Mi mamá llora cuando mi papá le pega

Avui, després del pati, he estat a la classe de p4 (els dofins). Ens hem posat a llegir i en aquestes que una nena m'ha donat un conte a la mà perquè els hi llegís en veu alta. El llibre es titula "En Pol a l'hospital" i forma part d'una col·lecció de contes que amb paraules i els ulls d'un infant, el petit Pol explica els primers passos pel seu món: a l'escola, a casa...

Ens assentem tots al terra en rotllana i els hi començo a explicar... En aquest llibre, en Pol explica com és la seva primera vegada a l'hospital després d'una caiguda, i en una d'aquestes pàgines hi sortia el dibuix de la Marta, una amiga que el va a veure i ell plora d'alegria. Els nens es pensaven que solament es podia plorar quan un estava trist, així que davant de les seves inquietuts, he aprofitat per parlar del tema i deixar el llibre una mica de banda.
Els hi he explicat que podem plorar per moltes coses i que els grans també ploràvem; que jo havia plorat quan trobava a faltar algú o quan m'havien donat una sorpresa, que no era pas dolent! Llavors en aquestes, que cada nen ha començat a explicar perquè ploraven ells o els seus amics o la seva família:
- La meva germana plora quan es fa mal.
- Jo ploro quan em fan moltes cosquillas.
- El meu germà plora quan té gana perquè no sap parlar encara.
- Pues mi mamá llora cuando mi papá le pega.

(...)