Va de convinacions

Foto (robada d'internet): Gallicant, una de les parades de la nostra passejada

Quan en un mateix lloc i moment es barregen 4 de les coses més importants de la teva vida fa que el moment viscut sigui realment memorable...

per Cornudella
per les caminades
pels amics
per tu

perquè us vull als dos sempre al meu costat, encara que cada vegada que ens veiem hagi de posar els peus dins de l'aigua a l'hora de creuar el riu, pensant-me que el que trepitjo és una pedra!!

Tal dia com avui, ara fa 37 anys...

Cada cop que el veig, m'aconsegueix posar la pell de gallina, que gran!

Un octubre molt ben acompanyada

L'octubre, al meu voltant, sempre s'ha caracteritzat per estar a petar d'aniversaris, i per tant avui, "la poca feina que tinc" m'ha fet recordar tota la gent que durant aquest més fa anys, així que per tots ells... Moltes felicitats i a seguir endavant!

De dalt a baix i de dreta a esquerra: Sergi, Mònica, Toni, Oriol, Xavi, Sheila, Núria, Eli, Arnau, Joan Maria i Noe

cos cos cos...

Tot just queda una setmana i.. som-hi!

De mentres ja puc dir que sóc mestra a Torredembarra, que tinc els meus alumnes, els meus companys de feina i una plaça per gairebé tot el curs.
I, potser, el millor de tot, és que estic en un poble que sempre m'he estimat molt, sobretot per la seva gent i perquè sempre m'ha acollit com una més, fent-me sentir sempre molt afortunada. I per si fos poc, demà ja gaudiré del primer dinar amb gent salada :)!

Avui som diumenge

Diuen que els diumenges són dies una mica grisos i llargs, sobretot quan s'acosta el vespre... Crec doncs, que avui som diumenge.

Aquesta cançó sempre em dóna un puntent de tendresa, de realitat... Sempre m'acompanya en els moments en què la necessito, no falla ;)

Vinga doncs... amunt!

(Sé que l'havia posat, però la posaré les vegades que faci falta, apa!)

Adéu curs 08 - 09!

Fins sempre Llops...

¿Que habré hecho yo de bueno?

Curiositats

Tres hores de viatge donen per a molt, i aquest cop m'han servit per començar i acabar un llibre que precisament -diga-li casualitat diga-li...- me'l vaig comprar a Barcelona fa un temps, recomanat per un amic.
N'havia sentit a parlar molt d'aquest llibre i crec que ja era hora de que me'l llegís (ja em començava a sentir culpable...). N'havia llegit troços, fragments, però mai sencer.
Potser és un llibre qualsevol, però per mi els llibres del Paulo Coelho no en tenen res de qualsevol. El fet és que, en les 8 hores que potser he estat envoltada d'aquesta atmosfera Coelho, he sentit i m'han passat moltes coses que sortien al llibre. I de debò que no crec en les casualitats però ostres tu, L'alquimista, casi casi, m'ho ha fet replantejar! Sovint em recordava al Petit Príncep!
Us deixo aquí una frase que he senyalat al text i que quan l'he llegit he pensat: aquesta frase és d'aquelles que cal explicar, i aquí la teniu:

>És precisament la possibilitat d'arribar a realitzar un somni el que fa que la vida sigui interessant<

Avui, aquest llibre i tu han fet que el dia fos per recordar, un plaer...





Per cert, com és que hi ha gent que et fa mil preguntes mentres tu estàs llegint? Que no ho veuen que no és el moment??? De debò que no ho entenc... dec ser jo, però a mi sempre em passa i em molesta moltíssim!