Eres tu, eres, tu, la chica con la que soñé
Eres tu, eres, tu la chica con la que flipé...
.
.
...
no eres tu, no eres tu, la chica con la que soñé
no eres tu, no eres tu, no eres tu,
no eres tu la chica con la que flipé...

Ha calgut un mes!

Per fi he pogut passar una jornada com déu mana amb aquests 3 elementos! Ara, espero no tardar tant en tornar a pujar a aquestes terres tan màgiques...

Cornudella-Reus connection!! jejeje.....

Mi mamá llora cuando mi papá le pega

Avui, després del pati, he estat a la classe de p4 (els dofins). Ens hem posat a llegir i en aquestes que una nena m'ha donat un conte a la mà perquè els hi llegís en veu alta. El llibre es titula "En Pol a l'hospital" i forma part d'una col·lecció de contes que amb paraules i els ulls d'un infant, el petit Pol explica els primers passos pel seu món: a l'escola, a casa...

Ens assentem tots al terra en rotllana i els hi començo a explicar... En aquest llibre, en Pol explica com és la seva primera vegada a l'hospital després d'una caiguda, i en una d'aquestes pàgines hi sortia el dibuix de la Marta, una amiga que el va a veure i ell plora d'alegria. Els nens es pensaven que solament es podia plorar quan un estava trist, així que davant de les seves inquietuts, he aprofitat per parlar del tema i deixar el llibre una mica de banda.
Els hi he explicat que podem plorar per moltes coses i que els grans també ploràvem; que jo havia plorat quan trobava a faltar algú o quan m'havien donat una sorpresa, que no era pas dolent! Llavors en aquestes, que cada nen ha començat a explicar perquè ploraven ells o els seus amics o la seva família:
- La meva germana plora quan es fa mal.
- Jo ploro quan em fan moltes cosquillas.
- El meu germà plora quan té gana perquè no sap parlar encara.
- Pues mi mamá llora cuando mi papá le pega.

(...)

Sense paraules, amb idees

M’agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et volen dir res, perquè et diuen més del que volen i no et fan sentir violent.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.

Sense paraules, amb idees, sense res a dir només som feres, records d’avui, dites pel demà, el tresor d’avui és poder parlar.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer.


Que passeu un bon pont, nosaltres marxem al delta!