dimecres, 10 de setembre del 2008

Avui no és 11 de setembre, però sempre hi ha racó per un Llach

Avui no és 11 de setembre, ho sé, però per mi ho és cada dia, com suposo que per moltíssima gent.
Però ja que s'acosta aquest dia, em venia de gust posar-vos aquí, la que és per mi la millor cançó que s'ha escrit mai sobre aquesta terra i que últimament sona sovint als altaveus del meu cotxe.
No vull parlar de política, ni d'ideals, per mi, aquest no és pas el lloc per fer-ho, simplement vull ensenyar-vos com, un grapat de paraules ben combinades, poden arribar a descriure tant bé un propi sentiment.



(el vídeo m'és indiferent, voldria que us quedéssiu amb la cançó...)

"Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més"

"El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor"

Realment un geni...



(Segur que aquest país tant petit ara és a dins de l'Albert... Que sàpigues que tot i que no ho sembli et tinc present, aviat tindràs notícies meves, no ho dubtis!)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

tia que bunic tot plegat...


testimu buniqueta!

Què t'anava a dir ha dit...

Molt bona tria. AIxò es porta dins. El llach ha fet molt per aquest pais.

Enric exexcocap ha dit...

Hole, nse si em veuràs. Bé, fins aquí he arribat, però començant per baix. Esque un dia el vaig visitar i hi havia fins la mogollops o algo aixi i e seguit un tros.

T'escric per dirte que veient això venen ganes de ser tu, i també em serveix per adonar-me de nou que poc visc de sentiments, em deprimeix.

Una abraçada i segueix escrivint!

PD I anyoro els llops..juu

enric ha dit...

ai kt volia di ke ia la versió dels ocults (grup de musica) d'aquesta cançó, que mun tiet també n'esta ml cntent