divendres, 31 de desembre del 2010

Adéu 2010

Potser aquest és l'any en que s'han concentrat els esdeveniments més importants (o transcendentals) de la meva vida, els que sense dubte hi ha un abans i un després. I es diuen ràpid...

- He deixat el cau, sí... Tot i que jo sóc partidària de pensar i verificar que el foulard no es porta al coll, sinó que es porta al cor.
- He aprovat les oposicions.
- He pogut viure a Cornudella i m'hi he empadronat, com feia molt de temps que desitjava.
- M'he independitzat a Sant Sadurní. Ha estat un destí forçat però espero poder tornar-hi viure, almenys, un any més. Sant Sadurní és molt gran, i tot el que hi estic vivint encara més.
- He tocat la muntanya més que mai.
- I segueixo aprenent cada dia coses noves amb ell al meu costat:

Amb tot el balanç fet, per a mi, el 2010 ha sigut un bon any.


Que tingueu una molt bona entrada d'any i un gran 2011!

diumenge, 12 de desembre del 2010

El genoll i jo

Des de fa unes setmanes això és el que veig cada dia quan m'aixeco a la meva tauleta de nit, aquest cap de setmana he anat a buscar les dosis que em faltaven i tornem-hi un altre cop. I es que ara ja sé realment el problema que arrosega el meu genoll des de fa ja dos anys.

Per ara puc dir que per aquest hivern s'han acabat les sortides i cims amb neu (i sense també, és clar). Em caldrà molta paciència i molts ànims, us ho asseguro! De mentres, escrivint aquest post m'han vingut dues sortides al cap i per ara em quedo amb el seu record que espero que m'alimenti durant tot aquest temps:




Fins quan el genoll m'ho permeti muntanya!

dimarts, 7 de desembre del 2010

Montserrat des d'unaltra prespectiva

Aquest pont he descobert Montserrat des d'unaltra prespectiva i he arribat a la conclusió que la muntanya, la tastis com la tastis, mai perd el seu encant. Tot i haver-la tocat aquests dies, la trobo a faltar, la muntanya, és clar.

dijous, 2 de desembre del 2010

Perdoneu però algú ho havia de dir

'Ser progressista és defensar la unitat d'Espanya'

El president del Congrés espanyol, José Bono, atribueix la derrota dels socialistes catalans al fet d'haver fet el joc amb els independentistes i reivindica que allò que realment és 'socialista' o 'progressista' és defensar la unitat d'Espanya.

http://www.cronica.cat/noticia/_Ser_progressista_es_defensar_la_unitat_dEspanya


Hi ha vegades que llegeixo notícies per Internet i em fan vomitar, perdoneu però algú ho havia de dir.