La Troba i demés

Després d'estar un meset fora, he tornat a casa i he pogut disfrutar d'una nit d'aquelles de Festa Major als "pobles del costat". I aquest cop ha tocat a Poboleda i com a protagonista la Troba Kung-fú. Una vegada el seu directe no ha decepcionat i la companyia encara menys, i es que un retorn com aquest a terres del Priorat no té preu.

I és aquí quan veus que amb nits com aquestes, en llocs com aquests i amb gent com aquesta poca cosa més pots demanar. Ara és quan venen les nits a la fresca (ara ja no jugant a l'amagatall però sí amb un refresc a la mà i parlant de tot -o de res), ara és quan toca gaudir de partits de voley cap al vespre amb gent que no coneixes i Siurana de fons, ara veus passar la colla dels petits pel costat i veus que ja no són tan petits, que estan en la seva època gloriosa que tots hem passat i els hi tens enveja però els aconselles (tu ja formes part de la colla dels grans...), ara és quan veus les padrines fent tartulia al carrer amb la seva cadira i el seu devantal arromangat, ara és quan et rebifa tot perquè veus que tot i que els anys han passat, en el fons continuem igual.

I sé que costa de creure'm quan dic que estic enamorada d'aquestes terres: de Cornudella, de Siurana, d'aquest caliu, d'aquesta gent... però és que ja ho diuen que l'amor és cec i que així sigui per molt de temps!