dilluns, 5 de desembre del 2011

La muntanya aprop de casa

Dia intens a Montserrat. Em continua enganxant la teva independència, sobretot si la comparteixes amb mi.






Escalada de via llarga a Montserrat, Malanyeu, 1a hivernal, i continuem amb les crestes. D'aquí dos dies, cresta del Pedraforca. I continuant...

diumenge, 28 d’agost del 2011

Seguim fent camí

Ja fa temps que estic massa per les altures, però això m'ajuda a tocar de peus a terra.


De tant en tant també va bé tornar a trepitjar les teves terres: Albarca - la Morera de Montsant passant per la punta corbatera


Aquí amb la Minerva després de fer el Pic Clarabide Occ. (3020m), pic Clarabide Or. (3012m), i pic Gías (3011m)
Després d'una lesió de gairebé 3 anys, per fi ha pogut fer el seu primer tresmil: Punta del Sabre (3136 m) - Gran Bachimala (3177 m)


I per últim, aquest any hem tornat a anar als Alps a disfrutar de 4000 (Dome de Neige 4010m), de trekkings, moltes vies ferrades i una mica d'escalada.





I ara torna el setembre i amb ell la rutina dels caps de setmana, un cop més plens de muntanya i algun que altre curset.

Seguim fent camí




dijous, 21 de juliol del 2011

Ensenya'm com camines.

Si tu ets la llum del dia... guia'm.

M'enganxa la teva independència.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Objectius assolits

Ajuda molt, i sobretot, agrada molt veure assolit un objectiu que feia temps que estàvem treballant.


La il·lusió i les ganes fa que tot això sigui molt gran.




Cim del Mont Blanc (4810m)



Cim del Pico del Medio (3346)

I recollint entre d'altres: ferrada de les Teresines, ferrada de Sacs i pujada nocturna al Montcau.


L'estiu no ha fet més que començar, i el millor de tot és que ens espera una segona visita als Alps.

dilluns, 20 de juny del 2011

Cresta Ferran i ferrada de Centelles

A 4 dies de marxar cap al Montblanc cal aprofitar el cap de setmana que ens queda. Davant d'una mala previsió als Pirineus, la Cresta Ferran i la ferrata de Centelles són la nostra segona opció.

Cresta Ferran:



Ferrata de Centelles:

Tardes a Montserrat

Segona tarda a Montserrat, i aquest cop per fer via llarga. Sortir de la feina i fer aquestes escapades entre setmana no té preu...

dimarts, 14 de juny del 2011

Una tarda diferent

Per acabar d'aprofitar la tarda de dimarts, avui: Via ferrata a Montserrat. Respirant aire pur.

3 dies respirant aire pur

Dia 1 - Sortida: Camping Senarta. Arribada: Hospital de Benasque. 2200 m de desnivell positius, 13 hores de caminata del tirón i pel corredor Estassen. Objectiu: Aneto

Dia 2 - Recuperació activa del dia anterior: 800 m de desnivell positiu i vistes espectaculars des del Pico de Paderna

Dia 3: De domingueros pel Congost de Montrebei. Espectacular....

dilluns, 6 de juny del 2011

Gran i molt!

Un cap de setmana molt anecdòtic, en tots els sentits.

2n intent d'Aneto i diumenge visita al Gorro Frigi de Montserrat. Diuen que a la 3a va la vençuda, esperem que així sigui el proper cap de setmana.


diumenge, 29 de maig del 2011

Cel clar

Escapa de cap de setmana: Tuc de Culebras, Pic de Vallibierna i visita fugaç a la Vall de Boí.

Cim del Vallibierna (3067m)

Tuc del Culebras (3062m)



Gaudint del meu present


diumenge, 22 de maig del 2011

Gaudint al màxim dels caps de setamana

Aquest cap de setmana amb el Jaume, el Lluís i l'Agustí hem anat als Pirineus francesos. Dissabte vam pujar al Carlit per la cresta i diumenge vam anar a pujar els Puigmals de Núria (Puigmal del Llo, Puigmal Petit de Segre, Puigmal de Segre i Puigma d'Er) per la part francesa.
Un cap de setmana molt ben aprofitat!

Al següent, més!


Cim del Carlit (2921m)

Cim del Puigmal (2911m)

dilluns, 16 de maig del 2011

La felicitat com a estil de vida, no pas com a un objectiu

Fa pocs dies vaig enrecordar-me que també tenia aquest espai. Procuraré no tenir-lo tan abandonat...

I veig que des de l'última actualització...

El Pedraforca, la Gallina Pelada, el Puigpedrós, la Marxa dels Castells, el curs d'alpinisme, Sant Sadurní-Sitges, el Turó de l'Home, el Mont Perdut, sortides fugaç d'escalada, trekkings nocturns, Montserrat i primer intent de fer l'Aneto, entre d'altres.

Crec que no em puc queixar pas i menys si d'aquí a finals de juny m'espera un segon intent a l'Aneto, el Carlit, alguns cims de Núria, potser un altre 3000 i el meu primer intent al Montblanc.

Potser aquest estil de vida s'està convertint en una obsessió però puc dir que tot això t'ensenya a pujar tot tipus de muntanyes (les que et posa la vida), a superar-les i saber que estàs en el camí correcte: el que sempre havies desitjat.


diumenge, 27 de febrer del 2011

Pic de la dona



I la muntanya segueix amb el Grup de Muntanya de Sant Sadurní. Això és un luxe.

dilluns, 31 de gener del 2011

Molt bon cap de setmana!

Cap de setmana de neu, fins als genolls!


Potser la millor medicina pel genoll és precisament això, estar com més a les altures millor. Poc a poc i bona lletra Lara.
Aquest mes que entrem m'esperen els caps de setmana plens de muntanya i entre ells dos cims i un curs de muntanyisme pel mig.
Per mi, gaudir del cap de setmana és això, crec que no necessito res més.
Caminar, respirar fons i veure paissatges com aquest és el que em fan realment feliç. Suposo que el que més enganxa de tot això és l'esperit de superació, les ganes d'aprendren més i el fet de sentir-te petita enmig d'aquesta immensitat.


Us convido a tots a llegir el que és per a mi el millor "Manual para subir montañas" - muntanyes de tots els estils, està clar ;) -.

1. Escoge la montaña que deseas subir: no te dejes llevar por los comentarios de los demás, que dicen “esa es más bonita”, o “aquella es más fácil”. Vas a gastar mucha energía y entusiasmo en alcanzar tu objetivo, y por lo tanto eres tú el único responsable y debes estar seguro de lo que estás haciendo.

2. Sabe como llegar frente a ella: muchas veces, vemos la montaña de lejos, hermosa, ineresante, llena de desafíos. Pero cuando intentamos acercarnos, ¿qué ocurre? Que es´ta rodeada de carreteras, que entre tú y tu meta se interponen bosques, que lo que parece claro en el mapa es difícil en la vida real. Por ello, intenta todos los caminos, todas las sendas, hasta que por fin un día te encuentres frente a la cima que pretendes alcanzar.

3. Aprende de quien ya caminó por allí: por más que te consideres único, siempre habrá alguien que tuvo el mismo sueño antes que tú, y dejó marcas que te pueden facilitar el recorrido; lugares donde colocar la cuerda, picadas, ramas quebradas para facilitar la marcha. La caminata es tuya, la responsabilidad también, per no olvides que la experiencia ajena ayuda mucho.

4. Los peligros, vistos de cerca, se pueden controlar: cuando empieces a subir la montaña de tus sueños, presta atención a lo que te rodea. Hay despeñaderos, claro. Hay hendiduras casi imperceptibles. Hay piedras tan pulidas por las tormentas que se vuelven resbaladizas como el hielo. Pero si sabes dónde pones el pie, te darás cuenta de los peligros y sabrás evitarlos.

5. El paisaje cambia, así que aprovéchalo: claro que hay que tener un objetvo en mente: llegar a lo alto. Pero a medida que se va subiendo, se pueden ver más cosas, y no cuesta nada detenerse de vez en cuando y disfrutar un poco del panorama de alrededor. A cada metro conquistado, puedes ver un poco más lejos; aprovecha eso para descubrir cosas de las que hasta ahora no te habias dado cuenta.

6. Respeta tu cuerpo:
sólo consigue subir una montaña aquél que presta a su cuerpo la atención que merece. Tú tienes todo el tiempo que te da la vida, así que, al caminar, no te exijas más de lo que puedas dar. Si vas demasiado deprisa, te cansarás y abandonarás a la mitad. Si lo haces demasiado despacio, caerá la noche y estarás perdido. Aprovecha el paisaje, disfruta del agua fresca de los manantiales y de los frutos que la naturaleza generosamente te ofrece, pero sigue caminando.

7. Respeta tu alma: no te repitas todo el rato “voy a conseguirlo”. Tu alma ya lo sabe. Lo que ella necesita es usar la larga caminata para poder crecer, extenderse por el horizonte, alcanzar el cielo. De nada sirve una obsesión para la búsqueda de un objetivo, y además termina por echar a perder la escalada. Pero atención, tampoco te repitas “es más difícil de lo que pensaba”, pues eso te hará perder la fuerza interior.

8. Prepárate para caminar un kilómetro más: el recorrido hasta la cima de la montaña es siempre mayor de lo que pensabas. No te engañes, ha de llegar el momento en que aquello que parecía cercano está aún muy lejos. Pero como estás dispuesto a llegar hasta allí, eso no ha de ser un problema.

9. Alégrate cuando llegues a la cumbre: llora, bate palmas, grita a los cuatro vientos que lo has conseguido, deja que el viento allá en lo alto (porque allá en la cima siempre hace viento) purifique tu mente, refresca tus pies sudados y cansados, abre los ojos, limpia el polvo de tu corazón. Piensa que lo que antes era apenas un sueño, una visión lejana, es ahora parte de tu vida. Lo conseguiste.

10. Haz una promesa: aprovechas que has descubierto una fuerza que ni siquiera conocías, y dite a ti mosmo que a partir de ahora, y durante el resto de tus días, la vas utilizar. Y, si es posible, promete también descubrir otra montaña, y parte en una nueva aventura.

11. Cuenta tu historia: sí, cuenta tu historia. Ofrece tu ejemplo. Di a todos que es posible, y así otras personas sentirán el valor para enfrentarse a sus propias montañas.

Com no: de Paulo Cohelo.

dissabte, 1 de gener del 2011

Bon dia al 2011. Refugi Lluis Estasen.





Viure (jo viuré!) amb un somriure mirant a l'horitzó si a l'horitzó hi ha cel lliure...
...
fins que m'acusin de terrorisme perquè malgrat tot somric.