Ja comença el fred i amb ell les jornades de pedra freda, dits freds i tot això penjats com uns pernilets...
I ells m'ensenyen a ser arquitecte i paleta de mi mateixa, a saber-me lliure quan davant tinc una reixa, i créixer quan la vida em dóna un cop i tornar a néixer quan ja em donen per morta.
1 comentari:
Molt be guapa. molt xula la foto
Publica un comentari a l'entrada