El poder de l'article

Sovint intentem encabir cada acte, cada moment, cada situació, cada fet, cada peculiaritat.. en alguna etiqueta, en alguna categoria, així pren importància, sobretot, per a un mateix.
M'explico: Una cançó pot ser trista, dolça, sorollosa, etc.. no pot ser simplement una cançó, sempre és alguna cosa més. Tanmateix un carta no pot ser un feix de paraules, pot ser pesada, romàntica, sincera, mentidera... remarco, no pot ser una carta sola. Seguint la tònica també podria dir que una mirada no pot ser simplement una mirada, una mirada és odi, sinceritat, por, buidor, una mirada és sempre, també, alguna cosa més.

Tot i així, què passa quan diem simplement LA cançó, LA carta o LA mirada? Sense etiquetes ni categories? De cop i volta tot s'omple del significat més pur que existeix. Per mi, el més sa.

És per això que avui em ve de gust dir únicament dues paraules: ELS AMICS.

http://www.youtube.com/watch?v=NUSohM56JzM