divendres, 18 de juliol del 2008

Mai m'havia agradat tant anar tan estressada!

Avui és el dia abans, aquell en que cuita corrents acabes de preparar els paquets de material, carregues la furgoneta, remires que tinguis tots els papers i que aquests estiguin en regla i...
- On carai han posat els pioners el material? Ah, mira si està aqui...
i... s'han comprat imperdibles? - jo no els he comprat, i tu? - tampoc! - Anem bé!
- Escolteu i les farmacioles? - Les farmacioles!!!!! Encara no s'han fet... L'encarregat de farmacioles s'ha adormit.
2 hores més tard arriba el cap en qüestió amb un munt de material per carregar a la furgoneta que ja havia marxat, molt bé!
- Has trucat al propietari del terreny per recordar-li que pugem avui? - ups...
- Jo, ho sento però he de marxar a fer el disseny de la samarreta, que per cert, ja en trobeu de liles? - Ah, havia de ser lila?
- Això ho hem de pendre? I això? Això també no? I aquesta bossa? - AAAAAH, JO QUE SÉ!!!!
Vols dir que no ens deixem res? - Segur que ens deixem alguna cosa...

Ara, a les 10 de la nit posa't a fer la bossa per marxar, tot un gust!


Tot sigui per... veure un cop més una macro rotllana per menjar de tot l'agrupament, veure unes mítiques olimpíades amb follets, llops, raiers i pioners amb un sol que peta, fer la tira de roba més llarga que s'hagi fet mai, jugar al petacollons, rebre una abraçada d'aquell llop que per orgull mai te'n faria cap, respirar l'olor d'aquell pet que s'ha escapat en el moment menys oportú, menjar arròs del que no cau mai del plat, escoltar l'Eli explicar històries fantàstiques als follets, veure com a aquell que li costa arribar al cim, al final hi acaba arribant; compartir xerradetes mítiques amb els pioners, dormir una mitjana de 5 hores per dia...

i per sentir la millor gratificació que et puguin dir mai: oi que seràs cap meva l'any que bé?? - oooooooooooooooh!!!


Tot sigui per tenir una raó més per enamorar-te de la vida, per creure-hi!

Fins d'aqui 13 dies familia!

dijous, 17 de juliol del 2008

L'enyorança a vegades passa factura...

De mentres... música d'ambient! Apa, amunt!




Que quedi clar que dues llàgrimes no fan un fracassat!

dimarts, 15 de juliol del 2008

No calen paraules davant d'uns dies com aquests, simplement cal viure-ho, cal sentir-ho i sobretot cal creure-s'ho.



Campaments amb el pi de les corts - Juliol '08, Saldes