Lo mejor del sol, el brillo de la luna

Peace, complicity... beautiful.

2012-01-15T01:52:00.003+01:00

Marc

La muntanya aprop de casa

2011-12-05T22:22:00.006+01:00

Dia intens a Montserrat. Em continua enganxant la teva independència, sobretot si la comparteixes amb mi.

Escalada de via llarga a Montserrat, Malanyeu, 1a hivernal, i continuem amb les crestes. D'aquí dos dies, cresta del Pedraforca. I continuant...

Seguim fent camí

2011-08-28T12:37:00.009+02:00

Ja fa temps que estic massa per les altures, però això m'ajuda a tocar de peus a terra.

De tant en tant també va bé tornar a trepitjar les teves terres: Albarca - la Morera de Montsant passant per la punta corbatera

Aquí amb la Minerva després de fer el Pic Clarabide Occ. (3020m), pic Clarabide Or. (3012m), i pic Gías (3011m)
Després d'una lesió de gairebé 3 anys, per fi ha pogut fer el seu primer tresmil: Punta del Sabre (3136 m) - Gran Bachimala (3177 m)

I per últim, aquest any hem tornat a anar als Alps a disfrutar de 4000 (Dome de Neige 4010m), de trekkings, moltes vies ferrades i una mica d'escalada.

I ara torna el setembre i amb ell la rutina dels caps de setmana, un cop més plens de muntanya i algun que altre curset.

Seguim fent camí

Ensenya'm com camines.

2011-07-21T12:30:00.002+02:00

Si tu ets la llum del dia... guia'm.

M'enganxa la teva independència.

Objectius assolits

2011-07-11T22:57:00.004+02:00

Ajuda molt, i sobretot, agrada molt veure assolit un objectiu que feia temps que estàvem treballant.

La il·lusió i les ganes fa que tot això sigui molt gran.

Cim del Mont Blanc (4810m)

Cim del Pico del Medio (3346)

I recollint entre d'altres: ferrada de les Teresines, ferrada de Sacs i pujada nocturna al Montcau.

L'estiu no ha fet més que començar, i el millor de tot és que ens espera una segona visita als Alps.

Cresta Ferran i ferrada de Centelles

2011-06-20T22:05:00.006+02:00

A 4 dies de marxar cap al Montblanc cal aprofitar el cap de setmana que ens queda. Davant d'una mala previsió als Pirineus, la Cresta Ferran i la ferrata de Centelles són la nostra segona opció.

Cresta Ferran:

Ferrata de Centelles:

Tardes a Montserrat

2011-06-20T22:01:00.002+02:00

Segona tarda a Montserrat, i aquest cop per fer via llarga. Sortir de la feina i fer aquestes escapades entre setmana no té preu...

Una tarda diferent

2011-06-14T23:19:00.002+02:00

Per acabar d'aprofitar la tarda de dimarts, avui: Via ferrata a Montserrat. Respirant aire pur.

3 dies respirant aire pur

2011-06-14T22:47:00.006+02:00

Dia 1 - Sortida: Camping Senarta. Arribada: Hospital de Benasque. 2200 m de desnivell positius, 13 hores de caminata del tirón i pel corredor Estassen. Objectiu: Aneto

Dia 2 - Recuperació activa del dia anterior: 800 m de desnivell positiu i vistes espectaculars des del Pico de Paderna

Dia 3: De domingueros pel Congost de Montrebei. Espectacular....

Gran i molt!

2011-06-06T23:15:00.003+02:00

Un cap de setmana molt anecdòtic, en tots els sentits.

2n intent d'Aneto i diumenge visita al Gorro Frigi de Montserrat. Diuen que a la 3a va la vençuda, esperem que així sigui el proper cap de setmana.

Cel clar

2011-05-29T16:44:00.003+02:00

Escapa de cap de setmana: Tuc de Culebras, Pic de Vallibierna i visita fugaç a la Vall de Boí.

Cim del Vallibierna (3067m)

Tuc del Culebras (3062m)

Gaudint del meu present

Gaudint al màxim dels caps de setamana

2011-05-22T22:29:00.005+02:00

Aquest cap de setmana amb el Jaume, el Lluís i l'Agustí hem anat als Pirineus francesos. Dissabte vam pujar al Carlit per la cresta i diumenge vam anar a pujar els Puigmals de Núria (Puigmal del Llo, Puigmal Petit de Segre, Puigmal de Segre i Puigma d'Er) per la part francesa.
Un cap de setmana molt ben aprofitat!

Al següent, més!

Cim del Carlit (2921m)

Cim del Puigmal (2911m)

La felicitat com a estil de vida, no pas com a un objectiu

2011-05-16T23:50:00.006+02:00

Fa pocs dies vaig enrecordar-me que també tenia aquest espai. Procuraré no tenir-lo tan abandonat...

I veig que des de l'última actualització...

El Pedraforca, la Gallina Pelada, el Puigpedrós, la Marxa dels Castells, el curs d'alpinisme, Sant Sadurní-Sitges, el Turó de l'Home, el Mont Perdut, sortides fugaç d'escalada, trekkings nocturns, Montserrat i primer intent de fer l'Aneto, entre d'altres.

Crec que no em puc queixar pas i menys si d'aquí a finals de juny m'espera un segon intent a l'Aneto, el Carlit, alguns cims de Núria, potser un altre 3000 i el meu primer intent al Montblanc.

Potser aquest estil de vida s'està convertint en una obsessió però puc dir que tot això t'ensenya a pujar tot tipus de muntanyes (les que et posa la vida), a superar-les i saber que estàs en el camí correcte: el que sempre havies desitjat.

Pic de la dona

2011-02-27T19:59:00.002+01:00

I la muntanya segueix amb el Grup de Muntanya de Sant Sadurní. Això és un luxe.

Molt bon cap de setmana!

2011-01-31T00:19:00.003+01:00

Cap de setmana de neu, fins als genolls!

Potser la millor medicina pel genoll és precisament això, estar com més a les altures millor. Poc a poc i bona lletra Lara.
Aquest mes que entrem m'esperen els caps de setmana plens de muntanya i entre ells dos cims i un curs de muntanyisme pel mig.
Per mi, gaudir del cap de setmana és això, crec que no necessito res més.
Caminar, respirar fons i veure paissatges com aquest és el que em fan realment feliç. Suposo que el que més enganxa de tot això és l'esperit de superació, les ganes d'aprendren més i el fet de sentir-te petita enmig d'aquesta immensitat.

Us convido a tots a llegir el que és per a mi el millor "Manual para subir montañas" - muntanyes de tots els estils, està clar ;) -.

1. Escoge la montaña que deseas subir: no te dejes llevar por los comentarios de los demás, que dicen “esa es más bonita”, o “aquella es más fácil”. Vas a gastar mucha energía y entusiasmo en alcanzar tu objetivo, y por lo tanto eres tú el único responsable y debes estar seguro de lo que estás haciendo.

2. Sabe como llegar frente a ella: muchas veces, vemos la montaña de lejos, hermosa, ineresante, llena de desafíos. Pero cuando intentamos acercarnos, ¿qué ocurre? Que es´ta rodeada de carreteras, que entre tú y tu meta se interponen bosques, que lo que parece claro en el mapa es difícil en la vida real. Por ello, intenta todos los caminos, todas las sendas, hasta que por fin un día te encuentres frente a la cima que pretendes alcanzar.

3. Aprende de quien ya caminó por allí: por más que te consideres único, siempre habrá alguien que tuvo el mismo sueño antes que tú, y dejó marcas que te pueden facilitar el recorrido; lugares donde colocar la cuerda, picadas, ramas quebradas para facilitar la marcha. La caminata es tuya, la responsabilidad también, per no olvides que la experiencia ajena ayuda mucho.

4. Los peligros, vistos de cerca, se pueden controlar: cuando empieces a subir la montaña de tus sueños, presta atención a lo que te rodea. Hay despeñaderos, claro. Hay hendiduras casi imperceptibles. Hay piedras tan pulidas por las tormentas que se vuelven resbaladizas como el hielo. Pero si sabes dónde pones el pie, te darás cuenta de los peligros y sabrás evitarlos.

5. El paisaje cambia, así que aprovéchalo: claro que hay que tener un objetvo en mente: llegar a lo alto. Pero a medida que se va subiendo, se pueden ver más cosas, y no cuesta nada detenerse de vez en cuando y disfrutar un poco del panorama de alrededor. A cada metro conquistado, puedes ver un poco más lejos; aprovecha eso para descubrir cosas de las que hasta ahora no te habias dado cuenta.

6. Respeta tu cuerpo: sólo consigue subir una montaña aquél que presta a su cuerpo la atención que merece. Tú tienes todo el tiempo que te da la vida, así que, al caminar, no te exijas más de lo que puedas dar. Si vas demasiado deprisa, te cansarás y abandonarás a la mitad. Si lo haces demasiado despacio, caerá la noche y estarás perdido. Aprovecha el paisaje, disfruta del agua fresca de los manantiales y de los frutos que la naturaleza generosamente te ofrece, pero sigue caminando.

7. Respeta tu alma: no te repitas todo el rato “voy a conseguirlo”. Tu alma ya lo sabe. Lo que ella necesita es usar la larga caminata para poder crecer, extenderse por el horizonte, alcanzar el cielo. De nada sirve una obsesión para la búsqueda de un objetivo, y además termina por echar a perder la escalada. Pero atención, tampoco te repitas “es más difícil de lo que pensaba”, pues eso te hará perder la fuerza interior.

8. Prepárate para caminar un kilómetro más: el recorrido hasta la cima de la montaña es siempre mayor de lo que pensabas. No te engañes, ha de llegar el momento en que aquello que parecía cercano está aún muy lejos. Pero como estás dispuesto a llegar hasta allí, eso no ha de ser un problema.

9. Alégrate cuando llegues a la cumbre: llora, bate palmas, grita a los cuatro vientos que lo has conseguido, deja que el viento allá en lo alto (porque allá en la cima siempre hace viento) purifique tu mente, refresca tus pies sudados y cansados, abre los ojos, limpia el polvo de tu corazón. Piensa que lo que antes era apenas un sueño, una visión lejana, es ahora parte de tu vida. Lo conseguiste.

10. Haz una promesa: aprovechas que has descubierto una fuerza que ni siquiera conocías, y dite a ti mosmo que a partir de ahora, y durante el resto de tus días, la vas utilizar. Y, si es posible, promete también descubrir otra montaña, y parte en una nueva aventura.

11. Cuenta tu historia: sí, cuenta tu historia. Ofrece tu ejemplo. Di a todos que es posible, y así otras personas sentirán el valor para enfrentarse a sus propias montañas.

Com no: de Paulo Cohelo.

Bon dia al 2011. Refugi Lluis Estasen.

2011-01-01T23:50:00.004+01:00

Viure (jo viuré!) amb un somriure mirant a l'horitzó si a l'horitzó hi ha cel lliure...
...fins que m'acusin de terrorisme perquè malgrat tot somric.

Adéu 2010

2010-12-31T11:54:00.003+01:00

Potser aquest és l'any en que s'han concentrat els esdeveniments més importants (o transcendentals) de la meva vida, els que sense dubte hi ha un abans i un després. I es diuen ràpid...

- He deixat el cau, sí... Tot i que jo sóc partidària de pensar i verificar que el foulard no es porta al coll, sinó que es porta al cor.
- He aprovat les oposicions.
- He pogut viure a Cornudella i m'hi he empadronat, com feia molt de temps que desitjava.
- M'he independitzat a Sant Sadurní. Ha estat un destí forçat però espero poder tornar-hi viure, almenys, un any més. Sant Sadurní és molt gran, i tot el que hi estic vivint encara més.
- He tocat la muntanya més que mai.
- I segueixo aprenent cada dia coses noves amb ell al meu costat:

Amb tot el balanç fet, per a mi, el 2010 ha sigut un bon any.

Que tingueu una molt bona entrada d'any i un gran 2011!

El genoll i jo

2010-12-12T20:26:00.003+01:00

Des de fa unes setmanes això és el que veig cada dia quan m'aixeco a la meva tauleta de nit, aquest cap de setmana he anat a buscar les dosis que em faltaven i tornem-hi un altre cop. I es que ara ja sé realment el problema que arrosega el meu genoll des de fa ja dos anys.

Per ara puc dir que per aquest hivern s'han acabat les sortides i cims amb neu (i sense també, és clar). Em caldrà molta paciència i molts ànims, us ho asseguro! De mentres, escrivint aquest post m'han vingut dues sortides al cap i per ara em quedo amb el seu record que espero que m'alimenti durant tot aquest temps:

Fins quan el genoll m'ho permeti muntanya!

Montserrat des d'unaltra prespectiva

2010-12-07T22:52:00.002+01:00

Aquest pont he descobert Montserrat des d'unaltra prespectiva i he arribat a la conclusió que la muntanya, la tastis com la tastis, mai perd el seu encant. Tot i haver-la tocat aquests dies, la trobo a faltar, la muntanya, és clar.

Perdoneu però algú ho havia de dir

2010-12-02T17:40:00.002+01:00

'Ser progressista és defensar la unitat d'Espanya'

El president del Congrés espanyol, José Bono, atribueix la derrota dels socialistes catalans al fet d'haver fet el joc amb els independentistes i reivindica que allò que realment és 'socialista' o 'progressista' és defensar la unitat d'Espanya.

http://www.cronica.cat/noticia/_Ser_progressista_es_defensar_la_unitat_dEspanya

Hi ha vegades que llegeixo notícies per Internet i em fan vomitar, perdoneu però algú ho havia de dir.

25 de Novembre

2010-11-26T00:01:00.001+01:00

"Mai et deixis doblegar per ningú i lluita, tu que et dediques a educar, perquè en un futur (esperem que pròxim) no faci falta dedicar un dia de l'any contra de la violència de gènere."

Tandebò tinguis raó.

HEROIS

2010-11-16T23:50:00.005+01:00

Just quan va sortir, la vaig anar a veure al cine. Crec que no me'n cansaria mai de veure-la, suposo que tota cosa que té petjada d'Albert Espinosa enganxa, a mi m'enganxa.

24.

2010-11-14T12:51:00.002+01:00

24. Un post senzill, discret i especial. Com tu.

Felicitats!

Sant Sadurní i el que hi respiro

2010-11-12T14:28:00.004+01:00

Quan de bon mati, cada dia a les 9 en punt, sona aquesta cançó pels altaveus de l'escola, sempre em transmet una molt bona vibració. Inevitablement a partir d'ara estarà lligada a la meva escola i sobretot a Sant Sadurní: al pis, al gimnàs, als carrers, als caves, a l'hoquei...

Sembla estrany, però en tan sols dos mesos hem trobat dues germanes cadascuna. Jo segueixo sent la petita i elles segueixen sent les grans. Amb tot això dir, que ha començat un any nou en les nostres vides, ara juntes.

Nosaltres solament volem seguir somiant.

A casa i amb tots els sentits

2010-11-01T23:38:00.004+01:00

Aquest pont també l'hem viscut des de les altures, tot i que amb unaltra prespectiva i sense sortir de casa.

Sense cap mena de dubte, crec que al Priorat li afavoreix, encara més, els colors de la tardor.

Si també estem fets de matèria, com és que som capaços de conèixer, estimar, recordar, mirar...?

2010-10-31T13:03:00.000+01:00

Bastiments

2010-10-19T19:44:00.004+02:00

Aquest cap de setmana hem fet el Bastiments (2881m). Últimament el meu cap ronda més per les muntanyes que pels carrer, i això m'ajuda a no perdre'm i a tocar de peus a terra.

El millor de ser del Barça, és ser-ho al teu costat. Gràcies.

Let release it

2010-10-12T19:46:00.003+02:00

"Ara no tinguis por petita, vola. No tinguis por..."

Téléphone

2010-10-11T15:36:00.003+02:00

T'he vist perdut... Ostres estic a Barcelona! Ja ha nascut! Així anem de concert dissabte? Ets un sol. Tranquil no és tema de parella, vivim junts.

La poma escollida

2010-10-09T11:13:00.004+02:00

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

-------------------

La gent de la casita Ikea, aquest pont, està escampada pels Països Catalans. Després d'ahir a la nit, Sant Sadurní ha quedat buit! Ja us trobe a faltar. De mentres, sona la cançó de la setmana i segurament també del mes:

M'agrada aquella sensació, la que amb una conversa creus que pots canviar el món.

Sant Sadurní 2010

No s'hi val

2010-10-02T19:37:00.004+02:00

Tens superpoders, creu-t'ho!
.

Jugant a fet i amagar.

.

-No s'hi val, sóc de sucre! - es defensa ella.
-El sucre únicament endolseix, no et salva de ser atrapada.- Aclara ell.
-Doncs... i si et dic que estic dins d'una bombolla de sabó! Això serveix?- pregunta ella.
- Això sí, però tens protecció momentània!
-Doncs jo prefereixo ser una dolça atrapada a viure en una bOmbolla que pot petar en qualsevol moment...

1, 2, 3 caramba!

2010-09-30T23:07:00.002+02:00

La casita IKEA informa que entre 4 valencianes, un lleidatà i una prioratina està ben arreglada...

Avui a casa sona:

Temps al temps, i així ha sigut

2010-09-24T21:20:00.003+02:00

Hem sigut pacients, hem esperat i hi ha hagut justícia. El temps ha donat la raó a qui la tenia.

Fa un temps enrera vaig compartir la següent notícia: http://larailargia.blogspot.com/2010/05/edurne-pasaban-14x8000.html on deia que l'Edurne Pasaban estava pendent de proclamar-se la primera dona de fer 14x8000. Ara per fí, s'ha rebut la bona notícia. Edurne Pasaban és OFICIALMENT la primera dona en fer els 14 8000s.

Aquí us deixo una entrevista que li van fer ahir a Tv2.

Gent de paraula (23/09/2010): Edurne Pasabán

Trobant sal dolça

2010-09-24T20:55:00.003+02:00

La sal deixa de ser salada quan per fi li trobes el seu cantó dolç.

Gran

2010-09-20T15:57:00.006+02:00

18 - 19 Setembre. Posets - 3375m

Gran cap de setmana, gran companyia i gran cim.

2 Onzes de setembre

2010-09-10T20:42:00.006+02:00

És curiós això d'anar fent anys, els humans ho fem molt això de contar cada aniversari i recordar-los. Ja ho veig.
Per una part demà celebrem 296 anys d'una batalla perduda i d'altra banda demà també celebrem 2 anys d'una batalla guanyada.
Tan per l'una com per l'altra: Per molts anys!
La primera perquè per molts anys puguem seguir celebrant que encara no em perdut del tot: hi seguim sent. I la segona perquè per molts anys continuem seguint guanyant batalles, els dos junts, no ho dubtis; i sempre ben amunt.

Foto: Setembre 2010

Estoy contento al caminar, lo que te he recorrido nadie me lo quitará ya.
Ando en la Luna de Barcelona.

Algú té una miqueta de temps?

2010-08-30T15:12:00.002+02:00

Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó

Què seria d´aquestes nits sense una bona dosi de nostàlgia gola avall?

I de companyia: la pedra

2010-08-27T00:41:00.003+02:00

Llafranc 2010

Deja que te hable de mis sueños que tras el tiempo se escondieron...

2010-08-21T16:59:00.002+02:00

Les roques parlen molt més del que et penses.

Two little birds

2010-08-15T11:21:00.004+02:00

És important saber escollir el teu company de viatge, si no es fa bé, ja hi poden haver 100paissatges idílics que serviran de ben poc. Un 10 per les dues i un 10 pel concert de The Wailers.

Si no caus mai no pots arribar a saber el que sents quan t'aixeques.

2010-08-08T22:33:00.005+02:00

Durants aquests 10 últims dies, us prometo que he crescut de cop. He après una de les lliçons més grans de la vida. Aquests dies que venen segur que em serviran per assimilar-ho.

De mentres seguim escoltant cançons, en cap cas indiferents.

Jo més, preciosa.

El poder de l'article

2010-08-05T00:39:00.007+02:00

Sovint intentem encabir cada acte, cada moment, cada situació, cada fet, cada peculiaritat.. en alguna etiqueta, en alguna categoria, així pren importància, sobretot, per a un mateix.
M'explico: Una cançó pot ser trista, dolça, sorollosa, etc.. no pot ser simplement una cançó, sempre és alguna cosa més. Tanmateix un carta no pot ser un feix de paraules, pot ser pesada, romàntica, sincera, mentidera... remarco, no pot ser una carta sola. Seguint la tònica també podria dir que una mirada no pot ser simplement una mirada, una mirada és odi, sinceritat, por, buidor, una mirada és sempre, també, alguna cosa més.

Tot i així, què passa quan diem simplement LA cançó, LA carta o LA mirada? Sense etiquetes ni categories? De cop i volta tot s'omple del significat més pur que existeix. Per mi, el més sa.

És per això que avui em ve de gust dir únicament dues paraules: ELS AMICS.

http://www.youtube.com/watch?v=NUSohM56JzM

"Si no pots més, remulla't"

2010-07-31T19:07:00.000+02:00

Lògicament... follets 2010. PAM

2010-07-31T18:52:00.002+02:00

Tu mai caminaràs sol

El dia abans esperem...

2010-07-21T23:39:00.003+02:00

Esperem tornar amb la motxilla ben plena de tot menys de roba.
Esperem que la proporció crosta-pell no augmenti.
Esperem no perdre res, i si això passa, que sigui perquè algú ho trobi i en tregui més profit.
Esperem emportar-nos imatges d'aquelles que no es poden fotografiar.
Esperem que aquest cop no gasti el meu rolon-rolon abans d'hora.
Esperem saber-ne més.
Esperem fer-ho bé, 14 follets ho desitgen i 5 caps.. també.

Bona nit. Molt bona nit.

Gent normal

2010-07-09T11:10:00.001+02:00

Campaments del Pi + Torreneules + Taga.

Tinc fam de tu

2010-06-29T14:21:00.002+02:00

Ahir va ser un gran dia/nit, després de 15 anys, la vaig poder tornar a cantar sencera. Estic contenta.

Ara és part de mi

Com una persiana!

2010-06-28T02:13:00.003+02:00

Ja està tot lligat. Aquest estiu també de campamentOs, en plural.

Molt bon estiu gent!

Ells m'han ensenyat el què és un veritable "queso"

2010-06-15T13:37:00.006+02:00

Això ja s'acaba.. Aquí teniu els meus calamars, sé que són cavallets, però jo sempre els hi he dit calamars, ells mai m'han entès.

S'acaba el curs i ja sé que els trobaré molt a faltar, molt. Tandebò 3er els hi vagi molt i molt bé!!

Una de les coses que més m'agrada de la feina que faig és que els crios et diguin "mama" per equivocació.

Punt i a part. Millor dit: punt i final.

2010-06-14T16:46:00.004+02:00

"Egoistament parlant dic: que no vull que et prenguis res més. No ho dic per la teva salut, ho dic per la meva. No vull patir més. No vull que arribi el dia que em quedi sense tu perquè sé que m'esperarà una vida plena de perquès sense resposta. I no, no diguis que "és la teva vida", tu formes part de la meva, per tant és la MEVA vida.

Empàticament parlant dic: que et prenguis totes les pastilles, líquids estranys, bolets, pols i merda que vulguis. Sé que et sentiràs millor i al final la palmaràs. És el millor per a tu, creu-me. Si no la palmes, atura't i mira què és el què hi veus a dins teu? I al futur? Uala... Està BUIT! Ara, el dia abans, egoistament parlant: concedeix-me un sopar, almenys per ser empàtic amb tu i que l'últim dia et sentis feliç. Ei, però en el fons dir-te també que em fas fàstic; egoistament parlant clar."

Avui m'he despertat i un nosequè m'ha dit que era bon moment per tornar a repetir aquestes paraules, però aquest cop les deixo per escrit, no les dic pas. Jo hi crec amb les "coraçonades".

Punt i final, mai millor dit.

"Organitza-li una festa de comiat a la teva cama"

2010-06-12T13:28:00.000+02:00

"El càncer em va prendre molt: un pulmó, una cama, una part del fetge, mobilitat, experiències, anys d'escola... però potser la pèrdua més sentida va ser la primera, la de la meva cama; recordo que el dia abans que me l'emputessin, el metge em va dir: Organitza-li una festa de comiat a la teva cama.

...

A aquella festa de comiat tan curiosa hi vaig convidar la gent relacionada amb la meva cama: un porter de futbol a qui vaig clavar quaranta-cinc gols en un partit (bé, només n'hi vaig marcar un però el vaig convidar), una noia amb qui vaig fer peuets sota la taula, una paio amb el qual feia excursionisme i també vaig convidar a un amic meu que tenia un gos que em va mossegar la cama quan tenia deu anys. El pitjor és que el gos també va venir i va intentar tornar-me a mossegar. "

No és genial això???

"Autobiografía" de Gabriel Celaya

2010-06-11T13:34:00.001+02:00

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Donde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
!Ay, sí, no respires! Dar el no a todos los “no”
y descansar: Morir.

Barra, què és? 2010

2010-06-06T20:08:00.003+02:00

Hem entrat al juny i amb ell el cartell de les barraques de Reus.
Sincerament m'ha sorprès veure al programa el nom de Che sudaka. Felicito al cap que hagi pensat la gran idea de portar-los.

Un polsim de lletres

2010-06-04T22:04:00.008+02:00

Aquesta setmana, entre converses de bars, i parlant d'aquelles coses que un creu que no treurà mai, he raptat una frase de pel·lícula dita presisament per cap actor/actriu:

"no l'he oblidat, el que passa es que he après a viure sense ell"

Per mi, la frase de la setmana, que potser també, va lligada al moment de la setmana.

I dic: Cornudella m'enamora. Molt original.

Bona setmana

PD: Avui ha sortit la primera branqueta de la llavor que vaig plantar fa dues setmanes i a més a més l'accés al toll està molt aigüalit. Caldrà veure l'evolució de tot plegat.

Doblet de teatre

2010-05-23T10:20:00.002+02:00

Aquest cap de setmana he tingut doblet de teatre com feia temps que no el tenia. Ahir vam anar al TNC de Barcelona a veure Nit de Reis de William Shakespeare. Per mi, tot un èxit que no deixa desapercebut a ningú dels ningús.

Una obra de bojos per la festa i bojos per l'amor, on l'únic personatge que no està boig, curiosament, és el Bufó de la Cort. Molt interessant.

http://www.tnc.cat/ca/nit-de-reis/

I avui, ens toca anar al teatre Fortuny de Reus a veure el Tricicle amb l'espectacle Garrick. Veient la carrera que porten aquests 3, segur que tampoc em deixen indiferent.

"Avui, en ple segle XXI, quan coneixem científicament que els nens riuen unes tres-centes vegades al dia i els adults tant sols unes quinze, tricicle ens ofereix aquest espectacle-homenatge que només busca (només?) aconseguir que el públic oblidi els seus problemes, trenqui les seves màscares i es llenci a riure amb aquests quatre-cents muscles que diuen que han de posar-se en marxa per morir-se de riure."

http://www.tricicle.com/black/production_video.php?ProdID=126&lang=ct&VideoID=1

Expressions cornudellenques

2010-05-20T19:58:00.003+02:00

Ja fa molt temps que vaig veure com alguns companys del poble havien fet aquesta feina, però ara us la faig arribar a vosaltres i a tots aquells que són de foravila perquè se'ns entengui una miqueta més. :)

En deixo aquí unes quantes per anar obrint boca:

Alego = aviat
An són? = avís quan un entra a una casa que no és la seva
Ansofrat = borratxo
Fa un bo que nimore = fa molt bon dia
Mixó = ocell
Moló = meló
Palmonia = pulmonia
Passa jaure!! = ves a dormir
Pitit = petit
Sinyor = senyor
Sisqueres = Cuandomenos
Trunfa = patata

Edurne Pasaban: 14x8000

2010-05-17T12:47:00.002+02:00

Avui, dilluns dia 17, Edurne Pasaban ha passat a la història per ser la primera española (basca) en fer els 14x8000, i si som pacients i hi ha justícia, haurà sigut la primera dona a la història en completar-los. Cal ser pacients i esperar.

http://www.edurnepasaban.net/diario_de_expedicion/

Somnis de pedra

2010-05-17T00:17:00.002+02:00

El cap de setmana que feia tan de temps que esperava i ja ha passat.

Albarracín, 05/10

Merci família.

Gallina de piel

2010-05-10T13:14:00.000+02:00

Odio la calor

2010-04-30T20:20:00.002+02:00

Trobo a faltar el fred, bé, mentida, trobo faltar l'escalfor que ens permeten gaudir els dies de fred.

Odio la calor.

Tot i que després acabi odiant el fred.

2010-04-27T23:26:00.001+02:00

És gran.

Qui deia que l'original és sempre millor que les versions?

2010-04-19T22:00:00.004+02:00

Original:

Versió:

La gota

2010-04-06T16:36:00.003+02:00

Aquesta ha sigut la gota que ha fet vessar el got! Me'n vaig a la biblioteca a estudiar, au.

Agua

2010-04-03T15:07:00.001+02:00

"oferir amistat al que demana amor és com donar pa al que mor de set."
Publi Ovidi Nasó

2010-04-02T16:18:00.001+02:00

Free fallin'

2010-03-30T22:56:00.001+02:00

...

Paraules, i més paraules, d'aquelles que fan sentir-te bé

2010-03-29T12:28:00.002+02:00

“Passats cinquanta anys no importarà

el tipus de cotxe que vas conduir,

el tipus de casa on vas viure,

la quantitat que vas tenir al banc

ni la quantiat de la roba que vas usar.

El món tal vegada sigui una mica millor

perquè vas ser important en la vida d’uns nens”

“La fuerza del amor” de Bernabé Tierno

De nou drexlejant..

2010-03-20T23:53:00.001+01:00

Que gran.

Els obstacles els he portat jo

2010-03-19T22:58:00.004+01:00

Per si no fos poca la feina que tinc, a més a més, m'he passat una bona estona llegint contes del Jorge Bucay. No és el primer cop que el nombro per aquí, però en difinitiva: un geni.

OBSTÁCULOS

Voy andando por un sendero.

Dejo que mis pies me lleven.

Mis ojos se posan en los árboles, en los pájaros, en las piedras. En el horizonte se recorte la silueta de una ciudad. Agudizo la mirada para distinguirla bien. Siento que la ciudad me atrae.

Sin saber cómo, me doy cuenta de que en esta ciudad puedo encontrar todo lo que deseo. Todas mis metas, mis objetivos y mis logros. Mis ambiciones y mis sueños están en esta ciudad. Lo que quiero conseguir, lo que necesito, lo que más me gustaría ser, aquello a lo cual aspiro, o que intento, por lo que trabajo, lo que siempre ambicioné, aquello que sería el mayor de mis éxitos.

Me imagino que todo eso está en esa ciudad. Sin dudar, empiezo a caminar hacia ella. A poco de andar, el sendero se hace cuesta arriba. Me canso un poco, pero no me importa.

Sigo. Diviso una sombra negra, más adelante, en el camino. Al acercarme, veo que una enorme zanja me impide mi paso. Temo... dudo.

Me enoja que mi meta no pueda conseguirse fácilmente. De todas maneras decido saltar la zanja. Retrocedo, tomo impulso y salto... Consigo pasarla. Me repongo y sigo caminando.

Unos metros más adelante, aparece otra zanja. Vuelvo a tomar carrera y también la salto. Corro hacia la ciudad: el camino parece despejado. Me sorprende un abismo que detiene mi camino. Me detengo. Imposible saltarlo

Veo que a un costado hay maderas, clavos y herramientas. Me doy cuenta de que está allí para construir un puente. Nunca he sido hábil con mis manos... Pienso en renunciar. Miro la meta que deseo... y resisto.

Empiezo a construir el puente. Pasan horas, o días, o meses. El puente está hecho. Emocionado, lo cruzo. Y al llegar al otro lado... descubro el muro. Un gigantesco muro frío y húmedo rodea la ciudad de mis sueños...

Me siento abatido... Busco la manera de esquivarlo. No hay caso. Debo escalarlo. La ciudad está tan cerca... No dejaré que el muro impida mi paso.

Me propongo trepar. Descanso unos minutos y tomo aire... De pronto veo, a un costado del camino un niño que me mira como si me conociera. Me sonríe con complicidad.

Me recuerda a mí mismo... cuando era niño.

Quizás por eso, me animo a expresar en voz alta mi queja: -¿Por qué tantos obstáculos entre mi objetivo y yo?

El niño se encoge de hombros y me contesta: -¿Por qué me lo preguntas a mí?

Los obstáculos no estaban antes de que tú llegaras... Los obstáculos los trajiste tú.

Tu me bailas el agua a mí, yo te bailo el agua a ti

2010-01-09T00:26:00.001+01:00

Bona nit.

Que tingueu molt bona entrada d'any

2009-12-30T17:31:00.004+01:00

És en aquests indrets on em sento 100% plena i feliç. Aquest fi/cap d'any tornaré a trepitjar aquestes pedres per 3er cop: és la meva preferida...

Nou descobriment: Els amics de les Arts

2009-12-30T14:25:00.002+01:00

Quin nou descobriment... Moltes, moltes gràcies Lloronkyto!

http://www.myspace.com/elsamicsdelesarts

Pels que no els coneixeu encara, una pista: recorden molt a Manel.

Gaudiu-ne molt, jo ja ho estic fent!

2009-12-24T15:45:00.002+01:00

Tot i que tu ets la més somiadora de les dues i ets la qui, sovint, m'anima a volar... sempre ets qui, també, em fa tocar de peus a terra...

Gràcies per ajudar a trobar el meu equilibri dree!

2009-12-15T23:58:00.001+01:00

"SI UN MÉDICO, UN ABOGADO O UN DENTISTA, TUVIERA A TREINTA PERSONAS O MÁS EN SU OFICINA A LA VEZ, TODAS ELLAS CON DIFERENTES NECESIDADES Y ALGUNAS, QUE ADEMÁS NO QUIEREN ESTAR ALLÍ; Y EL MÉDICO,ABOGADO O DENTISTA, SIN AYUDA, TUVIERA QUE TRATARLOS A TODOS ELLOS CON UNA EXCELENTE PROFESIONALIDAD, DURANTE DIEZ MESES, ENTONCES, PODRÍAN TENER UNA PEQUEÑA IDEA DE LO QUE ES EL TRABAJO DEL DOCENTE EN EL AULA."

(Kathy A. Megyeri. "Chocolate Caliente para el Alma de los Maestros")

...pero todo esto da igual. La única cosa que importa a los demás, es que los docentes tenemos dos meses de vacaciones...

Somnis de pedra

2009-12-11T23:07:00.005+01:00

Res no hauria succeït si ningú no ho hagués imaginat
Reinhold Messner

Foto: Tocant el cel

2009-12-10T19:35:00.002+01:00

Vull saltar, caminar, pujar, arribar, respirar, somiar, observar, córrer, construir, ajudar... amb normalitat i com ABANS.

El genoll segueix sense curar-se i jo ja no puc més... Vull i no puc, no puc!

Voler i no poder, no hi ha situació que em frustri més.

Foto: indrets per on vaig fastiguejar-me el genoll...

Un racó dalt del món

2009-12-07T22:50:00.004+01:00

Foto: Posta de sol desde la Muassara, dilluns 7 a les 18.00 h

Temps

2009-12-01T12:32:00.001+01:00

Tiempo es una palabra que empieza y que se acaba,
Que se bebe y se termina,
que corre despacio y que pasa de prisa,
tiempo es una palabra que se enciende y que se apaga,
ni se tiene ni se atrapa, que no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende,
Ni se coge ni se agarra, se le odia y se le quiere,
Al tiempo no se le habla, ni se escucha ni se calla,
Pasa y nunca se repite, ni se duerme y nunca engaña.

Tiempo para entender, para jugar, para querer,
Tiempo para aprender, para pensar, para saber.
Tiempo para entender, para jugar, para querer,
Tiempo para aprender, para pensar, para saber.

Un beso dura lo que dura un beso,
Un sueño dura lo que dura un sueño,
El tiempo dura lo que dura el tiempo,
Curioso elemento, el tiempo.

El tiempo sopla cuando sopla el viento,
El tiempo ladra cuando ladra el perro,
El tiempo ríe si tu estás riendo,
Curioso elemento el tiempo.

Tiempo es una palabra que empieza y que se acaba,
Que se bebe y se termina,
que corre despacio y que pasa de prisa,
tiempo es una palabra que se enciende y que se apaga,
ni se tiene ni se atrapa, que no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene ni se compra ni se vende,
Ni se coge ni se agarra, se le odia y se le quiere,
Al tiempo no se le habla, ni se escucha ni se calla,
Pasa y nunca se repite, ni se duerme y nunca engaña.

Hay tiempo más que suficiente para descubrir
Las intenciones de la gente,
Hay tiempo para vivir y hay tiempo para morir.

Se m'ha empetitit el jo

2009-11-16T17:37:00.002+01:00

Em sap greu que quan jo crec que s'està creixent, avançant i construïnt, els de sempre, els de tota la vida, em diguin que s'està empetitint, retrocedint i destruïnt...
Quina frustració...

De mentres pose'm-hi música a l'asunto

Doncs caminarem...

2009-11-04T23:17:00.001+01:00

La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos ... ¿Entonces? ¿para que sirve la utopía?

Sirve para eso, para caminar

Reus baixa un número el nombre dels seus habitants

2009-10-17T16:16:00.003+02:00

Cornudella podria celebrar una consulta popular sobre la independència de Catalunya

L'alcalde Josep M Castan creu que "la consulta s'acabarà fent"

Cornudella web 17/09/2009.- El moviment Decidim.cat de càrrecs electes a favor del dret de decidir convocarà els alcaldes i regidors adherits a una reunió el proper 3 d'octubre per coordinar consultes populars sobre la independència de Catalunya, com la que es va fer aquest diumenge a Arenys de Munt (Maresme). L'objectiu de la trobada és vehicular les diferents iniciatives a través de la plataforma, que agrupa alcaldes i regidors que aposten pel dret a l’autodeterminació de Catalunya. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya, ha decidit promoure consultes populars municipals per la independència a través de la moció nascuda en el sí de Decidim.cat. Pel que fa a Cornudella, l'alcalde Josep M Castan (ERC) creu que "la consulta s'acabarà fent", i de fet, afirma que pel carrer ja li han preguntat quan es farà la consulta, o fins i tot li han ofert un garatge com a col.legi electoral. La consulta, a Cornudella es celebraria en la data en que ho fessin la resta de municipis, i precisament això és el que està estudiant la plataforma Decidim.cat: establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies als diferents municipis. Paralelament, aquest proper dissabte, Santpedor acollirà la Convenció de càrrecs municipals d'Esquerra pel dret a decidir, on es parlarà del tema i on l'alcalde de Cornudella té previst assistir. http://cornudellaweb.blogspot.com/

Ja hem passat el dia 3 d'octubre i ara ja sabem que Decidim.cat recomana tres dates per fer les consultes independentistes: 12-13 de desembre, 28 de febrer i 25 d’abril.

I lo millor de tot és que jo hi podré participar, ja que d'aqui poc, senyores i senyors, ja seré oficialment de Cornudella del Montsant. M'he guanyat un empadronament al poble del meu cor...

Ulls clucs?

2009-10-16T17:18:00.004+02:00

Ja comença el fred i amb ell les jornades de pedra freda, dits freds i tot això penjats com uns pernilets...

I ells m'ensenyen a ser arquitecte i paleta de mi mateixa, a saber-me lliure quan davant tinc una reixa, i créixer quan la vida em dóna un cop i tornar a néixer quan ja em donen per morta.

2009-10-15T22:44:00.002+02:00

Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament........

Llei de Murphy.

Un nou lloc, un nou temps, un nou espai...

2009-09-27T22:01:00.003+02:00

Se fini Misericòrdia '09

(A vegades, solament a vegades, et donaria un petó tan i tan fort que et faria mal, com el de la foto, però eh... solament a vegades! ;))

Demà celebrem la nostra diada particular

2009-09-10T21:54:00.005+02:00

Vull que m'acompanyis en aquest camí, almenys, 365 dies més; perquè encara ens queden molts cims per pujar plegats.

"més lluny, sempre molt més lluny"

2009-08-28T15:35:00.007+02:00

Avui tornem a començar, un altre cop tots junts. Però aquest cop de manera diferent...

Foto: 6 dels 7 caps que vam anar de campaments amb llops.
Els millors campaments que he fet mai, sens dubte.

2009-07-20T15:52:00.002+02:00

Me'n torno anar de campaments, aquesta vegada amb els llops! A la tornada, 13 dies de curs de directors......... :)

Fins d'aqui un mes guapis

Retorn de l'acampada Jove

2009-07-19T23:23:00.005+02:00

"Donde crece la noche, la calle de tus sueños, la calle caramelo..."

T'estimo un munt, un munt, un munt...

2009-07-13T15:11:00.002+02:00

Ja en començo a estar cansada de tot això, una no té paciència permanentment.

Cotofluix

2009-07-13T13:55:00.004+02:00

Hoy sabemos que lo importante es soñar, liberar nuestro inconsciente, el filtro de censura del pensamiento; creemos que al soñar perdemos un tercio de nuestra vida, y nos equivocamos.

Una retirada a temps sempre és una victòria?

2009-07-11T20:30:00.002+02:00

Amb vosaltres acaba el meu camí, aquí em retiro.

Foto: Raiers, campaments d'estiu Juliol '09. Estaron

Diuen que una imatge val més que mil paraules

2009-05-13T00:18:00.003+02:00

EL SILENCI FA MÉS DENSOS ELS RECORDS

Abandono aquest blog per un temps, quan de temps? no ho sé, però per ara l'abandono.

Apa, per ara la larailargia s'ha fós.

Salut i amics, gent!

Gran, gran, GRAN!

2009-05-07T23:22:00.002+02:00

Eh, perdoneu però trobo que ho havia de posar... El que estem vivint aquesta temporada no té preu!

Gentilesa del Youtupablo

El guapo fa anys!

2009-04-28T00:51:00.004+02:00

Avui us presento a la persona amb la que hi compartaixo un curiós récord:
El de mirar les estrelles hores i hores i hores, i dies i hores... :)

Felicitats nano pel dia d'ahir, per posar un granet de locura al món.

2009-04-22T18:15:00.002+02:00

2009-04-20T13:54:00.001+02:00

Apa, quina ràbia...

Amunt!

Sense condicions

2009-04-16T22:18:00.002+02:00

Vull que m'escoltis, sense jutjar-me.
Vull que opinis, sense aconsellar-me.
Vull que confiïs amb mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar res en mi.
Vull que m'abracis, sense escanyar-me.
Vull que m'animis, sense empènyer.
Vull que em sostinguis, sense fer-te carreg de mi.
Vull que em protegeixis, sense mentides.
Vull que t'apropis, sense envair-me.
Vull que coneguis els meus defectes, que els acceptis i no pretenguis canviar-los.
Vull que tinguis clar, que avui, avui pots contar amb mi.
Sense condicions.

Jorge Bucay

Després de tot...

2009-04-16T00:07:00.004+02:00

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

14 d'abril

2009-04-14T23:50:00.002+02:00

Mesclat, mesclat... una cançó d'un grup tan mític per un dia tan senyalat.

Apa

2009-04-10T08:41:00.004+02:00

Seat diu que no posarà a un cotxe nom d'una ciutat catalana "porque somos españoles"

Pese a que Seat tiene fábrica en Martorell (Barcelona) y ha fabricado modelos como el 'Toledo', el 'Ibiza', el 'Málaga', el 'León' y el 'Marbella', no piensa bautizar ninguno con nombre de ciudad catalana. "Porque nosotros somos españoles", ha dicho el presidente del consejo de administración de Seat, Francisco García, en la Embajada de Berlín. Hasta el embajador español estalló en carcajadas ante la ocurrencia del también alto ejecutivo de Volkswagen.

Ja era hora que algú ens donés la raó i se'ns reconegués com el que som... ;)

I res d'Ibiza........... Eivissa!