De nou a casa

Aquests dies he pogut veure realment com hi ha núvols que són com coto fluix, però de debò, d'aquells que fa goig mirar hores i hores, però no he vist ni una estrella, ni la lluna, curiós; que potser no hi és allí? L'he trobada a faltar...

Puc dir que cada dia els meus ulls gaudien d'alguna cosa nova, d'algun color, d'algun animal, d'alguna experiència... i creieu-me que les recordo totes.

Si us parlo dels dominicans us ho podria resumir amb una frase que ens va dir un d'ells "somos gente pobre, però muy honrada", pel que vaig veure jo, del tot cert. El país, podria dir que quasi el 100%, viu gràcies al turisme i a les divises que entren al país. Tu no vols, però et fan sentir com un autèntic turista i pot ser realment molt agobiant: t'ofereixen ser els teus guies, et "conviden" a comprar els seus productes, et segueixen per aconseguir-ne alguna cosa, et regalen qualsevol cosa sempre, intentant aconseguir dòlars o euros a canvi. Pot arribar a ser una autèntica tortura psicològica, sense exagerar, però simplement cal ser una mica empàtic i tenir paciència, molta paciència.

Hi ha cops però que quan passejava pels seus carrers em donava la sensació que hi havia molta gent sense fer res, com si no tingués res a fer: parlaven els uns amb els altres discutint alguna jugada, d'altres asseguts en un banc simplement esperant a que passés el temps. Em va semblar molt curiós.
El que no els hi falta a aquesta gent és humor, tot el dia el tenien a flor de pell, amb acudits o bromes sempre amunt i avall. Treballant els hi sobrava alegria, sempre cantant i amb un somriure a la boca... què els hi donaven a aquesta gent?? L'única cosa que m'ho pot justificar és que potser estava al país de la Mamajuana!! Jeje...

Els dominicans, tan ells com elles, en general, són molt guapos, almenys pel meu gust, tenen unes faccions super maques i molt característiques. Jo d'alli, vaig sortir-ne'n enamorada d'un...

Vaig veure molts nens demanant-me alguna cosa, però cap nena, on eren? Els adults igual, tot eren homes "oferint-te" la seva ajuda per si la necessitaves i cap dona(!) em va xocar una mica, com també el fet de veure-hi tants punts de venda de loteria, la "banca" que li diuen ells, potser hi jugaven molt o potser no els hi faltava pas esperança crec jo!

Senties música en tot moment, merengue i bachata que li diuen ells, una altra cosa que no t'abandonava mai era la vegetació, a tot arreu on miraves hi veies verd, per la carretera, pels camps, poblets, no fallava i de les palmeres no cal que en digui res, milers i milers!

Les parets de les cases estaven pintades de colors molt vius, i els comerços sobretot; fins hi tot a vegades feien mal a la vista! La circulació un autèntic caos, tot hi haver-hi algunes senyals, era un desastre, tothom anava per on li convenia simplement feien ús del claxon i amb això es salvaven la pell... aquesta gent sí que en sap de conduir!

Els taxis eren motos de particulars on hi anaven 2, 3 i fins a 4 persones, sense casc eé clar! Al pujar et preguntaven: con aire acondicionado o sin? Tot era tan fàcil que si volies aire condicionat la cosa anava més ràpid del normal, si el volies sin allò era com un passeig! M'enteneu oi?

Vaig veure 2 o 3 escuelas -capacitaciones- per fora, eren petitones, molt vistoses; em vaig quedar amb les ganes d'entrar-hi, de veure-hi la seva vida: els mestres, els nens, el material... bé, TEMPS AL TEMPS!

Bé, podria explicar-vos mil coses més però millor que us les acabi d'explicar amb un beure entre mans i amb més tranquil·litat. Per ara us deixo unes fotos per aquí...

Aquesta banca, també oferia serveis d'hipoteca i d'altres...


Un carrer del mercat on tots els xiringuitos eren de carn, ple de mosques, molta fortor i cap nevera. Mataven els animals allí mateix, jo vaig veure com un pobra gallina deixava de ser-ho... Els tolls de sang, per tot arreu, eren inevitables.Tenien dos tipus de carn: la fresca ( de 3 o 4 dies) i la carne ahumada, que com ells deien, se li diu així per la quantitat de fum que hi ha per aquells carrers degut als automòbils. El que deia, l'humor per davant de tot... Per cert, aquí, a la llonganissa li diuen llonganissa, no pas botifarra!!!!!

Detall del sostre d'una guagua (autobús) més o menys moderna... són ambientadors!


Alguna botiga del Cortesito. Dir que aquí em vaig prendre un roncito con cola del més autèntic! Ells, al ron, li diuen vitamina R.


Les senyals de tràfic, allí, invisibles, us ho prometo!



El dia a dia.

No em podia deixar de comentar res de les seves aigües, realment paradisíaques. Més transparents que la pròpia aigua, clares, de somni, de debò. Aquí, a la República Dominicana he experimentat una de les sensacions més agradables que un pot tenir: banyar-me sota la pluja; no ho havia fet mai i menys a la R. D. Ja us he dit que de noves sensacions, en aquest viatge, a grapats!

Per ara, això és tot... Dir que a l'avió, en una pel·ícula que feien, vaig sentir una frase que se'm va quedar molt gravada i que potser mostra una mica la filosofia que porta aquesta gent i que avui intento autoaplicar-me i creure-me-la: El pasado es historia, el futuro es un misterio y el presente un regalo, por eso se llama presente.

PD: un acudit que ens van explicar: Sabéis que quiere decir viagra? VIejo AGRAdecido! Jeje ;)