"Egoistament parlant dic: que no vull que et prenguis res més. No ho dic per la teva salut, ho dic per la meva. No vull patir més. No vull que arribi el dia que em quedi sense tu perquè sé que m'esperarà una vida plena de perquès sense resposta. I no, no diguis que "és la teva vida", tu formes part de la meva, per tant és la MEVA vida.
Empàticament parlant dic: que et prenguis totes les pastilles, líquids estranys, bolets, pols i merda que vulguis. Sé que et sentiràs millor i al final la palmaràs. És el millor per a tu, creu-me. Si no la palmes, atura't i mira què és el què hi veus a dins teu? I al futur? Uala... Està BUIT! Ara, el dia abans, egoistament parlant: concedeix-me un sopar, almenys per ser empàtic amb tu i que l'últim dia et sentis feliç. Ei, però en el fons dir-te també que em fas fàstic; egoistament parlant clar."
Empàticament parlant dic: que et prenguis totes les pastilles, líquids estranys, bolets, pols i merda que vulguis. Sé que et sentiràs millor i al final la palmaràs. És el millor per a tu, creu-me. Si no la palmes, atura't i mira què és el què hi veus a dins teu? I al futur? Uala... Està BUIT! Ara, el dia abans, egoistament parlant: concedeix-me un sopar, almenys per ser empàtic amb tu i que l'últim dia et sentis feliç. Ei, però en el fons dir-te també que em fas fàstic; egoistament parlant clar."
Avui m'he despertat i un nosequè m'ha dit que era bon moment per tornar a repetir aquestes paraules, però aquest cop les deixo per escrit, no les dic pas. Jo hi crec amb les "coraçonades".
Punt i final, mai millor dit.
Punt i final, mai millor dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada