divendres, 12 de novembre del 2010

Sant Sadurní i el que hi respiro



Quan de bon mati, cada dia a les 9 en punt, sona aquesta cançó pels altaveus de l'escola, sempre em transmet una molt bona vibració. Inevitablement a partir d'ara estarà lligada a la meva escola i sobretot a Sant Sadurní: al pis, al gimnàs, als carrers, als caves, a l'hoquei...

Sembla estrany, però en tan sols dos mesos hem trobat dues germanes cadascuna. Jo segueixo sent la petita i elles segueixen sent les grans. Amb tot això dir, que ha començat un any nou en les nostres vides, ara juntes.


Nosaltres solament volem seguir somiant.



1 comentari:

Què t'anava a dir ha dit...

jo soc partidari de l'empordá. una cançó tonta pero em motiva