dilluns, 1 de novembre del 2010

A casa i amb tots els sentits

Aquest pont també l'hem viscut des de les altures, tot i que amb unaltra prespectiva i sense sortir de casa.

Sense cap mena de dubte, crec que al Priorat li afavoreix, encara més, els colors de la tardor.



Si també estem fets de matèria, com és que som capaços de conèixer, estimar, recordar, mirar...?

2 comentaris:

Minerva ha dit...

A les alçades i des de casa?
hmmmmm Què t'has estat pujant als armaris? jijiji
Jo vull anar a les alçades de les Muntanyes!

Petoooo!

Lara ha dit...

Tuuu copi pegui, des de ca meua: el Priorat! tssss, què et penses tu!
Jo també la trobo a faltar la muntanya, en un parell de setmanes espero que la tastem de nou.

De mentres cal mirar les fotos...

Un pet-ó!