresor d’avui és poder parlar.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.
Que passeu un bon pont, nosaltres marxem al delta!
Enviat per lara a les 6:51 1 comentaris
Enviat per lara a les 0:13 2 comentaris
Enviat per lara a les 20:16 4 comentaris
Que sàpiguis que el respecte no s'imposa, es guanya.
Enviat per lara a les 0:52 1 comentaris
Ja fa temps que hauria d'haver fet aquesta actualització, però diuen que val més tard que mai.
Enviat per lara a les 20:13 3 comentaris

Enviat per lara a les 1:06 1 comentaris
Avui he vist el pantano de Siurana un mica més ple, amb més vida.
Vull tornar a remullar-m'hi a la nit amb aquesta gent i com aquest estiu; vull, per uns instants, moments del passat en el meu present!
Enviat per lara a les 23:14 4 comentaris
Enviat per lara a les 19:05 3 comentaris
Enviat per lara a les 10:14 1 comentaris
Cada cop que el veig, m'aconsegueix posar la pell de gallina, que gran!
Enviat per lara a les 19:35 1 comentaris
Enviat per lara a les 22:54 4 comentaris
Tot just queda una setmana i.. som-hi!
Enviat per lara a les 18:35 1 comentaris
Enviat per lara a les 23:54 1 comentaris
Enviat per lara a les 12:20 0 comentaris
Enviat per lara a les 23:36 3 comentaris
Amb la tonteria ja fa 2 setmanes que no pujo per aquestes terres... (preciosesboniquesúniques...)
Foto: Aquest estiu, al voley del pantà de Siurana. Feta per l'Arnau http://www.flickr.com/arnauboronat
I parlant d'enyorar, poso aquesta cançó que òbviament em recorda a Cornudella i que va ser allí on la vaig descobrir gràcies al sr. Víctor, merci!
Enviat per lara a les 19:19 3 comentaris
Avui ha sigut el sumum del sumum!! El dia que facin un puto carril bici a Reus faré una festassa!
Enviat per lara a les 21:41 3 comentaris
Enviat per lara a les 12:54 2 comentaris
Enviat per lara a les 16:21 4 comentaris
Aquest estiu em decidit acabar-lo anant de concert en concert, gaudint de la música en directe:
Los delincuentes
Muchachito bombo inferno
La Troba Kung Fú
Aquí, això encara continúa: dimecres, 17 de setembre La Troba kung fú i Obrint Pas
Els companys de ruta:

Enviat per lara a les 17:58 1 comentaris
Enviat per lara a les 2:25 4 comentaris


Enviat per lara a les 22:10 2 comentaris
Enviat per lara a les 0:24 1 comentaris
Després d'estar un meset fora, he tornat a casa i he pogut disfrutar d'una nit d'aquelles de Festa Major als "pobles del costat". I aquest cop ha tocat a Poboleda i com a protagonista la Troba Kung-fú. Una vegada el seu directe no ha decepcionat i la companyia encara menys, i es que un retorn com aquest a terres del Priorat no té preu.Enviat per lara a les 17:42 2 comentaris
I després d'uns bons campaments, una bona sortideta:
Enviat per lara a les 22:15 2 comentaris
Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que es bo:
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por.
Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb la mar a quatre passes
i els que som companys, i prou.
Ningú no compren ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
que la terra no es partida
com un mapa mal pintat,
i que això es una mentida
de molt mala voluntat.
Enviat per lara a les 19:31 3 comentaris

Enviat per lara a les 13:52 4 comentaris
L'enyorança a vegades passa factura...
De mentres... música d'ambient! Apa, amunt!
Que quedi clar que dues llàgrimes no fan un fracassat!
Enviat per lara a les 2:58 2 comentaris
No calen paraules davant d'uns dies com aquests, simplement cal viure-ho, cal sentir-ho i sobretot cal creure-s'ho.
Campaments amb el pi de les corts - Juliol '08, Saldes
Enviat per lara a les 2:40 8 comentaris
Hoy el principito está de celebración...

Obra del protagonista: http://markesinatarrak.blogspot.com/
No, no, no... això de viure per les nits i dormir pel de dia no és bo...
Avui més barraques barraques barraques i més barraquetes Reuuuuus, yujuuuuuu!!
Enviat per lara a les 16:38 1 comentaris
La pegatina pasó por Reus, nos pegatinó y nos rumbeó a toditos!!
Volar volar volar volar volar.....
Enviat per lara a les 16:34 0 comentaris
Ramones & Rancid
Oh la la!
Enviat per lara a les 23:32 0 comentaris
Respira fons i...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
t’estime t’estimo t’estim...
(ja falta poquet)
Enviat per lara a les 9:08 3 comentaris


Enviat per lara a les 13:18 4 comentaris
Enviat per lara a les 11:35 8 comentaris
Tot i conèixer certes persones des de fa tan sols 4 mesos, ara per ara em costaria molt imaginar-me la meva vida sense elles.
Queda dit...
un petó familia
Enviat per lara a les 19:09 0 comentaris
Us enrecordeu que a la trobada de formació del 2007 ens van fer escriure un desig en un paperet? Us enrecordeu que ens el van fer ficar en un pot comú, i... us enrecordeu del què van dir que farien d'allò?
Mireu!
Jo no m'enrecordava... i avui mirant i remirant me n'he enrecordat de que d'allò en van fer una espelma, l'espelma de la pau i de que la cremarien a la 21a Jamboree!! La del centenari...
Ai nosé, m'ha fet il·lusió enrecordarme'n d'això ara... jejeje, encara m'enrecordo del desig que vaig demanar :)
Enviat per lara a les 16:34 3 comentaris
Us deixo un conte del Jorge Bucay perquè el llegiu i hi penseu, no us faci peresa llegir-lo, sempre hi treureu alguna cosa bona.
Érase una vez ... en una preciosa y hermosa isla donde habitaban todos los sentimientos y emociones humanas que se pueden sentir. Convivian el Temor, la Sabiduría, el Amor, la Angustia, la Alegría, la Tristeza y muchos mas. Todos estaban allí. A pesar de los roces naturales de la convivencia, la vida era sumamente tranquila incluso hasta previsible. A veces, La Rutina, hacía que El Aburrimiento se quedara dormido, o el Impulso armaba algún escándalo, pero muchas veces, La Constancia y la Convivencia lograban aquietar a el Descontento. Un día inesperadamente para todos los habitantes de la isla, el Conocimiento convocó una reunión. Cuando la Distracción se dió por enterada y la Pereza llegó al lugar de encuentro, todos estuvieron presentes.
Todas las emociones que vivían en la isla dijeron:
- ¡No como puede ser!. ¡Si nosotros vivimos aqui desde siempre!
Entonces el Conocimiento contestó:
- Por supuesto, cada uno puede hacer lo que quiera, pero yo les sugiero que busquen la manera de abandonar la isla.... Construyan un barco, un bote, una balsa o algo que les permita irse, por que el que permanezca en la isla, desaparecerá con ella.
- No podrías ayudarnos? - preguntaron todos, por que confiaban en su capacidad.
- No!- dijo el Conocimiento-, La Previsión y yo hemos construido un avión y en cuanto termine de decirles esto, volaremos hacia la isla más cercana.
Dicho esto, el Conocimiento se subió al avión con su socia y, llevando de polizón al Miedo, que no es tonto ya se había escondido en el motor, dejaron la isla.
Por que el amor estaba tan relacionado con cada cosa de la isla que dijo:
- Dejar esta isla... después de todo lo que viví aquí... ¿Cómo podría yo dejar este arbolito, por ejemplo? Ahhh.... Compartimos tantas cosas...
Y se quedó durante días y días midiendo la altura de la marea para revisar si el proceso de hundimiento no era reversible...
Luego, sin darse cuenta demasiado de su renuncia, caminó hacia la parte norte de la isla, que si bien no era la que más le agradaba, era la más elevada...
Y la isla se hundía cada día un poco más....
Y el Amor se refugiaba cada día en un espacio más pequeño...
Hasta que, finalmente, solo quedó una minúscula porción de suelo firme; el resto había sido tapado completamente por el agua.
Justo en ese momento, el amor se dió cuenta de que la isla se estaba hundiendo de verdad. Comprendió que, si no dejaba la isla, el amor desaparecería para siempre de la faz de la tierra...
Caminando entre senderos anegados y saltando enormes charcos de agua, el amor se dirigió a la bahía.
Ya no había posibilidades de construirse una salida como la de todos; había perdido demasiado tiempo en negar lo que perdía y en llorar lo que desaparecía poco a poco ante sus ojos.
Desde allí podría ver pasar a sus compañeros en las embarcaciones. Tenía la esperanza de explicar su situación y de que alguno de sus compañeros lo comprendiera y le llevara.
Observando el mar, vino venir el barco de la Riqueza y le hizo señas. La Riqueza se acercó un poquito a la bahía.
La Riqueza le contesto:
- Estoy tan cargada de dinero, de joyas y de piedras preciosas, que no tengo lugar para ti, lo siento... -y siguió su camino sin mirar atrás.
La Vanidad miro al Amor y le dijo:
- Me encantaría llevare, pero... ¡tienes un aspecto¡... ¡Estás tan desagradable... tan sucio, y tan desaliñado!... Perdón pero afearías mi barco- y se fué.
- Tristeza, hermana -le dijo-, tu que me conoces tanto, tú no me abandonarás aquí, eres tan sensible como yo... ¿Me llevarás contigo?
Y el Amor, pobrecito, se dio cuenta que por haberse quedado ligado a esas cosas que tanto amaba, él y la isla iban a hundirse en el mar hasta desaparecer.
De pronto, el Amor sintió que alguien chistaba:
- Chst- Chst- Chst...
El Amor lo miró y le quiso darle explicaciones:
- Lo que pasó, es que yo me quedé...
- Entiendo -dijo el viejito sin dejarlo terminar la frase-, sube
El amor subió al bote y juntos empezaron a remar para alejarse de la isla.
No pasó mucho tiempo antes de poder ver como el último centímetro de la isla que quedaba a flote terminó de hundirse y la isla desaparecía para siempre.
Cuando llegaron a la isla vecina, el Amor comprendió que seguía vivo.
Se dio cuenta que iba a seguir existiendo.
Giró sobre sus pies para agradecerle al viejito, pero éste, sin decir una palabra, se había marchado tan misteriosamente como había aparecido.
- ¿Cómo puede ser? Yo no lo conozco y él me salvó... Nadie comprendía que me hubiera quedado sin embarcación, pero él me ayudó, él me salvó y yo ni siquiera sé quién es...
- Es el único capaz de conseguir que el amor sobreviva cuando el dolor de una pérdida le hace creer que es imposible seguir adelante. El único capaz de darle una nueva oportunidad al amor cuando parece extinguirse. El que te salvó, Amor, es el Tiempo...
Així doncs, amics, a vegades i en algunes ocacions, tot és qüestió de temps...
Enviat per lara a les 12:13 1 comentaris
Aqui teniu a tots els que vam anar a la TRO3i aqui... els personatges de l'habitació 9!
Com diu la Clara: de trobada en trobada i tiro perquè em toca! yujuuuu
Tot un plaer, de debò...
Enviat per lara a les 14:46 2 comentaris
Enviat per lara a les 8:11 4 comentaris

No sé si és perquè tots estem en exàmens o el món realment s'ha tornat boig...
Tengo que volar tengo que volar tengo que volar con o sin burbuja!
Enviat per lara a les 0:12 1 comentaris
I després de tant de temps esperant-la, ja em viscut la MOGOLLOPS!
Sabeu què? Som molt afortunats de fer el que fem, creieu-me...
i som molt afortunats de tenir els nens que tenim...
i també de tenir a aquesta gent com a caps...
Fins la propera familia!
Enviat per lara a les 17:16 9 comentaris
Enviat per lara a les 16:56 1 comentaris