Avui, després d'un mes, m'ha tocat tornar a trepitjar Reus...
Ara és quan toca obrir l'ordenador, descarregar, mirar i reordenar les fotos que has fet durant aquests dies.
Algunes imatges et serveixen per somriure, altres per pensar, algunes més per fer-te enrecordar d'allò que no te'n enrecordaves, altres per rectificar i moltes per reviure, però em quedo amb les imatges que no es poden captar, les autèntiques.
Per un xiste de la Judith a altes hores de la matinada (que s'aufegui!), una hamburguesa com a ressopó de l'Ubi, una crítica del Víctor, un clip encertat de l'Eva, una riatlla de la Mireieta, un "me'n vaig a Salou ARA" de la xumi, un beure de la Lupe, un no gaire estimat Llimi del David, un retorn a Cornudella amb el Sergi, un petó encertat de l'Adri, una mentida del Marc, un subidón de l'autèntica Mònica, un sapsquepasse del Xavi, una cançó de muchachito pel Joan Maria, un gol del Xavier, una visita molt especial de la Sheila, un "no em diguis mujÉ" de l'Eli, una aparició fantasma del Lluís, un tastet de poleo menta meu...
Per totes aquestes imatges que no es poden captar amb un càmera, jo avui brindo per elles!
La generació que una vegada va tenir els pantalons curts i els genolls pelats, aquella que va jugar al carrer, és amb la qui em quedo: la protagonista d'aquestes autèntiques imatges.
Ara és quan toca obrir l'ordenador, descarregar, mirar i reordenar les fotos que has fet durant aquests dies.
Algunes imatges et serveixen per somriure, altres per pensar, algunes més per fer-te enrecordar d'allò que no te'n enrecordaves, altres per rectificar i moltes per reviure, però em quedo amb les imatges que no es poden captar, les autèntiques.
Per un xiste de la Judith a altes hores de la matinada (que s'aufegui!), una hamburguesa com a ressopó de l'Ubi, una crítica del Víctor, un clip encertat de l'Eva, una riatlla de la Mireieta, un "me'n vaig a Salou ARA" de la xumi, un beure de la Lupe, un no gaire estimat Llimi del David, un retorn a Cornudella amb el Sergi, un petó encertat de l'Adri, una mentida del Marc, un subidón de l'autèntica Mònica, un sapsquepasse del Xavi, una cançó de muchachito pel Joan Maria, un gol del Xavier, una visita molt especial de la Sheila, un "no em diguis mujÉ" de l'Eli, una aparició fantasma del Lluís, un tastet de poleo menta meu...
Per totes aquestes imatges que no es poden captar amb un càmera, jo avui brindo per elles!
La generació que una vegada va tenir els pantalons curts i els genolls pelats, aquella que va jugar al carrer, és amb la qui em quedo: la protagonista d'aquestes autèntiques imatges.
1 comentari:
Això es veritat ni en foto ni en video es poden captar les millors impressions. que vagi molt bé.
Publica un comentari a l'entrada