Bon dia al 2011. Refugi Lluis Estasen.

Viure (jo viuré!) amb un somriure mirant a l'horitzó si a l'horitzó hi ha cel lliure...
...fins que m'acusin de terrorisme perquè malgrat tot somric.

Adéu 2010

Potser aquest és l'any en que s'han concentrat els esdeveniments més importants (o transcendentals) de la meva vida, els que sense dubte hi ha un abans i un després. I es diuen ràpid...

- He deixat el cau, sí... Tot i que jo sóc partidària de pensar i verificar que el foulard no es porta al coll, sinó que es porta al cor.
- He aprovat les oposicions.
- He pogut viure a Cornudella i m'hi he empadronat, com feia molt de temps que desitjava.
- M'he independitzat a Sant Sadurní. Ha estat un destí forçat però espero poder tornar-hi viure, almenys, un any més. Sant Sadurní és molt gran, i tot el que hi estic vivint encara més.
- He tocat la muntanya més que mai.
- I segueixo aprenent cada dia coses noves amb ell al meu costat:

Amb tot el balanç fet, per a mi, el 2010 ha sigut un bon any.


Que tingueu una molt bona entrada d'any i un gran 2011!

El genoll i jo

Des de fa unes setmanes això és el que veig cada dia quan m'aixeco a la meva tauleta de nit, aquest cap de setmana he anat a buscar les dosis que em faltaven i tornem-hi un altre cop. I es que ara ja sé realment el problema que arrosega el meu genoll des de fa ja dos anys.

Per ara puc dir que per aquest hivern s'han acabat les sortides i cims amb neu (i sense també, és clar). Em caldrà molta paciència i molts ànims, us ho asseguro! De mentres, escrivint aquest post m'han vingut dues sortides al cap i per ara em quedo amb el seu record que espero que m'alimenti durant tot aquest temps:

Fins quan el genoll m'ho permeti muntanya!

Montserrat des d'unaltra prespectiva

Aquest pont he descobert Montserrat des d'unaltra prespectiva i he arribat a la conclusió que la muntanya, la tastis com la tastis, mai perd el seu encant. Tot i haver-la tocat aquests dies, la trobo a faltar, la muntanya, és clar.

Perdoneu però algú ho havia de dir

'Ser progressista és defensar la unitat d'Espanya'

El president del Congrés espanyol, José Bono, atribueix la derrota dels socialistes catalans al fet d'haver fet el joc amb els independentistes i reivindica que allò que realment és 'socialista' o 'progressista' és defensar la unitat d'Espanya.

http://www.cronica.cat/noticia/_Ser_progressista_es_defensar_la_unitat_dEspanya


Hi ha vegades que llegeixo notícies per Internet i em fan vomitar, perdoneu però algú ho havia de dir.

25 de Novembre

"Mai et deixis doblegar per ningú i lluita, tu que et dediques a educar, perquè en un futur (esperem que pròxim) no faci falta dedicar un dia de l'any contra de la violència de gènere."


Tandebò tinguis raó.

HEROIS

Just quan va sortir, la vaig anar a veure al cine. Crec que no me'n cansaria mai de veure-la, suposo que tota cosa que té petjada d'Albert Espinosa enganxa, a mi m'enganxa.

24.

24. Un post senzill, discret i especial. Com tu.


Felicitats!

Sant Sadurní i el que hi respiro

Quan de bon mati, cada dia a les 9 en punt, sona aquesta cançó pels altaveus de l'escola, sempre em transmet una molt bona vibració. Inevitablement a partir d'ara estarà lligada a la meva escola i sobretot a Sant Sadurní: al pis, al gimnàs, als carrers, als caves, a l'hoquei...

Sembla estrany, però en tan sols dos mesos hem trobat dues germanes cadascuna. Jo segueixo sent la petita i elles segueixen sent les grans. Amb tot això dir, que ha començat un any nou en les nostres vides, ara juntes.


Nosaltres solament volem seguir somiant.

A casa i amb tots els sentits

Aquest pont també l'hem viscut des de les altures, tot i que amb unaltra prespectiva i sense sortir de casa.

Sense cap mena de dubte, crec que al Priorat li afavoreix, encara més, els colors de la tardor.

Si també estem fets de matèria, com és que som capaços de conèixer, estimar, recordar, mirar...?