Vull que opinis, sense aconsellar-me.
Vull que confiïs amb mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar res en mi.
Vull que m'abracis, sense escanyar-me.
Vull que m'animis, sense empènyer.
Vull que em sostinguis, sense fer-te carreg de mi.
Vull que em protegeixis, sense mentides.
Vull que t'apropis, sense envair-me.
Vull que coneguis els meus defectes, que els acceptis i no pretenguis canviar-los.
Vull que tinguis clar, que avui, avui pots contar amb mi.
Sense condicions.
Jorge Bucay
3 comentaris:
Molt xulo. molt guay
Contradictori, escrit sense cap ni centener.
Diu al darrer vers: "...que avui, avui pots contar amb mi.
Sense condicions".
En què quedem? Tots aquests "vull, vull" no són condicions?
Quin trempat aquest Bucay.
I aquest vers?
"Vull que em miris, sense projectar res en mi".
Aquest vol una nina o un nino inflable.
Molta gent creu que la poesia, si sona bé ja és bona...El contingut els hi "repampimfla"
Una abraçada poètica.
J. Mèlich.
P. D. m'encanta la frase de Fito que dona nom al teu bloc, ho vaig fer constar en el meu.
L'he suprimit perquè era una còpia de l'nterior, no sé com se'm va colar.
misteris informàtics.
J. Mèlich
Publica un comentari a l'entrada