Tinc fam de tu

Ahir va ser un gran dia/nit, després de 15 anys, la vaig poder tornar a cantar sencera. Estic contenta.



Ara és part de mi

Com una persiana!

Ja està tot lligat. Aquest estiu també de campamentOs, en plural.


Molt bon estiu gent!

Ells m'han ensenyat el què és un veritable "queso"

Això ja s'acaba.. Aquí teniu els meus calamars, sé que són cavallets, però jo sempre els hi he dit calamars, ells mai m'han entès.

S'acaba el curs i ja sé que els trobaré molt a faltar, molt. Tandebò 3er els hi vagi molt i molt bé!!

Una de les coses que més m'agrada de la feina que faig és que els crios et diguin "mama" per equivocació.

Punt i a part. Millor dit: punt i final.

"Egoistament parlant dic: que no vull que et prenguis res més. No ho dic per la teva salut, ho dic per la meva. No vull patir més. No vull que arribi el dia que em quedi sense tu perquè sé que m'esperarà una vida plena de perquès sense resposta. I no, no diguis que "és la teva vida", tu formes part de la meva, per tant és la MEVA vida.

Empàticament parlant dic: que et prenguis totes les pastilles, líquids estranys, bolets, pols i merda que vulguis. Sé que et sentiràs millor i al final la palmaràs. És el millor per a tu, creu-me. Si no la palmes, atura't i mira què és el què hi veus a dins teu? I al futur? Uala... Està BUIT! Ara, el dia abans, egoistament parlant: concedeix-me un sopar, almenys per ser empàtic amb tu i que l'últim dia et sentis feliç. Ei, però en el fons dir-te també que em fas fàstic; egoistament parlant clar."

Avui m'he despertat i un nosequè m'ha dit que era bon moment per tornar a repetir aquestes paraules, però aquest cop les deixo per escrit, no les dic pas. Jo hi crec amb les "coraçonades".


Punt i final, mai millor dit.

"Organitza-li una festa de comiat a la teva cama"

"El càncer em va prendre molt: un pulmó, una cama, una part del fetge, mobilitat, experiències, anys d'escola... però potser la pèrdua més sentida va ser la primera, la de la meva cama; recordo que el dia abans que me l'emputessin, el metge em va dir: Organitza-li una festa de comiat a la teva cama.

...

A aquella festa de comiat tan curiosa hi vaig convidar la gent relacionada amb la meva cama: un porter de futbol a qui vaig clavar quaranta-cinc gols en un partit (bé, només n'hi vaig marcar un però el vaig convidar), una noia amb qui vaig fer peuets sota la taula, una paio amb el qual feia excursionisme i també vaig convidar a un amic meu que tenia un gos que em va mossegar la cama quan tenia deu anys. El pitjor és que el gos també va venir i va intentar tornar-me a mossegar. "

No és genial això???

"Autobiografía" de Gabriel Celaya

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Donde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
!Ay, sí, no respires! Dar el no a todos los “no”
y descansar: Morir.

Barra, què és? 2010

Hem entrat al juny i amb ell el cartell de les barraques de Reus.
Sincerament m'ha sorprès veure al programa el nom de Che sudaka. Felicito al cap que hagi pensat la gran idea de portar-los.

Un polsim de lletres

Aquesta setmana, entre converses de bars, i parlant d'aquelles coses que un creu que no treurà mai, he raptat una frase de pel·lícula dita presisament per cap actor/actriu:

"no l'he oblidat, el que passa es que he après a viure sense ell"

Per mi, la frase de la setmana, que potser també, va lligada al moment de la setmana.

I dic: Cornudella m'enamora. Molt original.

Bona setmana

PD: Avui ha sortit la primera branqueta de la llavor que vaig plantar fa dues setmanes i a més a més l'accés al toll està molt aigüalit. Caldrà veure l'evolució de tot plegat.