Punt i a part. Millor dit: punt i final.

"Egoistament parlant dic: que no vull que et prenguis res més. No ho dic per la teva salut, ho dic per la meva. No vull patir més. No vull que arribi el dia que em quedi sense tu perquè sé que m'esperarà una vida plena de perquès sense resposta. I no, no diguis que "és la teva vida", tu formes part de la meva, per tant és la MEVA vida.

Empàticament parlant dic: que et prenguis totes les pastilles, líquids estranys, bolets, pols i merda que vulguis. Sé que et sentiràs millor i al final la palmaràs. És el millor per a tu, creu-me. Si no la palmes, atura't i mira què és el què hi veus a dins teu? I al futur? Uala... Està BUIT! Ara, el dia abans, egoistament parlant: concedeix-me un sopar, almenys per ser empàtic amb tu i que l'últim dia et sentis feliç. Ei, però en el fons dir-te també que em fas fàstic; egoistament parlant clar."

Avui m'he despertat i un nosequè m'ha dit que era bon moment per tornar a repetir aquestes paraules, però aquest cop les deixo per escrit, no les dic pas. Jo hi crec amb les "coraçonades".


Punt i final, mai millor dit.

"Organitza-li una festa de comiat a la teva cama"

"El càncer em va prendre molt: un pulmó, una cama, una part del fetge, mobilitat, experiències, anys d'escola... però potser la pèrdua més sentida va ser la primera, la de la meva cama; recordo que el dia abans que me l'emputessin, el metge em va dir: Organitza-li una festa de comiat a la teva cama.

...

A aquella festa de comiat tan curiosa hi vaig convidar la gent relacionada amb la meva cama: un porter de futbol a qui vaig clavar quaranta-cinc gols en un partit (bé, només n'hi vaig marcar un però el vaig convidar), una noia amb qui vaig fer peuets sota la taula, una paio amb el qual feia excursionisme i també vaig convidar a un amic meu que tenia un gos que em va mossegar la cama quan tenia deu anys. El pitjor és que el gos també va venir i va intentar tornar-me a mossegar. "

No és genial això???

"Autobiografía" de Gabriel Celaya

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Donde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
!Ay, sí, no respires! Dar el no a todos los “no”
y descansar: Morir.

Barra, què és? 2010

Hem entrat al juny i amb ell el cartell de les barraques de Reus.
Sincerament m'ha sorprès veure al programa el nom de Che sudaka. Felicito al cap que hagi pensat la gran idea de portar-los.

Un polsim de lletres

Aquesta setmana, entre converses de bars, i parlant d'aquelles coses que un creu que no treurà mai, he raptat una frase de pel·lícula dita presisament per cap actor/actriu:

"no l'he oblidat, el que passa es que he après a viure sense ell"

Per mi, la frase de la setmana, que potser també, va lligada al moment de la setmana.

I dic: Cornudella m'enamora. Molt original.

Bona setmana

PD: Avui ha sortit la primera branqueta de la llavor que vaig plantar fa dues setmanes i a més a més l'accés al toll està molt aigüalit. Caldrà veure l'evolució de tot plegat.

Doblet de teatre

Aquest cap de setmana he tingut doblet de teatre com feia temps que no el tenia. Ahir vam anar al TNC de Barcelona a veure Nit de Reis de William Shakespeare. Per mi, tot un èxit que no deixa desapercebut a ningú dels ningús.

Una obra de bojos per la festa i bojos per l'amor, on l'únic personatge que no està boig, curiosament, és el Bufó de la Cort. Molt interessant.

http://www.tnc.cat/ca/nit-de-reis/

I avui, ens toca anar al teatre Fortuny de Reus a veure el Tricicle amb l'espectacle Garrick. Veient la carrera que porten aquests 3, segur que tampoc em deixen indiferent.

"Avui, en ple segle XXI, quan coneixem científicament que els nens riuen unes tres-centes vegades al dia i els adults tant sols unes quinze, tricicle ens ofereix aquest espectacle-homenatge que només busca (només?) aconseguir que el públic oblidi els seus problemes, trenqui les seves màscares i es llenci a riure amb aquests quatre-cents muscles que diuen que han de posar-se en marxa per morir-se de riure."

http://www.tricicle.com/black/production_video.php?ProdID=126&lang=ct&VideoID=1

Expressions cornudellenques

Ja fa molt temps que vaig veure com alguns companys del poble havien fet aquesta feina, però ara us la faig arribar a vosaltres i a tots aquells que són de foravila perquè se'ns entengui una miqueta més. :)

En deixo aquí unes quantes per anar obrint boca:

Alego = aviat
An són? = avís quan un entra a una casa que no és la seva
Ansofrat = borratxo
Fa un bo que nimore = fa molt bon dia
Mixó = ocell
Moló = meló
Palmonia = pulmonia
Passa jaure!! = ves a dormir
Pitit = petit
Sinyor = senyor
Sisqueres = Cuandomenos
Trunfa = patata

Edurne Pasaban: 14x8000

Avui, dilluns dia 17, Edurne Pasaban ha passat a la història per ser la primera española (basca) en fer els 14x8000, i si som pacients i hi ha justícia, haurà sigut la primera dona a la història en completar-los. Cal ser pacients i esperar.

http://www.edurnepasaban.net/diario_de_expedicion/

Somnis de pedra

El cap de setmana que feia tan de temps que esperava i ja ha passat.

Albarracín, 05/10

Merci família.

Gallina de piel