HEROIS

Just quan va sortir, la vaig anar a veure al cine. Crec que no me'n cansaria mai de veure-la, suposo que tota cosa que té petjada d'Albert Espinosa enganxa, a mi m'enganxa.

24.

24. Un post senzill, discret i especial. Com tu.


Felicitats!

Sant Sadurní i el que hi respiro

Quan de bon mati, cada dia a les 9 en punt, sona aquesta cançó pels altaveus de l'escola, sempre em transmet una molt bona vibració. Inevitablement a partir d'ara estarà lligada a la meva escola i sobretot a Sant Sadurní: al pis, al gimnàs, als carrers, als caves, a l'hoquei...

Sembla estrany, però en tan sols dos mesos hem trobat dues germanes cadascuna. Jo segueixo sent la petita i elles segueixen sent les grans. Amb tot això dir, que ha començat un any nou en les nostres vides, ara juntes.


Nosaltres solament volem seguir somiant.

A casa i amb tots els sentits

Aquest pont també l'hem viscut des de les altures, tot i que amb unaltra prespectiva i sense sortir de casa.

Sense cap mena de dubte, crec que al Priorat li afavoreix, encara més, els colors de la tardor.

Si també estem fets de matèria, com és que som capaços de conèixer, estimar, recordar, mirar...?

Bastiments

Aquest cap de setmana hem fet el Bastiments (2881m). Últimament el meu cap ronda més per les muntanyes que pels carrer, i això m'ajuda a no perdre'm i a tocar de peus a terra.

El millor de ser del Barça, és ser-ho al teu costat. Gràcies.

Let release it

"Ara no tinguis por petita, vola. No tinguis por..."

Téléphone

T'he vist perdut... Ostres estic a Barcelona! Ja ha nascut! Així anem de concert dissabte? Ets un sol. Tranquil no és tema de parella, vivim junts.

La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

-------------------

La gent de la casita Ikea, aquest pont, està escampada pels Països Catalans. Després d'ahir a la nit, Sant Sadurní ha quedat buit! Ja us trobe a faltar. De mentres, sona la cançó de la setmana i segurament també del mes:

M'agrada aquella sensació, la que amb una conversa creus que pots canviar el món.

Sant Sadurní 2010

No s'hi val

Tens superpoders, creu-t'ho!
.

Jugant a fet i amagar.

.

-No s'hi val, sóc de sucre! - es defensa ella.
-El sucre únicament endolseix, no et salva de ser atrapada.- Aclara ell.
-Doncs... i si et dic que estic dins d'una bombolla de sabó! Això serveix?- pregunta ella.
- Això sí, però tens protecció momentània!
-Doncs jo prefereixo ser una dolça atrapada a viure en una bOmbolla que pot petar en qualsevol moment...