dijous, 24 de desembre del 2009

Tot i que tu ets la més somiadora de les dues i ets la qui, sovint, m'anima a volar... sempre ets qui, també, em fa tocar de peus a terra...

Gràcies per ajudar a trobar el meu equilibri dree!
Publicat per a les
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)